El PNB i el PSE tanquen un acord per governar en coalició
Els socialistes tindran tres carteres a l’executiu d’Urkullu
VitoriaEl Partit Nacionalista Basc (PNB) i el Partit Socialista d’Euskadi (PSE) van acordar ahir formar un govern de coalició presidit per Iñigo Urkullu, que no tindrà majoria a la cambra basca. A falta de conèixer els detalls del pacte, que es firmarà dimarts, els socialistes -liderats per Idoia Mendia- tindran tres conselleries, fet que provocarà un augment de les vuit actuals a deu o onze, i remodelar les àrees de govern. Els departaments dels socialistes són encara una incògnita, però en els anteriors governs de coalició (entre el 1987 i el 1998 el PNB i el PSE van compartir l’executiu de José Antonio Ardanza) van assumir carteres com la de Turisme, Inserció Social i alguna d’econòmica de poca rellevància política. En aquesta ocasió es podrien quedar l’àrea de Cultura si Urkullu la separa d’Educació. El que no cedirà mai el PNB és Hisenda, Seguretat, el control d’EiTB i la direcció de la política econòmica.
Tal com passava en l’època d’Ardanza, l’acord fixa els temes en què el PNB i el PSE poden tenir desavinences i exhibir un discurs propi. Si l’entesa entre els dos sempre s’ha situat en l’àrea de gestió econòmica i social, els desacords han girat al voltant de les relacions d’Euskadi amb Espanya i el procés de pau.
Un dels temes principals de la legislatura serà el nou estatus d’Euskadi. Els dos partits han consensuat unes línies genèriques per posar en valor l’autogovern sorgit de l’Estatut de Gernika, però tindran les mans lliures per defensar els seus postulats a la ponència d’autogovern del Parlament basc. A falta de conèixer el text final, tot indica que els socialistes bascos reconeixeran que Euskadi és una nació, tot i mostrar-se totalment en contra del dret a decidir.
On hi ha hagut acostament, encara que sigui petit, ha sigut en matèria de pau i convivència. Els dos partits defensen que ETA ha de dissoldre’s i procedir al seu desarmament, però també reclamen al govern espanyol que faci un pas cap a una política penitenciària més flexible amb els presos de la banda. En aquesta línia, l’acord de govern reivindicarà la transferència de les competències de presons, una cessió a la qual s’han negat els successius governs espanyols. L’única comunitat amb les presons transferides és Catalunya.
Les dues qüestions, el reconeixement d’Euskadi com a nació -si finalment s’expressa així en l’acord- i l’aposta per una política penitenciària més laxa, poden incomodar la direcció del PSOE. El suport del PSE a l’exlíder socialista, Pedro Sánchez, tampoc hi ajudarà. Ahir la gestora va limitar-se a dir que no es pronunciarà fins a conèixer el contingut literal del pacte.
L’acord bipartit serà validat avui per l’assemblea nacional del PNB i el comitè nacional del PSE, i signat dimarts. Urkullu podrà arribar així al debat d’investidura de dimecres amb els deures fets. No obtindrà la majoria absoluta necessària a la primera votació -li faltarà un vot, el PNB i el PSE sumen 37 de 75 escons-, però podrà ser reescollit en la votació de dijous.
El pacte va rebre les crítiques de la resta de partits. EH Bildu, que també havia negociat amb Urkullu, va destacar que l’acord és per a un govern “de mera gestió, de paràlisi” i que és “dolent per al país” perquè no aprofundirà en la sobirania d’Euskadi. Elkarrekin Podem va assegurar que el pacte és “predictible i insuficient”, mentre que el PP va considerar que es tractava d’un simple repartiment de carteres fruit d’un “pacte de necessitat” forjat pels interessos partidistes.
Estratègia de dècades
Amb el pacte, el PNB porta la seva moderació i transversalitat política dels últims anys fins al final: ho havia madurat amb acords amb els socialistes en diputacions i capitals, i ara ha tornat al govern basc. L’estratègia la va posar en marxa Xabier Arzalluz l’any 1986 i el seu principal exponent van ser els governs de José Antonio Ardanza. Ara han aparcat l’època de Juan José Ibarretxe i l’estat lliure associat, i per la banda del PSE queda enrere el govern de Patxi López amb el suport del PP. Divuit anys després, el PNB reprèn l’estratègia d’Arzalluz, ara liderada per Iñigo Urkullu.