El PNB, incòmode amb el rol d'EH Bildu i el gir de Sánchez

VitòriaEl PNB no està content amb el govern de Pedro Sánchez. Fa uns mesos era una impressió, però després de la intervenció d’Aitor Esteban la setmana passada al debat de política general al Congrés, ja no n’hi ha cap dubte. El seu malestar va en un doble sentit: el pes polític que està adquirint a l’Estat EH Bildu –el seu gran rival a Euskadi– va en paral·lel a la pèrdua d’influència dels jeltzales a Madrid. I les mesures progressistes que està impulsant l’executiu estatal en el recent gir a l’esquerra xoquen amb el model econòmic del PNB.

L’anunci de Sánchez d’imposar un impost –encara que sigui “temporal i extraordinari”– als grans bancs, una mesura que se suma a la ja anunciada anteriorment de carregar un impost a les companyies elèctriques, petrolieres i gasístiques, ha deixat els jeltzales fora de joc. D’una banda, perquè desconeixien les intencions de la Moncloa, i de l’altra perquè topa amb el seu plantejament en matèria econòmica. Cal recordar, en aquest sentit, que el PNB manté unes relacions molt estretes, personals i de partit amb el BBVA, Repsol (a través de Petronor) i Iberdrola.

Quan un partit de poder autonòmic i d’influència a l’Estat, com ha estat el PNB durant més de quatre dècades, intueix que una porta es tanca, es prepara per obrir-ne una altra. I el primer moviment és obrir les finestres del tempteig. Primer fa evident el seu malestar en públic i deixa caure de forma sibil·lina que podria retirar el seu suport a Sánchez. I després mira cap al PP i el seu nou líder, Alberto Núñez Feijóo.

¿Ha decidit el PNB donar l’esquena al PSOE i alinear-se amb el PP? Ara mateix seria prematur respondre a aquesta pregunta. Tot i que les enquestes ara donin als populars molt d’avantatge sobre els socialistes –una circumstància a tenir molt en compte–, encara no han aconseguit arribar al govern. I el PNB dona suport a governs, no a oposicions. Els jeltzales han apostat tradicionalment al cavall guanyador i després han construït el relat. Ho van fer en les transicions de Felipe González a José María Aznar, d’Aznar a José Luis Rodríguez Zapatero, de Zapatero a Mariano Rajoy i, finalment, de Rajoy a Sánchez. Així, donat el cas, valorarien pros i contres d’un nou gir. El primer objectiu en aquests moments, en tot cas, és garantir-se el suport del PSE a Euskadi i evitar que pugui continuar valorant un govern amb EH Bildu.

Això no treu, però, que mentre manté el seu suport a Sánchez el PNB pugui explorar la via Núñez Feijóo i avançar cap al desgel de les seves relacions amb el PP, malmeses des que es van dinamitar tots els ponts arran del seu suport a la moció de censura contra Mariano Rajoy el 2018. Recentment, per exemple, els dos partits han coincidit al Parlament Europeu en el suport a la consideració d’inversió verda per al gas i l’energia nuclear.

Reunió després de l’estiu

El cert és que Íñigo Urkullu veu un PP diferent del de Pablo Casado amb l’arribada de l’expresident gallec. El lehendakari el considera una persona moderada i manté amb l’actual president del PP una relació institucional, política i personal almenys des del 2013, quan van buscar fórmules per mantenir els atractius fiscals en la construcció de vaixells. També es van coordinar el 2020, en plena pandèmia, per a la convocatòria d’eleccions autonòmiques a Euskadi i Galícia. I el president del PNB, Andoni Ortuzar, i Feijóo es reuniran després de l’estiu. Serà un primer acostament.