Artur Mas: “Tenim una opció real de ser independents”

BarcelonaLi ensenyem algunes portades històriques de l’ARA. “Aquesta la recordaré sempre”, diu mirant la del dia que va firmar el decret. “CONVOCATS” n’és el titular. Li pregunto com estem ara. ¿Pendents de convocatòria? “Senyor Capdevila, estem permanentment convocats. Si vostè em diu: ¿convocats vol dir que ho resolem tot el 9-N? Honestament li he de dir que no. Ara, si convocats vol dir que si no fem el que hem de fer el 9-N quedem desconvocats, llavors sí. Hem de triar entre seguir convocats o desconvocar-nos”. De qui va ser la idea d’aquest nou 9-N? Va ser seva, com la pregunta? “Del Govern”. Fa temps que la tenien? “Això avui no ho puc explicar, però ho faré algun dia”.

PERMANENTMENT ATABALAT

Entesos, nosaltres estem permanentment convocats, i vostè? “Permanentment atabalat”. ¿Paga la pena que la gent guardi les portades històriques? ¿Acabarà bé, això? “Que les guardin, segur. Són testimonis històrics de primeríssim nivell. Jo espero que sí, que acabarà bé. Però jo no sóc un mag, ni faig miracles ni puc resoldre coses que no estan a l’abast d’un país com el nostre. Ara, si vostè em diu, ¿tenim més possibilitats que acabi bé que no pas que acabi malament? La meva resposta és que sí, i que depèn molt de nosaltres”.

LI AGRADA POC LA POLÍTICA

Cansa fer història? “Ens hem de conjurar no només per fer història, sinó de la bona, perquè de la dolenta ja n’hi ha molts exemples en el passat”. Li preocupa com hi passarà vostè, a la història? “No gaire. Suposo que m’agradaria passar-hi bé, com a tothom”. Sabent el que sap ara, es tornaria a fer polític? (silenci). Aquest dubte? “Sap què passa, que a mi això de la política no m’agrada gaire”. No li agrada la política? “Li he dit que no gaire. Això ho va escriure una vegada el Baltasar Porcel: «Aneu amb compte aquest home com el jutgeu, perquè l’home no és un polític»”. Doncs per no agradar-li, deunidó. “M’agrada el que faig, pateixo molt, especialment els últims temps. El debat entre els partits, aquest estira-i-arronsa. En tot això no és que m’hi senti amb una gran comoditat”.

SE SABRÀ GAIREBÉ TOT

Tot el què està passant, algun dia es podrà saber? “S’acabarà sabent gairebé tot”. S’ho apunta? “No”. Els disgustos li queden? “Sí, sí. Recordaré els disgustos, els tacticismes, les heroïcitats, gent que en algun moment va presumir de coses que no estava disposada a fer. Però és molt possible que m’ho guardi per a mi”.

A COR OBERT, SENSE HOSPITAL

De salut bé? “Sí. Fa unes setmanes alguns mitjans van dir que a mi m’havien operat a cor obert. Dec ser l’únic operat del món a cor obert que pràcticament no ha passat per un hospital”. Dorm bé? “Depèn de la nit. Entre vostè i jo, dormia millor”. Un dia em va dir que feia zàping compulsivament per adormir-se... “Sí senyor, ho segueixo fent, pocs minuts, però. No dormo tan bé com dormia però m’adormo ràpid. El tema és quantes hores dorms. Si són 6 seguides és un èxit monumental”.

EL PROCÉS, A LA SOPA

A mi l’altre dia m’estaven traient sang i la persona que em punxava em preguntava com va el procés... “Això era per despistar-lo perquè no li fes mal”. ¿Hi ha alguna persona a la vida que no li parli del procés? “No, ara me’n parla tothom. He anat a algun sopar d’amics que s’han conjurat per no parlar-me’n. I no ho han aconseguit”. ¿Al Barça aconsegueix desconnectar o veu Messi però pensa en Duran....? “A la llotja no desconnectes, no és anar al futbol, això. Anar al futbol és sense americana ni corbata, abraçar-te al del costat quan fan un gol, exclamar-te quan l’àrbitre pren una decisió que no t’agrada. Això és anar al futbol”. Però desconnecta? “El cap funciona gairebé sempre i el repte és que funcioni bé. Ara, no sóc obsessiu i per tant aconsegueixo moments de relax i certa tranquil·litat”. Quan la gent pel carrer li diu “No afluixis”, ¿ho considera una mostra de suport o de dubte? “Sempre m’ho diuen en termes de suport... «No afluixis», «No t’arronsis», «Tira endavant», «Ni un pas enrere», ja em sé tot el repertori. Ho entenc com una manera de dir que estan al nostre costat”.

ELS FILLS HO TENEN CLAR

Després del cas Pujol, ¿ha parlat amb els seus fills o els ha donat consells nous? “No els hi he de donar cap consell en aquest sentit. Són responsables de les seves vides i no han d’estar condicionats per la feina a què es dedica el seu pare, perquè són gent discreta. Dit això, passarà un dia que un fill meu treballi en una empresa que contacta amb la Generalitat de Catalunya, la majoria d’empreses hi contacten. Però jo no sento necessitat de parlar amb els meus fills perquè estic segur que ho tenen molt clar, el que no han de fer. No m’han de demanar res”.

EL FUTUR A DEU ANYS VISTA

Podem fer futurisme? “Si vostè és capaç, endavant”. D’aquí deu anys vostè serà a Fornells amb la seva dona. Això m’ho va dir ella i, normalment, ho porten elles. “L’ha encertada. Hi seré força més dies dels que hi passo ara”. Serem independents? “Tenim una opció real de ser-ho. No li puc dir si ho serem. Però tenim una opció real de ser-ho. Si per independents entenem el que avui en dia és un estat de la Unió Europea. Han de passar moltes coses importants perquè això sigui així. No és que serem independents i ja està. Així no. Ho podem ser? Sí”. I aquest serà el titular de portada: “Tenim una opció real de ser independents”.