Les plebiscitàries aboquen CDC i Duran al divorci

BarcelonaArtur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida estan a prop de complir el compromís a què van arribar en una reunió discreta a principis de novembre del 2012. En vigílies de les eleccions del dret a decidir i després de dies de tensions arran del programa de CiU -que per primer cop parlava de posar proa a l’estat propi-, Mas i Duran van acotar l’abast de les seves discrepàncies al voltant del procés que estava a punt de posar-se en marxa. Quin va ser el compromís? Continuar units -almenys- fins a la consulta. Un cop es posessin urnes per decidir el futur polític de Catalunya cadascú defensaria l’opció que cregués més oportuna. I l’hora en què els seus destins estan cridats a bifurcar-se ja s’acosta. L’estació en què pot consumar-se el divorci té un nom: eleccions plebiscitàries.

Malgrat les periòdiques friccions entre convergents i democristians en els últims dos anys pels ritmes del procés, la federació nacionalista ha arribat unida al punt més decisiu del camí sobiranista. Mas vol convertir la votació del 9 de novembre en una nova demostració de força davant l’Estat, però no serà aquesta la prova definitiva per saber si una majoria de catalans volen la independència. El full de ruta de Mas preveu unes eleccions anticipades al Parlament amb caràcter plebiscitari. Serà aquesta la cita en què CDC i Unió hauran d’aclarir si posen fi a més de 36 anys de convivència.

Els missatges de Duran

Una cita que, ja d’entrada, Duran no veu amb bons ulls. La carta que cada divendres adreça a la militància d’Unió estava ahir farcida d’avisos. En el primer desaconsellava a Mas que liquidi la legislatura: “A ningú li interessa un avançament electoral, i menys a Catalunya com a país”. En el segon titllava el 9-N alternatiu -que Mas manté que és una consulta- com a simple “via d’escapament”. I en el tercer, el més directe, amonestava CDC per abonar una llista conjunta del sobiranisme amb personalitats de la societat civil pròximes a l’ANC i Òmnium: “No han consultat res d’això a Unió. Si hagués sigut a l’inrevés, ja traurien foc pels queixals”. Va retreure, a més, que hi hagi partits “pendents” del que proposin l’ANC i Òmnium en l’acte de demà a Barcelona.

A Convergència ja donen per descomptat que Duran no voldrà participar en una candidatura unitària per la independència. “Duran s’està esborrant del procés”, afirmava ahir a l’ARA un alt dirigent del partit de Mas. Si hi ha plebiscitàries i CDC fa pinya amb ERC, constaten, Duran no hi jugarà. De fet, intenta bastir la plataforma Catalunya al Centre, que ara per ara no té ressò però que podria activar-se com a opció electoral per defugir frontismes.

No està clar, però, que tot el partit el segueixi. “A Duran li costarà convèncer la gent d’Unió que no convé sumar-se a una llista de país”, reflexionen fonts de la direcció democristiana. L’entorn de Duran assegura que els tres consellers -Josep Maria Pelegrí, Ramon Espadaler i Joana Ortega- li faran costat, però admeten que el consell nacional d’Unió es veu abocat a decidir què fer en unes plebiscitàries, “la reunió serà moguda”. I donen per fet que, si arriba aquest debat i les tesis de Duran prevalne, una part del partit -inclosos quadres dirigents i càrrecs territorials- s’escindirà per afegir-se al projecte de Mas.

Les plebiscitàries, doncs, farien implosionar el mapa polític català. La convocatòria d’aquestes eleccions podria cristal·litzar en els pròxims mesos, però abans caldrà resoldre el pols que mantenen CDC i ERC. Per decidir-se a convocar-les, Mas imposa una condició prèvia: que els republicans s’avinguin a formar una candidatura unitària -sense sigles dels partits- per encarar la fase de desconnexió amb l’Estat en cas d’assolir la majoria absoluta. I, a hores d’ara, el front comú sobiranista no està garantit. ERC en recela. Compartir objectius programàtics, sí, sempre que la primera de les prioritats sigui aprovar una declaració unilateral d’independència l’endemà d’una victòria electoral. Ara bé, els d’Oriol Junqueras posen en dubte que les intencions reals de Mas vagin en aquesta direcció i, a més, temen que una llista conjunta es vegi sacsejada un dia per algun nou escàndol de corrupció que afecti els seus socis.

Junqueras va afegir ahir un punt de dramatisme a aquest estira-i-arronsa. Emocionat, amb la veu trencada, el president d’Esquerra va implorar a Mas que convoqui eleccions tan aviat com sigui possible per declarar la independència. “Fem-ho d’una vegada, sisplau, ho demano amb esperança i al mateix temps amb l’angoixa del que sap que perdre el temps no és bo”, va dir des dels micròfons de Catalunya Ràdio. Va esquivar el debat sobre la llista unitària i va advertir a Mas que no compti amb ell per aprovar els pressupostos catalans per al 2015. “No es tracta d’aprovar uns pressupostos pintats perquè després els diners no hi siguin”, va reblar.

Després que la unitat sobiranista hagi quedat esberlada al voltant de la votació que el Govern prepara per al 9-N, el president de la Generalitat cridava ahir a refer ponts. En l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat al músic Jordi Savall, Mas s’ho va fer venir bé per llançar un missatge a Junqueras. “Si com diu Jordi Savall la música crea consens, aquests dies en necessitem molta”. Hores abans el coordinador general de CDC, Josep Rull, havia sigut encara més explícit a l’hora de collar ERC. Sense una “candidatura de país” en què conflueixin CDC, ERC i altres veus per l’estat propi, no hi haurà eleccions anticipades. Rull, però, va coincidir amb el conseller de la Presidència, Francesc Homs, a assenyalar com a “altament probable” que convergents i republicans s’acabin posant d’acord.

ICV i el PSC en recelen

Qui no veu gens clares les plebiscitàries és ICV. Ahir la coordinadora nacional dels ecosocialistes, Dolors Camats, advertia que el que li cal a Catalunya són unes eleccions ordinàries “per poder resoldre els problemes i netejar de corrupció les institucions del país”. Tampoc el PSC desitja una convocatòria que giri al voltant del debat sobre la independència. Que n’hi hagi o no dependrà de com acabin resolent Convergència i ERC el seu pols.

Guardiola: “Si tinc temps, aniré a votar”

Pep Guardiola va confirmar ahir des de Munic que continua tenint la intenció de viatjar a Barcelona el 9 de novembre, per poder votar en la consulta alternativa que impulsa el Govern. “Si tinc temps, hi anirem. Si puc, viatjarem”, va avançar l’entrenador del Bayern a preguntes de l’ARA. Guardiola va reconèixer que la situació actual és “difícil”, perquè és “una cosa que no s’ha fet mai”. Tot i que ara el debat polític està en plena efervescència, el tècnic català va assegurar que “al final ho tiraran endavant, es posaran d’acord i la gent tornarà a demostrar el que vol”.