El PSC es desmarca a mitges de C's i PP i no demana al TC la suspensió cautelar del ple de la declaració de ruptura
L'alt tribunal decidirà demà dijous si admet a tràmit els recursos d'Arrimadas, Iceta i Albiol i anul·la el debat al Parlament
MadridFracassada la primera via per frenar el ple de ruptura amb la mesa del Parlament donant el tret de sortida a la convocatòria, l’unionisme ja ha activat la segona. Els líders de Ciutadans, el PSC i el PP al Parlament, Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol, han presentat aquest dimecres davant el TC un recurs d’empara contra la declaració de ruptura. De fet, n'han presentat tres. Cadascú amb els seus propis raonaments jurídics. Els més diferents són els del PSC que, a diferència de Ciutadans i el PP, no demana la suspensió cautelar del ple de ruptura. "Nosaltres no volíem que la primera resolució fos negativa", ha argumentat Iceta, ja que mai fins ara l'alt tribunal ha suspès un debat abans que se celebri.
Tots tres partits han coincidit a demanar també al tribunal que es posicioni sobre la validesa de la junta de portaveus d’ahir dimarts. Tot i compartir el rebuig a la declaració de ruptura i demanar la suspensió de la reunió de la junta de portaveus, qui va assegurar que no recorrerà al TC és Catalunya Sí que es Pot.
El TC ja ha inclòs a l'ordre del dia del ple de demà dijous els recursos presentats. I decidirà immediatament si els admet a tràmit i demana la suspensió cautelar del ple, segons informen fonts de l'alt tribunal.
Una imatge simbòlica
Arrimadas, Iceta i Albiol han arribat al TC per separat i sense fer declaracions. N'han sortit, però, de bracet i s'han fet una foto conjunta amb els recursos registrats davant de l'alt tribunal. "Espero que aquesta sigui la primera de moltes decisions junts", ha dit la líder de Ciutadans a Catalunya, i ha destacat que això és el més "important", més enllà del que decideixi el ple del TC.
Albiol ha defensat la viabilitat del recurs d'empara, que veu com un pas per frenar un "procés de tirania inadmissible". "És un acte de simbolisme que passarà a la història. Per primer cop, tres partits constitucionalistes han aparcat les diferències", ha afegit.
Iceta s'ha aferrat més a marcar diferències amb els recursos del PP i el PSC, tot i que no ha tingut problemes per fer-se la fotografia conjunta. Els socialistes s'aferren a condemnar davant el TC l'actuació de la mesa del Parlament, si bé no volen la suspensió del ple de ruptura. "No tenim por del debat", ha dit en declaracions a l'ARA.
Rajoy suspendrà la declaració "l'endemà"
Per al PSC, el procés que seguirà ara és que el TC –que té ple demà i demà passat– admetrà a tràmit els recursos, però no demanarà la suspensió cautelar. Per tant, dilluns al matí se celebrarà el ple de ruptura, s'aprovarà la moció de Junts pel Sí i la CUP i "el dia següent o al cap de dos dies" el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, demanarà a l'alt tribunal la suspensió de la declaració. Així ho ha explicat durant una intervenció en un fòrum organitzat per 'El Mundo' a Madrid, en què s'ha compromès a mantenir "el diàleg polític" amb els "principals" partits. Tal com ha fet durant aquesta setmana i l'anterior.
El recurs dels socialistes és, per tant, merament simbòlic? Iceta defensa que no. Perquè al cap d'un mes o dos, el TC pot acabar resolent que la mesa del Parlament ha actuat malament i es poden prendre les decisions en conseqüència.
Hi ha precedents?
L'alt tribunal ha rebutjat els recursos d'aquest tipus en casos similars. Fonts jurídiques consultades per l'ARA recorden que l'any 2005, quan el Congrés dels Diputats va decidir admetre a tràmit la reforma de l'Estatut sorgida del Parlament, el PP ja va presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional contra la tramitació. Una petició que l'alt tribunal va rebutjar.
També hi va haver un cas semblant al País Basc. El govern espanyol va presentar un recurs d'inconstitucionalitat el 2004 contra la tramitació de la proposta d'Estatut polític d'Euskadi –el conegut pla Ibarretxe–, que la mesa de la cambra basca havia admès a tràmit. Malgrat que la Moncloa ho va portar al TC i va demanar la suspensió de la proposta legislativa, l'alt tribunal tampoc no va acceptar el recurs.