El dia que el Parlament va parlar en LAPAO

BarcelonaJornada exòtica del ple del Parlament. D'entrada perquè, per primera vegada des de l'inici d'aquesta legislatura, els diputats entren a l'edifici de la Ciutadella amb la banda sonora dels lloros del zoo i no amb els crits de protesta contra acomiadaments o tancaments d'empresa. Però també perquè els parlamentaris, després dels desencontres amb la cimera pel dret a decidir i els no-pressupostos, provaran aquest dimecres de debatre en LAPAO, que potser serà més útil que el català per entendre's i forjar consensos.

"Utilitzaré el LAPAO, espero que ens entenguem", avisa el diputat de la CUP David Fernández. I el president, Artur Mas, li respon: "Ens hem entès perfectament". Visca! És l'inici del gran pacte d'unitat amb el qual somnia Pere Navarro? Però sembla que no, que a la cambra no tothom parla la mateixa variant de LAPAO.

Perquè el líder del PSC explica que ell, quan va pel carrer i parla amb la gent o es reuneix amb entitats o empresaris, ningú li parla de la independència que consta al diccionari de LAPAO de Mas. I el president, intentant esbrinar quina variant es parla al carrer de Nicaragua, li respon: "Algú li ha parlat de l'estat federal? I de la reforma de la Constitució?". Però no, no se'n surt, i això que el president, per evitar més marejos, ha canviat el vaixell pel tren cap al dret a decidir i que l'estació de Sants és ben a prop de la seu dels socialistes.

Amb tant d'exotisme, al PP li ve de gust parlar dels "xiringuitos independentistes" i en destaca un que es veu que està de moda entre la seva militància −i també entre la de Ciutadans, que volen formar part també d'aquesta 'jet set'− que es diu Diplocat. Els agrada especialment perquè, asseguren, és ple de "mentides" i et transporta a un món irreal. Però el conseller de la Presidència, Francesc Homs, no hi està d'acord i els recorda que, per exotisme, el de Telemadrid.

Joan Herrera també s'atreveix amb el LAPAO autòcton del seu partit, però no, tampoc. Que el concepte "d'austericidi" tampoc l'entenen els del carrer Còrsega, però el conviden a entendre que no es poden fer pressupostos que siguin "paper mullat".

En fi, que sempre podem deixar estar el LAPAO per tornar al català. O bé passar directament a parlar a l'estil anti Método 3, que és bastant més discret i requereix tenir el receptor del missatge a curta distància. Els consellers Francesc Homs i Santi Vila ja l'han posat a la pràctica: es basa, sobretot, a tapar-se la boca perquè les càmeres indiscretes no desxifrin ni plans B ni on aniran a dinar quan s'acabi el ple.