El ple del Parlament, en directe

El Parlament acorda tramitar el projecte de llei de barris verds d'En Comú Podem

El projecte de llei de barris verds dels comuns seguirà el seu camí parlamentari. La cambra ha rebutjat l'esmena a la totalitat de Vox amb els vots del PSC, ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem i la norma proposada pels de Jéssica Albiach continuarà la seva fase de tramitació. La iniciativa dels comuns, inspirada en la llei de barris verds de Pasqual Maragall, vol destinar 1.500 milions d'euros a les àrees més vulnerables per a, entre d'altres, la rehabilitació urbana i energètica d’edificis.

Amb aquesta votació s'ha conclòs el ple del Parlament, que es reiniciarà demà a les 9 del matí. També acaba aquí el directe de l'ARA sobre la jornada a la cambra. Gràcies, de nou, per fer-nos confiança.

El Parlament aprova el decret perquè CatSalut gestioni íntegrament la prestació sociosanitària

El Parlament ha convalidat el decret llei que permet a CatSalut gestionar íntegrament la prestació sociosanitària. El ple ha tirat endavant la norma gràcies als vots d'ERC, JxCat i els comuns. La CUP hi ha votat en contra, juntament amb Vox i el PP, mentre que Cs s'ha abstingut. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha destacat que la norma permet reduir les càrregues a pacients i familiars i que simbolitza un “pas endavant” en la integració sociosanitària. Els grups han acordat tramitar el decret com a projecte de llei.

Vergés (Junts): "I ja que la cosa va d'agraïments, vull també dedicar-te'l a tu, Joan Canadell, moltes gràcies"

"I ja que la cosa va d'agraïments, vull també dedicar-te'l a tu, Joan Canadell, moltes gràcies". Després que en un polèmic discurs durant el debat a la totalitat dels pressupostos el diputat de Junts Joan Canadell no rebés un aplaudiment unànime del seu partit -fins i tot membres del Govern de JxCat no van aplaudir- el parlamentari de la mateixa formació Salvador Vergés ha volgut reivindicar la figura de Canadell en un debat que tenia poc a veure amb els pressupostos, l'estat de la majoria independentista o el fantasma d'un tripartit: el decret d'energies renovables

ERC, Junts i comuns reediten la seva aliança per convalidar el decret de renovables

Amb els vots favorables de Junts, ERC i En Comú Podem, el Parlament ha convalidat el decret de renovables del Govern i ha decidit –amb els mateixos suports– que no es tramiti com a projecte de llei. D'aquesta manera la majoria independentista s'ha tornat a trencar en una votació, ja que la CUP, tot i haver participat en la creació del decret, ha acabat oposant-se a la norma i l'ha titllat "d'insuficient".

La CUP ratifica el seu no al decret de renovables criticant que el territori s'ha sentit "novament exclòs"

"Alguns de vostès ja ho diuen, que som els del no. Ens agradaria poder votar sí,perquè som ferms defensors de les renovables", ha començat dient el diputat de la CUP Dani Cornellà. I, de fet, ha acceptat que el decret inclou "millores substancials", però ha dit que no són "suficients" perquè la CUP hi voti a favor. Alhora, Cornellà ha criticat que encara no hagi arribat la moratòria dels macroprojectes pactada amb ERC –"Nosaltres volíem la derogació, però negociar vol dir això", ha dit– i que el territori "se senti novament exclòs".

Al no de la CUP s'hi sumarà el PSC, que en boca de la seva diputada Sílvia Paneque ha condemnat que el Govern "esmena i invalida el decret de Junts del 2019" i ha afirmat que la "manca d'impuls" en les renovables de l'executiu ha generat "un problema greu". El decret es convalidarà gràcies al suport dels comuns, que han instat el Govern a anar "més enllà" en les polítiques d'energies renovables i a apostar pel "diàleg" i oposar-se a la "massificació".

Jordà carrega contra els seus antecessors: "Hem d’assumir que en aquest país no s’ha planificat en matèria energètica però sí que s’ha decretat"

"Hem d'assumir que en aquest país no s'ha planificat en matèria energètica però sí que s'ha decretat", ha afirmat la consellera Teresa Jordà, criticant els seus antecessors en matèria energètica. Concretament, ha afirmat que el model que s'ha impulsat fins ara ha generat "tensió al territori" i "especulació". Ara, amb el decret de renovables, Jordà ha defensat que s'introdueix la participació del món local i la ciutadania, es "punxa la bombolla especulativa" i s'avança cap a l'autosuficiència.

Jordà: "Hem de fer un gir dràstic cap a un model 100% renovable, distribuït, descarbonitzat, sense nuclears i democràtic"

Tot i que el decret de renovables es convalidarà amb els vots mínims necessaris –Junts, ERC i comuns hi donaran suport–, la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha demanat als grups parlamentaris "anar a l'una" en matèria de canvi climàtic. Aquest decret, en paraules de la consellera, és un "principi", un primer pas per caminar cap a un "canvi dràstic" en la generació d'energia. "Hem de fer un pas endavant", ha afirmat, i ha afegit que el model energètic ha de ser "100% renovable, distribuït, descarbonitzat, sense nuclears i democràtic". Per això, s'ha marcat la fita d'arribar als 14 gigabytes produïts per energies renovables el 2030.

Es reprèn el ple del Parlament amb el debat sobre el decret de renovables

La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ja és al faristol del Parlament defensant el decret de renovables, que avui ha de convalidar la cambra. La iniciativa tirarà endavant amb els vots de Junts, ERC i els comuns. En aquest sentit, Jordà ha afirmat que complirà amb la condició que han posat els de Jéssica Albiach: que comparegui un cop l'any per retre comptes. La consellera ha dit que aquest decret és un "principi" en la lluita contra el canvi climàtic.

El Parlament aprova la proposta de creació d'una comissió d'estudi sobre la prevenció i la gestió dels incendis forestals

Pràcticament per unanimitat -només Vox hi ha votat en contra- el Parlament ha aprovat la proposta de creació d'una comissió d'estudi sobre la prevenció i la gestió dels incendis forestals -impulsada pels comuns i la CUP-, així com la creació d'una comissió específica sobre l'aplicació dels principis de subsidiarietat i seguiment del dret de la Unió Europea -a proposta del PSC, Junts, ERC, CUP i comuns-. D'altra banda, la cambra també ha validat l'informe de la Sindicatura de Comptes sobre els comptes generals de la Generalitat corresponent al 2018. Ara el ple del Parlament s'ha suspès fins a les 15.30 h. De fet, a la tarda hi haurà un dels plats forts de la jornada: la convalidació del decret de renovables, que el Govern tirarà endavant amb el sí dels comuns i el no de la CUP.

El Govern aprovarà a finals d'any o principis del que ve una estratègia contra el sensellarisme

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha explicat que el seu departament portarà al Govern "a finals d'any o principis del que ve" una estratègia contra el sensellarisme. En aquest sentit, ha dit que els treballs ja estan acabats i ha explicat que es crearà una comissió interdepartamental per fer front a aquest fenomen. L'anunci de Cervera ha arribat l'endemà de la mort d'una família amb dos fills petits en l'incendi d'un local ocupat a Barcelona.

Aragonès i Illa s'enganxen pels Mossos

Picabaralla durant la sessió de control per la decisió del Govern de retirar-se de les causes contra activistes quan no hi ha lesions als agents dels Mossos d'Esquadra o no es poden identificar els autors. El líder del PSC, Salvador Illa, ha acusat el president, Pere Aragonès, de deixar "desemparats" els funcionaris de la policia i l'ha instat a "rectificar". "M'avergonyeix", ha sentenciat Illa, i l'ha instat a "cessar" qui hagi pres la decisió. Aragonès, però, ha defensat el nou criteri -que va permetre retirar-se de la causa contra set persones d'una manifestació del 2018 a favor de la investidura de l'expresident Carles Puigdemont- quan no hi ha "proves" que acreditin l'autoria dels fets per part dels activistes. "No cessarem ningú i seguirem per aquest camí", ha advertit. A parer seu, Illa ha confós la defensa dels funcionaris públics -que se seguiran defensant per part de la Generalitat- amb la manera com es formulen les acusacions.

Aragonès defensa l'escola en català i crida "al conjunt de forces democràtiques" per fer força per la immersió

El president Pere Aragonès ha tornat a defensar l'escola en català i ha fet una crida al "conjunt de forces democràtiques" de la cambra per fer força a favor de la immersió lingüística. El 16 de desembre, ha dit, se celebrarà una nova cimera social pel català a l'escola. "Per garantir la convivència entre totes les llengües, és important reforçar la llengua [catalana]", ha dit.

Junts reclama a Aragonès que acceleri els tràmits de la llei audiovisual catalana

Després que el govern espanyol hagi exclòs l'obligació de garantir quotes en català de les plataformes amb seu fora d'Espanya -com Netflix o HBO- del projecte de llei de l'audiovisual, Junts per Catalunya ha reclamat al president, Pere Aragonès, que acceleri els tràmits per fer una norma catalana. Albert Batet, president del grup, l'ha instat a portar-la ja al Parlament -en al·lusió al fet que faci un decret llei que ja entraria en vigor i després es convalidi a la cambra-. Tanmateix, Aragonès ha defensat el que tenia previst fins ara: ha dit que està en el pla de Govern i que es tramitarà com a projecte de llei al Parlament (amb uns terminis més llargs) perquè d'aquesta manera, ha argumentat, comptarà amb la participació també dels grups parlamentaris.

Aragonès exigeix un "compromís" de tots els grups de no tractar amb Vox: "Demostrem que ells són una absoluta minoria"

Després de la intervenció del líder de Vox, Ignacio Garriga, en què ha tornat a carregar contra la immersió lingüística, contra els menors no acompanyats i contra els immigrants, el president Pere Aragonès s'ha dirigit a la resta de l'hemicicle. "Els que consideren que s'ha d'escoltar tots els grups sense exclusió, que tornin a escoltar aquest discurs que va contra la cohesió social i la igualtat de drets", ha dit, i ha denunciat que Vox carrega contra la ciutadania "en funció del seu origen" i que ha amenaçat amb aplicar el 155 de nou al Parlament. "Tornem a sentir un discurs com aquest utilitzant de nou la llengua i les escoles com a eina per fomentar la divisió", ha afegit. "A tots els grups de la cambra els demano que no comparteixin res amb l'extrema dreta", ha insistit, i ha recalcat que el "compromís d'aquesta cambra ha de ser que ningú hi tracti": "Demano un clar compromís de tots els demòcrates d'aquesta cambra, demostrem que ells són una absoluta minoria". En acabar la seva intervenció Aragonès ha rebut un sonor aplaudiment de l'hemicicle: tots els partits excepte el PP i Cs han signat el cordó sanitari contra l'extrema dreta.

La CUP acusa Aragonès de "normalitzar" la presència de rei a Catalunya i li demana que no participi en actes amb el monarca espanyol

Després del desmarcatge de la CUP en els pressupostos -el Govern l'aprovarà amb els comuns-, el diputat cupaire Carles Riera ha inaugurat aquest dimecres una nova fase d'oposició a l'executiu: ha acusat el president, Pere Aragonès, de "normalitzar" la presència del rei a Catalunya i de "legitimar" institucions com Foment del Treball, que van estar en contra del referèndum. Riera ha retret al cap de l'executiu que assistís al sopar del 250è aniversari de Foment del Treball, on hi havia el monarca, i li ha demanat que no participi en cap acte institucional amb Felip VI. Aragonès, però, ja li ha avançat que no serà així. Ha tret pit per haver defensat la taula de diàleg davant del rei i ha assegurat que "ningú expulsarà la presència dels representants democràtics" de Catalunya dels esdeveniments que hi tinguin lloc.

Carrizosa acusa el Govern de "fer amb el castellà el mateix que va fer Franco amb el català"

Després que el líder de Cs, Carlos Carrizosa, hagi afirmat que el Govern vol "extirpar Espanya del cor dels catalans" i està intentant "fer amb el castellà el mateix que va fer Franco amb el català", el president, Pere Aragonès, ha insistit que a Catalunya no hi ha "un problema lingüístic" i que el Govern seguirà defensant el model d'immersió. "No venim a dividir la societat, venim a defensar cohesió social", ha dit Aragonès, per després afegir que "només 80 famílies van demanar escolarització en castellà".

Aragonès als comuns: "D'inici la proposta de pressupostos ja era molt bona. Vostès hi fan les seves aportacions"

La líder d'En Comú Podem Jéssica Albiach ha insistit al president Pere Aragonès en les demandes del seu grup d'incorporar en el sistema públic el dentista i millorar l'accés a un psicòleg. "El suïcidi és la primera causa de mort no natural al nostre país", ha advertit Albiach, que ha celebrat la tramitació dels pressupostos amb el seu suport. El president ha assegurat que es treballarà en aquesta línia i plantejarà les seves propostes en un ple monogràfic sobre salut mental que va sol·licitar ell mateix. Pel que fa a la salut bucodental, ha recordat que s'ha treballat per una dotació de 50,5 milions d'euros per a aquesta qüestió. "Aquests són uns bons pressupostos", ha recalcat: "D'inici la proposta ja era molt bona. Vostès hi fan les seves aportacions, d'això es tracta el tràmit parlamentari".

Argimon: "Esperem dues setmanes més de creixement de la infecció"

"Esperem dues setmanes més de creixement de la infecció i de la incidència acumulada", ha afirmat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, sobre la pandèmia. Argimon ha assenyalat que en aquesta onada s’està produint "menys afectació hospitalària" i ha defensat que el passaport covid és una "mesura més" per aturar-la. Sobre la nova variant, ha afirmat que s'estan rastrejant el 20% de les PCR que es fan i també s'està vigilant l'aigua.

Puigneró: "Si l’Estat ens està fallant en matèria de llengua, esperem que no ens falli en matèria de Rodalies"

"M'informen que aquest matí s'està produint una avaria entre Plaça Catalunya i Arc de Triomf, és el pa de cada dia. Ho hem d'arreglar". El vicepresident, Jordi Puigneró, ha demanat de nou al govern espanyol el traspàs "integral" de Rodalies. "No farem un traspàs de fireta", ha afegit, i ha celebrat com va anar la Comissió Bilateral i ha assegurat que hi ha un "bri d'esperança". "Però hem de ser prudents, negociant amb l'Estat ja se sap què pot acabar passant. Si l'Estat ens està fallant en matèria de llengua, esperem que no ens falli en matèria de Rodalies", ha conclòs.