L’article 81.3, l’origen de totes les polèmiques de la jornada
BarcelonaEl 6 i el 7 de setembre de 2017 la majoria independentista va fer servir quatre ressorts controvertits per donar llum verda a les lleis. El primer, admetre a tràmit les lleis malgrat les advertències del TC. El segon, negar a l’oposició el seu dret a demanar un informe al Consell de Garanties Estatutàries. El tercer, ignorar un escrit dels lletrats que advertia dels riscos de seguir endavant. Finalment, apel·lar a l’article 81.3 (el 83.3 després de la reordenació dels articles del reglament de la cambra) per “alterar l’ordre del dia” del ple, incloure-hi les normes i liquidar el debat en dos dies.
Aquest quart punt va ser el més polèmic. El reglament permet canviar l’ordre del dia si la iniciativa en qüestió ha superat els tràmits parlamentaris previs -no ho havia fet-“llevat d’un acord explícit en sentit contrari” que haurà de ser aprovat al ple “per majoria absoluta”. L’oposició considerava que, en especial, no es podia suprimir el tràmit del Consell de Garanties, però JxSí i la CUP van seguir endavant. Tenien la majoria absoluta.
En l’imaginari col·lectiu independentista es reivindiquen dates com el 9 de novembre del 2014, i l’1, el 3 i el 27 d’octubre del 2017, però el 6 i 7 de setembre han quedat en un calaix. De fet, amb el pas dels anys, aquell ple de setembre s’ha acabat convertint en patrimoni de l’unionisme, però, en sentit contrari, per criticar com va actuar l’independentisme i advertir dels riscos de seguir en la via unilateral. Per exemple, el president de Cs, Albert Rivera, anirà avui divendres al Parlament, on va exercir de diputat durant nou anys (2006-2015). La data no és casual. “Es compleixen dos anys del cop d’estat, d’un dels dies més tristos de la història recent de Catalunya”, va justificar ahir la portaveu taronja, Lorena Roldán. Rivera es reunirà amb el seu grup i farà una declaració davant les portes de la cambra.
