BarcelonaLa crisi del coronavirus també ha situat el departament d'Educació en un punt d'inflexió: ¿com es pot garantir que al setembre la infància podrà tornar a les escoles? Fins ara el Govern ha fixat un pla que obliga els centres a augmentar espais per reduir el nombre d'alumnes per classe i així recuperar l'ensenyament presencial amb distància física. Ara bé, el que no ha concretat encara l'executiu és quants professors més proporcionarà al sistema per poder portar a terme aquesta estratègia i de quins nous espais disposaran els centres educatius. Aquest dimecres, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha dit que el Govern estudia contractar "milers" de nous professors.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 56 56"%3E%3C/svg%3E)
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Perquè "tots els nens puguin tornar a l'escola al setembre", ha assegurat, caldrà "triplicar les aules amb milers de professors nous que s'hauran de contractar". "L'emergència educativa és una prioritat", ha ressaltat, però no ha concretat quina xifra de nous professors serà necessària. "Ho estem estudiant", ha dit, afegint que ahir al consell executiu el conseller d'Educació, Josep Bargalló, va fer les primeres propostes.
La Fapac denuncia que falten 1.747 places públiques a primer d'ESO
La Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) ha denunciat que 1.747 dels alumnes que acaben primària aquest any no podran cursar primer d'ESO a la xarxa pública en el pròxim curs per falta de places, gairebé tots ells a la zona de Barcelona i 716 a la capital catalana. Segons han calculat tenint en compte les dades de natalitat, empadronament, taxa d'escolarització i previsió de la matrícula viva, el sistema hauria d'absorbir aquest any 86.577 alumnes a 1r d'ESO, per als que seran necessaris 3.043 grups si es manté la ràtio de 28,46 alumnes per aula del curs passat. Per això, diuen que és "insuficient" l'oferta de 3.006 grups que ha fet el departament d'Educació, que segons la Fapac "haurà incórrer en una il·legalitat i situar la ràtio per sobre del que estableix la legislació" per mantenir els grups previstos.
Pel que fa a P3, l'estudi conclou que entraran 67.257 alumnes, pels quals són necessaris 3.057 grups, a raó de 22 alumnes per aula. D'aquests 3.057 grups, la Fapac diu que només 2.090 són públics i això genera un "dèficit" de 967 grups i significa, diuen, que 17.856 nens "estaran forçats a escolaritzar-se a la xarxa concertada".
Torra diu que no hi haurà retallades "i menys en polítiques socials"
El president de la Generalitat, que també s'ha sotmès a la sessió de control al Parlament, ha garantit que no hi haurà "retallades" a Catalunya i "menys en polítiques socials", però també ha admès que necessita els recursos de l'Estat per poder fer front a totes les despeses, a més de capacitat d'endeutament: vol que el dèficit públic de les autonomies pugui arribar a l'1%.
"Amb tots els recursos que té la Generalitat no ens en sortirem, perquè necessitem els de l'Estat", ha insistit a Catalunya Ràdio. La pandèmia obliga l'administració a abocar recursos per pal·liar-ne els efectes, però segons Torra el Govern no té els recursos que necessita per fer-hi front pel dèficit fiscal i perquè Madrid no li paga els "deutes històrics". Al Parlament ha insistit en aquesta idea i ha posat tota la pressió en el govern de l'Estat i els partits que en formen part: el PSC i els comuns. El president ha instat tant Miquel Iceta com Jéssica Albiach a pressionar perquè Madrid transfereixi nous recursos per fer front a la crisi del coronavirus i pagui els "deutes" de l'Estat amb Catalunya. I també perquè la Moncloa permeti als ajuntaments gastar-se els romanents d'exercicis anteriors, perquè aquests recursos ara mateix "són en un banc" i no es poden utilitzar.
El president, en resposta a Albiach –que li ha reclamat que no retalli la renda de ciutadania catalana amb la posada en marxa de l'ingrés mínim vital estatal–, ha reclamat la gestió de la nova prestació que ha posat en marxa el govern espanyol. Una possibilitat que ja ha aconseguit el PNB per al País Basc. El president ha dit que Catalunya està perfectament preparada per gestionar aquest ingrés mínim, perquè ja fa temps que va posar en marxa la prestació de la renda de ciutadania. Però Albiach ha esmenat precisament la gestió que ha fet la Generalitat d'aquesta ajuda, assegurant que només la cobra una persona de cada quatre que la necessita.
Miquel Iceta també ha fet una reclamació al president: que incorpori a la comissió del Govern per a la recuperació econòmica els departaments de Salut, Cultura i Ensenyament, que d'entrada en van quedar fora en favor d'Economia, Treball, Empresa, Presidència, Territori i Agricultura. "Reconsiderin la composició de la comissió", li ha demanat el líder socialista, que ha dit que hi han de ser tant la conselleria d'Alba Vergés com la de Mariàngela Vilallonga i de Josep Bargalló. Però Torra li ha replicat que no repetirà les reunions del consell executiu en un altre òrgan i s'ha mostrat convençut que la composició de la comissió era la correcta per traçar el pla de xoc de recuperació econòmica.
El president s'ha allargat en el mateix missatge contra Madrid en la resposta al president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet: "Ara mateix estem en la pitjor situació. Tenim la sobirania que tenim, però no tenim recursos i ens veiem obligats a demanar de manera permanent el que ens pertoca". De fet, el president ha afegit, dirigint-se a la líder de Cs, Lorena Roldán, que aquesta reivindicació l'haurien de fer seva tots els partits polítics representats al Parlament. "Deixin de fer la víctima", li ha respost Roldán, que ha considerat que la Generalitat ha fet una mala gestió de la pandèmia i s'amaga rere la reivindicació independentista per dissimular-ho.
La Nissan, els lloguers i els ERTO
L'altra qüestió que ha centrat la sessió de control i també l'entrevista a Catalunya Ràdio ha sigut el tancament de Nissan. "Els directius de Nissan ens han enganyat i menyspreat", ha lamentat el cap de l'executiu, que ha recordat que "l'empresa és viable" i que no està justificat el tancament de la planta al nostre país. El Govern ja ha dit els últims dies que intentarà retenir la multinacional, malgrat que ja se n'ha anunciat oficialment la decisió. Hi ha pla B? Segons ha dit Torra a la cambra catalana no, perquè no ha contestat al diputat de la CUP Vidal Aragonés si el Govern tenia damunt la taula nacionalitzar la planta. Torra ha mantingut que "estan al costat dels treballadors" i que "lluitaran pels seus llocs de treball", però no ha concretat com.
També aquest dimecres el matí tots els grups parlamentaris de la cambra han instat en una declaració institucional la direcció de Nissan a prendre les "decisions" que permetin mantenir l'ocupació directa i indirecta del conjunt de treballadors, ateses les "enormes" conseqüències socials que el cessament de l'activitat pot tenir per al país.
En relació amb el mercat laboral, el president s'ha mostrat partidari d'allargar els ERTO tant com sigui necessari perquè no es converteixin en EROs a les empreses i facin augmentar l'atur. Ha deixat clar que "l'hostaleria, el comerç, el turisme i la cultura" s'hauran de beneficiar d'aquesta pròrroga després de criticar que hi ha treballadors que es troben en un expedient de regulació temporal i que encara no han cobrat. "La situació és gravíssima", ha conclòs.
De fet, la gravetat de la situació la denota l'esgotament, en pocs dies, de les ajudes al lloguer que el Govern havia impulsat. El president ha explicat que la convocatòria, dotada amb 14,5 milions d'euros, ha quedat desbordada i ara s'estudia doblar la quantitat fins a 29 milions d'euros. Una xifra que també seria insuficient en relació amb les sol·licituds presentades "si totes són correctes": els recursos necessaris arribarien a 50 milions.
![L'aula d'una escola en una imatge d'arxiu](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
