El TC, dividit sobre la declaració de sobirania

BarcelonaEl debat sobre la declaració de sobirania de Catalunya aquest dijous en el ple del Tribunal Constitucional (TC) no ha servit per acostar posicions. Els 11 magistrats continuen distanciats després d'una reunió que es va allargar quatre hores. Ara mateix sembla impossible que els jutges puguin arribar a una decisió unànime.

El president del Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, ha portat en les dues últimes setmanes, de manera informal i sense incloure'l en l'ordre del dia, un esborrany de la sentència que ha de dictar aquest tribunal sobre la declaració sobiranista catalana. Aquest esborrany considera que la declaració és inconstitucional. La proposta del president pretén buscar punts de trobada en un tribunal en el qual hi ha diversos criteris sobre quina ha de ser la base jurídica de la sentència, tot i que en cap cas es produirà una posició majoritària a favor de la constitucionalitat de la declaració, han informat a EFE fonts del mateix Constitucional.

El debat en el TC, segons aquestes fonts, no suposa necessàriament que hi hagi una resolució els pròxims dies perquè tot depèn del grau de consens que aconsegueixin els magistrats sobre aquesta proposta o, si no agrada l'esborrany actual, d'una altra que se sotmetés al criteri dels magistrats.

Segons 'El País', tot i que els 11 magistrats estan d'acord que Catalunya no és sobirana, discrepen sobre la competència del tribunal de declarar inconstitucional una declaració política d'un parlament autonòmic. L'encarregada de redactar la ponència és la vicepresidenta del TC, Adela Asúa, que ja hi treballa des de fa setmanes, i segons fonts del tribunal la voluntat dels magistrats és resoldre la qüestió tan aviat com sigui possible.

Segons 'El Mundo', Asúa va defensar ahir davant el ple del Tribunal que es tracta d'una declaració política que no té efectes jurídics i, en conseqüència, que no ha de ser objecte de pronunciament del Constitucional.

La majoria conservadora, formada per sis magistrats, està a favor de dictar la inconstitucionalitat del recurs, mentre que la minoria progressista, formada per cinc jutges, defensa que siguin els òrgans polítics els que resolguin el debat davant la falta de valor jurídic de la declaració.

La ponència redactada per Adela Asúa es decanta per aquesta última opció, de manera que, si es manté la divisió, tindria dues opcions: retirar la seva ponència i deixar-la en mans de la majoria o reelaborar-la amb els arguments de la majoria i presentar un vot particular per mostrar la seva discrepància.

A més dels diversos criteris sobre la base jurídica de la sentència, tampoc hi ha acord sobre si la declaració de sobirania s'ha d'analitzar en solitari o com a part d'un procés que ha continuat amb l'acord sobre la data i la pregunta de la consulta, a més de les cartes que s'han intercanviat el president de la Generalitat, Artur Mas, i el del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la petició de competències per celebrar la consulta.

La declaració de sobirania del Parlament està suspesa des del 7 de maig, quan els magistrats van admetre a tràmit la impugnació del govern espanyol, que es basava en la definició de Catalunya com a "subjecte jurídic i polític sobirà" aprovada al Parlament el 23 de gener del 2013. La Moncloa va trigar més d'un mes a presentar aquesta impugnació (no ho va fer fins al 8 de març) pels dubtes al sí del mateix govern espanyol sobre la potestat de portar al TC una declaració sense contingut jurídic com la del Parlament.