BarcelonaUn nou actor en forma d’entitat de tipus polític va entrar ahir a l’escena política catalana. És l’associació Tercera Via: Diàleg i Acord, presidida per l’advocat Mario Romeo. El nom ja és una declaració d’intencions: defensen que l’alternativa per “desbloquejar les relacions entre Catalunya i Espanya” passa pel diàleg. Com? Els impulsors van reclamar ahir durant la presentació en societat que els governs de CiU i el PP acordin una sortida política per “solucionar l’encaix entre Catalunya i Espanya”. “Sempre han tingut diferències i han arribat a acords”, va manifestar Romeo. I va afegir que des de Tercera Via “ajudaran a repetir” el pacte entre governs que defensen el PSC, Unió i ICV-EUiA, que s’hauria de tractar d’un “autogovern just dins d’Espanya”, i al qual consideren que “la major part de la població” donaria suport. Romeo va fer un símil futbolístic: “El Barça ha sigut un gran club gràcies a Espanya, perquè si hagués sigut independent hauria sigut petit. El mateix passaria amb Catalunya”, va sentenciar. Aquesta nova entitat vol “vertebrar socialment” la majoria social que creu que està a favor de la tercera via. Per fer-ho encarregaran informes que “demostrin la viabilitat de seguir junts i que clarifiquin els avantatges i inconvenients” de les diferents opcions d’encaix.
Des de l’òrbita socialista
El manifest fundacional ja ha recollit gairebé un centenar d’adhesions, sobretot de l’òrbita socialista. Hi destaquen l’ex primer secretari del PSC Pere Navarro, l’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, l’actual secretària d’organització del PSC, Assumpta Escarp, i exdirigents socialistes com Higini Clotas i Albert Solé. També hi donen suport els periodistes Jordi Garcia Soler -que n’és un dels promotors-, Margarita Rivière, Enric Sopena, Andreu Missé, Toni Bolaño, Xavier Roig i Rosa Cullell i l’economista Gonzalo Bernardos. Malgrat la nodrida presència de socialistes, els impulsors creuen que sectors d’ICV, CDC, C’s i sobretot Unió “estarien còmodes” amb les seves propostes. Els impulsors de Tercera Via van matisar que la diferència amb Societat Civil Catalana -que ahir va rebre el premi Ciutadà Europeu de l’Eurocambra-és que la seva és una entitat “aindependentista” i no antiindependentista. També van posar distància amb Federalistes d’Esquerres, que “marca massa marges” i és poc àmplia.