El clam per la democràcia i la llibertat dels Jordis arriba al Parlament Europeu
Plataforma per la Llengua porta a l'intergrup de comunitats nacionals i llengües la discriminació del català a Espanya
EstrasburgHavia de ser una compareixença per exposar les vergonyes d'Espanya pel que fa a la discriminació del català davant del castellà a Catalunya. Però l'actualitat ha obligat a la Plataforma per la Llengua a incloure una forta càrrega política en el missatge que han traslladat aquest dijous a l'intergrup de minories tradicionals, comunitats nacionals i llengües del Parlament Europeu. "La necessitat d'independència es fa molt evident", ha reivindicat el president de l'ONG, Òscar Escuder, després de repassar davant d'eurodiputats de diferents grups els fets de les últimes setmanes com l'empresonament dels líders de l'ANC i Òmnium o la repressió policial contra la població durant l'1-O així com la probable suspensió de l'autogovern a Catalunya.
Escuder ha desgranat durant la seva intervenció davant de l'intergrup, presidit per l'eurodiputat català Josep Maria Terricabras, les situacions de discriminació "severa" que practica el govern espanyol amb el català en àmbits com la justícia o l'administració pública. La política de l'Estat és "supremacista" i discrimina el català, ha subratllat.
El president de la Plataforma per la Llengua ha dit que, per això, la independència no és només un tema econòmic, sinó que també hi ha aspectes que tenen a veure amb la cultura i la llengua, amb la capacitat de decidir i de tenir una veu pròpia al món.
L'ONG de defensa del català ha aprofitat l'altaveu europeu per demanar als eurodiputats presents -una quinzena- el suport i complicitat a l'hora de treballar perquè Espanya compleixi els compromisos que va adquirir amb la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries. Ha recordat els més de 10 milions de catalanoparlants, que el situen com la 14a llengua més parlada a la UE, per sobre d'unes altres 11 que sí que estan presents tot i tenir menys parlants.
El missatge de Plataforma per la Llengua han trobat suports entre els parlamentaris. És el cas de la diputada irlandesa Liad Ní Riada, del grup d'Esquerra Unitària (GUE/NGL), que ha avisat que Europa no pot "ignorar 10 milions de parlants". L'eurodiputada ha ofert el suport total a l'ONG per defensar les seves reivindicacions de drets a l'Eurocambra. Ní Riada ha ironitzat amb la sospitosa coincidència que a l'hora de començar la sessió de l'intergrup no haguessin comparegut els serveis de traducció per als eurodiputats, la qual cosa ha obligat a fer bona part de tota la sessió en anglès sense traducció.
El diputat eslovè i exministre d'Exteriors Ivo Vajgl (del grup liberal ALDE) ha alertat que el respecte als drets lingüístics en un estat democràtic és clau. La seva intervenció ha inclòs una crítica contundent al govern espanyol per la manera "autoritària" amb què està gestionant el procés independentista català.
Vajgl ha fet un paral·lelisme entre la violència del règim comunista que va partir Eslovènia i la que s'ha vist a Catalunya durant l'1-O. Tot i dir que no es pot tractar Espanya com un estat dictatorial, sí que ha retret "l'actitud autoritària" de l'executiu de Mariano Rajoy que no és "un bon exemple per a Europa". El diputat liberal, que comparteix grup amb el PDECat i amb Ciutadans a l'Eurocambra, ha defensat la legitimitat del govern de la Generalitat escollit a les urnes.
Evidències d'una llengua minoritzada
Escuder ha portat a l'intergrup d'Estrasburg un document que recull la discriminació que els catalanoparlants viuen a Espanya i ha defensat que això és "només la punta de l'iceberg". Molts ciutadans, ha dit, davant la impossibilitat d'utilitzar la seva llengua en determinats àmbits, desisteixen i es passen al castellà i això no queda recollit en cap document.
El president de l'ONG ha mencionat episodis com les sancions que s'han posat a ciutadans per adreçar-se en català a agents de les forces de seguretat. També ha lamentat incompliments per part de l'Estat a l'hora de garantir que els ciutadans catalans s'adrecin a l'administració espanyola a Catalunya en llengua catalana o bé el puguin utilitzar en les comunicacions amb la justícia.
"El català, amb més de 10 milions de parlants, no és una llengua minoritària com alguns volen fer creure, sinó que és una llengua minoritzada", ha subratllat Escuder. Ha defensat a ultrança el model educatiu d'immersió lingüística en català: "És un model d'amplíssim consens, malgrat els intents que arriben de l'Estat per trencar aquest consens, fins i tot, recorrent al Tribunal Constitucional".