Una plataforma ciutadana impulsa una llei d'amnistia per aconseguir la llibertat dels presos i els exiliats

BarcelonaLa plataforma ciutadana Amnistia i Llibertat (ALL) ha anunciat aquest dijous que impulsarà una llei d'amnistia per portar al Congrés de Diputats. Ho ha fet a través d'un acte a l'Ateneu Barcelonès amb la presència, entre el públic, de l'exconseller Carles Mundó, condemnat per la sentència de l'1-O, i el diputat d'ERC Josep Maria Jové, investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l'organització del referèndum. La plataforma començarà a recollir firmes des d'avui mateix per aconseguir-ho.

Un dels juristes que han participat en l'elaboració de la norma ha sigut Joan Queralt, que ha explicat que el període en què volen aplicar aquesta amnistia abraça des del 2013 fins al dia en què hipotèticament entri en vigor la llei. El detall no és menor, ha assegurat, ja que també volen que siguin amnistiats els condemnats per la consulta del 9-N, com l'expresident de la Generalitat Artur Mas. La llei vol ajudar tots els condemnats per qüestions vinculades al Procés, i no només els presos polítics.

Queralt s'ha mostrat molt crític amb l'actuació de l'Estat i ha fet especial incidència en el veredicte de l'1-O del Tribunal Suprem: "La sentència del Procés, si me la fa un estudiant, el suspenc. És molt dolenta". La plataforma és conscient que no serà un repte senzill, ja que l'amnistia és una qüestió que no compta amb el suport de cap dels cinc grans partits estatals –Podem no la rebutja, però la veu tan complicada que prefereix altres camins–. Així, Queralt ha avisat que, per molt bona que sigui la llei i per molt exitosa que sigui la iniciativa, caldrà "voluntat política" per part dels partits perquè tot plegat arribi a bon port.

La politòloga i exlíder de Podem a Catalunya Gemma Ubasart també ha participat en l'acte de presentació. Ella ha considerat que és possible aconseguir aprovar una norma així, però que caldrà "una feina de formiga". "S'ha de plantejar com una feina de fons, però soc optimista", ha resolt. També ha advocat per ajudar els condemnats a través d'altres vies com l'indult o la reforma del Codi Penal. La també politòloga Sònia Andolz ha posat deures a la taula de diàleg entre la Generalitat i l'Estat com a primer pas per a una futura amnistia: "Hauria de fer una primera anàlisi compartida de les arrels del conflicte".

Dret de petició

La portaveu d'Amnistia i Llibertat, Susanna Pagès, ha explicat que intentaran portar aquesta llei al Congrés apel·lant al dret de petició, a través del qual els ciutadans es poden adreçar a qualsevol institució pública, administració o autoritat. El dret de petició està regulat per la Constitució Espanyola i per una llei orgànica del 2001. No hi ha un límit de firmes per aconseguir portar la qüestió al Congrés –només s'ha de complir amb els tràmits formals–, però aspiren a aconseguir un suport "massiu".

La llei que presentaran –que encara no han fet pública– consta de 8 articles, un dels quals explica com aquesta amnistia "té cabuda en la legislació espanyola". Al marge de si la llei arriba a bon port o no, la iniciativa vol ser una manera d'explicar i promocionar la proposta d'amnistia entre la societat catalana. Per fer-ho els impulsors prometen nombroses accions arreu del territori, entre elles, algunes amb "capacitat de generar polèmica".