Les plàcides primàries d’Inés Arrimadas

BarcelonaInés Arrimadas tornarà a ser la candidata de Ciutadans a la Presidència de la Generalitat. La cap de l'oposició s'ha imposat aquest dissabte en unes primàries plàcides en les quals s'ha enfrontat a tres rivals sense cap pes al partit taronja. En total, Arrimadas ha obtingut 792 suports, mentre que els seus adversaris només han sumat 33 vots entre els tres. De fet, tots tres havien assegurat a l’ARA que veien l’actual líder del partit a Catalunya com la millor candidata per liderar la formació i, fins i tot, un dels aspirants - Jordi González- va assegurar que la votaria a les primàries.

Arrimadas s'imposa en les primàries de Ciutadans i tornarà a optar a la Generalitat

Arrimadas ha presumit del model de primàries de Ciutadans, un "orgull", segons la dirigent. El partit ha celebrat la votació d'aquest dissabte amb quatre noms possibles, però només un tenia possibilitats de prosperar: Arrimadas. Els teòrics rivals ni han fet campanya ni són crítics amb la favorita per a l’elecció.

Els tres militants, fins ara anònims, van decidir presentar la seva candidatura aprofitant que el partit no demanava avals per presentar-se. Ni Sergio Querol, d’Olot -tot i que viu a França-, ni David Granados, de Terrassa, ni González, de l’Eixample, han ocupat mai cap càrrec públic.

El partit va decidir convocar primàries amb menys d’un mes d’antelació i no ha deixat ni una setmana per fer campanya. Tot i que eren conscients que Arrimadas era la clara favorita, els tres candidats esperen que les seves candidatures serveixin perquè la direcció escolti els seus suggeriments. De fet, Granados considera que el partit hauria de millorar els canals de comunicació perquè les bases facin sentir les seves propostes. Tots tres donen valor al fet que el partit deixi presentar qualsevol afiliat com a candidat, però també critiquen el poc espai que tenen per difondre el seu missatge. L’única via per explicar-se ha sigut la pàgina web de la formació, on han fet pública la seva carta de presentació. Des del partit, però, asseguren que la seu estava a disposició de tots els candidats per organitzar els actes que volguessin. Cap d’ells, però, no n’ha organitzat cap. Ni Arrimadas, que va explicar a l’ARA que només ha fet servir la seva carta de presentació per demanar “la confiança dels afiliats”. Per a l’actual líder de Cs a Catalunya i cap de l’oposició al Parlament, la falta de propostes i campanya a les primàries és perquè només es decideix el nom del candidat. És a dir, que “qui guanyi haurà de presentar el seu equip i el seu projecte després”.

Arrimadas ha obtingut el suport públic de càrrecs de la direcció, com el mateix president del partit, Albert Rivera, que ha dit en reiterades ocasions, i fins i tot abans que es convoquessin les primàries, que les pròximes eleccions autonòmiques es debatran entre “Oriol Junqueras i Inés Arrimadas”.

Així, les primàries de Cs han estat un tràmit per a Arrimadas, que ha oficialitzat la seva candidatura per a unes eleccions autonòmiques. Tot i que el Govern no les planteja a curt termini, Ciutadans dona per fet que el Procés fracassarà i que l’executiu les haurà de convocar.

Que el partit els escolti

Tot i considerar que Arrimadas és la millor líder que pot tenir el partit, els seus rivals a les primàries són crítics amb com afronta el Procés. Granados i González s’han posicionat a favor d’un referèndum pactat amb l’Estat i Querol creu que s’hauria de tractar “amb més respecte” el tema català. Però cap dels tres vol posar el Procés en un primer pla, sinó que demanen que la formació posi ordre en l’àmbit ideològic i es converteixi en una “veritable” eina de regeneració i que deixi de ser una formació “frontissa” que nedi entre dues aigües.

Arrimadas va treure ferro aquesta setmana a les demandes dels candidats i va posar en relleu “la democràcia interna” del partit. La líder de Ciutadans va presumir de tenir sempre “una línia oberta” per escoltar les propostes dels afiliats. A partir d’avui té una nova oportunitat per demostrar-ho, ja com a candidata oficial a la Generalitat.