El pla de la majoria plurinacional per desbancar la dreta del poder judicial

Barcelona / MadridMalgrat que les converses estan centrades en la investidura de Pedro Sánchez, els actors implicats saben que si hi ha un acord i engega la legislatura caldrà trobar punts en comú per poder donar estabilitat al nou govern de l’Estat. És a dir, una agenda de la majoria plurinacional més enllà de la llei d’amnistia, el traspàs de Rodalies o la reducció del dèficit fiscal, per citar només algunes de les demandes dels partits independentistes. En aquest context, hi ha una qüestió que comparteixen tant Sumar com Esquerra i Junts: reduir el poder actual de la dreta a la cúpula judicial, amb la renovació del Consell General del Poder Judicial com a punta de llança.

Diverses fonts consultades per l’ARA confirmen que aquest assumpte, si finalment Sánchez és escollit, serà una de les qüestions que estaran sobre la taula del nou govern de coalició. Els independentistes i Sumar pensen en una reforma legal per rebaixar les majories necessàries a les Corts espanyoles per escollir els nous membres del CGPJ –amb el mandat caducat des de fa cinc anys– i deixar fora el PP, que fins ara no ha arribat a cap acord amb el PSOE per renovar l’òrgan de govern dels jutges. De fet, els socialistes, amb Unides Podem, ja van intentar fer aquesta maniobra la passada legislatura, però finalment ho van aturar perquè Europa va arrufar el nas.

Des de llavors, Sánchez va aparcar aquest tema –es va centrar a forçar la renovació del Tribunal Constitucional– i ha reclamat sense èxit un pacte al PP per desencallar la situació, però l’aritmètica fruit del 23-J li dona una nova oportunitat per intentar-ho. De fet, fonts socialistes apunten que és l'única manera de completar la renovació i s'avenen a tornar-ho a intentar amb els seus socis de legislatura, amb un moment clau en l'horitzó: les eleccions europees de l'any que ve i la possibilitat que el futur govern comunitari sigui més receptiu. I no només: la darrera sentència del TC, ara amb majoria progressista, li aplana el terreny per a un eventual canvi legal que li permeti renovar el CGPJ sense el PP.

El pronunciament del TC

En la resolució que avala el canvi legal per impedir al CGPJ fer nomenaments amb el mandat caducat, hi ha un paràgraf que diu així: “No existeix una definició constitucional excloent del sistema de nomenament dels vocals del CGPJ, sent possible, dins el marc constitucional, que la proposta del seu nomenament pugui venir en tot o en part del Congrés o del Senat”. ¿Què implica aquesta declaració? El tribunal de garanties deixa clar que el poder legislatiu té marge legal per canviar el sistema de nomenament dels vocals del CGPJ. N’hi ha 20 i la Constitució només requereix que els 8 elegits d’entre juristes de reconegut prestigi siguin nomenats 4 pel Senat i 4 pel Congrés per una majoria de tres cinquenes parts. L’elecció dels 12 de procedència judicial està regulada a la llei orgànica del Poder Judicial –6 els escull el Senat i 6 el Congrés per majoria de tres cinquenes parts– i la majoria plurinacional ho podria modificar seguint la interpretació del TC: rebaixar la majoria requerida per elegir els membres del CGPJ –situant-la al llindar de la majoria absoluta– i també treure de l’equació el Senat (on té majoria absoluta el PP), ja que la sentència diu que la renovació pot venir en part o sencera d’una de les dues cambres.

Això permetria a Sánchez poder escollir 12 membres del CGPJ des del Congrés amb la majoria absoluta que sumen el PSOE, Sumar i els sobiranistes. I la majoria plurinacional no només aconseguiria desfer un bloqueig de gairebé cinc anys, sinó que també podria penetrar a la cúpula del poder judicial, fins ara controlada per la dreta, a través de nous nomenaments, i tindria incidència a l’hora de designar jutges i magistrats al Tribunal Suprem, tribunals superiors de justícia, així com a les audiències.

Fonts de la Moncloa neguen a l’ARA que s’estigui negociant aquesta alternativa, i dilluns, en el marc de la ronda de contactes per la investidura, Sánchez va reclamar de nou al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que renovi el CGPJ. Però la dreta judicial, a través d’El Mundo, ha posat el crit al cel per l’escletxa que havia obert el TC amb aquesta sentència i el mateix mitjà explicava divendres que la Comissió Europea “actuarà” si hi ha qualsevol “regressió” en aquesta matèria. Tot i això, els quatre magistrats conservadors del TC no van fer-hi cap referència en el seu vot particular. Fonts del sector progressista asseguren a l’ARA que la resolució es limita a dir que la Constitució no preveu cap sistema concret d’elecció per als vocals judicials del CGPJ i que no hi havia cap intenció d’ensenyar el camí al PSOE per desbloquejar la renovació de l’òrgan de govern dels jutges. En aquesta línia es va expressar el president del TC, Cándido Conde Pumpido, durant la recepció del 12-O al Palacio Real quan alguns membres de la dreta judicial van demanar-li explicacions al respecte.

Aquesta qüestió no era objecte del recurs que havia presentat Vox –en contra de la llei per limitar el poder del CGPJ en funcions– i per això ha generat sorpresa que la magistrada María Luisa Balaguer, encarregada de redactar la sentència, ho inclogués. Ara que és ponent també de la resolució en contra del recurs que va presentar el PP per la mateixa qüestió, caldrà veure si torna a incorporar aquest paràgraf. I més endavant, si el PSOE es decanta per aquesta alternativa.