Un full de ruta que esquiva els aspectes més polèmics de l'acord ERC-CUP

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha exposat aquest dimarts el pla de l'executiu amb més de 1.500 mesures més o menys genèriques que preveuen implementar en els pròxims quatre anys. Entre aquestes hi ha mesures que Esquerra va acordar amb la CUP, malgrat que els anticapitalistes no formen part de la coalició de l'executiu. Ara bé, la lletra petita del pla de govern evidencia que no s'hi incorporen tots els punts del pacte –els més candents– o es matisen en la seva literalitat. I és que algunes mesures acordades no eren compartides per Junts per Catalunya, com ara la retirada de concerts educatius o la moratòria dels projectes de renovables.

Després de presentar el pla de Govern, la CUP ha sigut crítica amb el full de ruta de l'executiu. El diputat al Parlament Xavier Pellicer ha assegurat en roda de premsa que l'enfocament "va en sentit contrari" del que van pactar amb els republicans per a la investidura de Pere Aragonès. Així, ha advertit que "certs macroprojectes" posen "difícil" que l'esquerra anticapitalista pugui donar suport als pressupostos del 2022.

Pellicer s'ha referit, per exemple, a la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, que s'ha incorporat al pla de Govern presentat aquest migdia per Patrícia Plaja. L'executiu es compromet a elaborar un projecte per a la candidatura Pirineus-Barcelona que sigui una "oportunitat" en termes "ecològics, socials i econòmics", i que es faci amb un "ampli consens" territorial.

Segons Pellicer, aquest projecte és una iniciativa "especulativa" que portarà "precarietat" i infraestructures que, a parer seu, no s'aprofitaran al territori. Per a la CUP no té cabuda un projecte així en "plena emergència climàtica" i per això hi ha manifestat l'oposició frontal. Els cupaires han expressat que no veuen canvis respecte a anteriors governs presidits per Junts i han criticat que la mateixa coalició ara encapçalada per Esquerra ofereix les mateixes "polítiques continuistes".

Rebaixa d'algunes mesures

En el camp educatiu, Esquerra i la CUP havien acordat fer un "pla i calendari" de recuperació de centres privats i concertats "cap a l'educació pública de forma acordada". Una mesura que genera recels a Junts, que defensa la vigència de l'escola concertada. Al pla de govern no s'especifica la mesura i només es preveu un "decret de concerts educatius" sense més concrecions.

Una de les qüestions que més debat sectorial van generar en la negociació de l'acord de legislatura va ser la moratòria dels projectes de renovables que preveia el pacte Esquerra-CUP per reduir l'impacte al territori. Junts per Catalunya es va desmarcar d'aquesta mesura argumentant que ja es feia tard en aquesta mena de projectes. "No ens ho podem permetre", va assegurar en aquell moment el conseller de Territori, Damià Calvet. La moratòria no apareix al pla de govern, que es limita a dir que "s'alinearan les polítiques energètiques amb les de preservació del medi natural fent èmfasi en la transició a les energies renovables". Com? Es preveu modificar el decret de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables. Així, es plasma el que van pactar Esquerra i Junts en l'acord de legislatura, que anava en la línia de no validar "cap projecte d’alt impacte territorial" i incentivar "la implantació d’energies renovables en sòls urbans, periurbans i industrials".

En els temes més polèmics de la negociació, com la intervenció policial en els desnonaments, l'executiu rebaixa lleugerament les expectatives. Preveu modificar el protocol de llançaments judicials per garantir el dret de l'habitatge a tota la ciutadania, sobretot de "persones en risc de vulnerabilitat social". En aquest sentit, es preveu la "notificació precoç als serveis socials" en el moment de la demanda judicial, "reduir al mínim" la intervenció de les unitats d'ordre públic en els desnonaments de "famílies vulnerables" i limitar-ho a quan l'autoritat judicial ho requereixi i s'hagin "esgotat les vies de mediació".

En canvi, l'acord al qual es va arribar amb la CUP era més contundent: "No intervenció de l'ARRO ni la Brimo en desnonaments de famílies o persones vulnerables", a més de "desplegar eines per suspendre els desnonaments fins que no es garanteixi el dret a l'habitatge a través del parc públic". També incorporava modificar els protocols de llançament judicial per allargar el termini dels informes de serveis socials de quinze dies a dos mesos.

De fet, la CUP ja ha topat amb el Govern de Pere Aragonès –ara Esquerra pilota Interior– per aquesta qüestió: la primera setmana de ser president es va evidenciar la tensió entre els socis parlamentaris per la presència dels antiavalots en un desnonament al Poble-sec. Després Arran va ocupar la seu dels republicans.

Qüestions que queden recollides

El pla de govern sí que recull la prova pilot de la renda bàsica universal a determinades franges d'edat. En l'acord amb els cupaires s'especificava que es faria una "prova pilot" per estudiar la mesura amb un calendari: s'hi incloïa que el 2022, l'any que ve, ja hauria de funcionar per a les "franges d'edat més vulnerables" i que el 2023 s'hauria d'avaluar com ha funcionat i fer "propostes per ampliar-la si és el cas". 

També es compleix el compromís de revisar el model de seguretat i ordre públic al Parlament i intentar equiparar la protecció dels Mossos d'Esquadra a la resta de funcionaris –concretat amb portar la seva defensa des de Presidència i no des d'Interior–. En aquest sentit, el pla de Govern incorpora "garantir i protegir el dret de manifestació, tot limitant la participació de la Generalitat en acusacions particulars contra manifestants als casos on hi hagi lesions acreditades a agents". Per tot plegat, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha opinat que la valoració "no pot ser tan negativa" per part dels cupaires, tenint en compte que recullen part del que havien acordat en el pacte d'investidura.