El pla per a Catalunya: millorar l'economia, fer gestos i aplicar la llei
Rajoy no preveu cap concessió política i adverteix que l'Estat està preparat per a qualsevol esdeveniment
MadridL'entrevista a Mariano Rajoy a Antena 3 tot just començar prometia, però va ser un miratge. La primera pregunta de la periodista Gloria Lomana va ser clara: "¿Té un pla per frenar la consulta?" "Sí", va respondre el president espanyol amb una contundència que no es va tornar a veure durant la conversa. "No avancem esdeveniments" va ser la frase més repetida pel líder conservador a totes les preguntes compromeses: Catalunya, Euskadi, atur, avortament, reforma fiscal... Només va tornar a ser contundent per defensar la tasca dels seus ministres i la innocència de la infanta Cristina i per anunciar que havia trencat tota relació amb l'extresorer del PP Luis Bárcenas. Ja no li ha tornat a enviar cap SMS.
Rajoy va garantir amb solemnitat a tots els espanyols que mentre ell sigui president no hi haurà mai una consulta d'autodeterminació ni cap territori de l'Estat s'independitzarà. El que es va guardar és com ho pensa evitar, més enllà de confessar que té un pla. De les frases que va deixar anar a continuació se'n desprèn que el seu full de ruta segueix sent únicament el que marca la Constitució. No hi ha marge per a la política, però a diferència d'altres ocasions no va descartar el desenvolupament de l'article que preveu la possibilitat d'anul·lar l'autonomia o prendre el control dels Mossos si Catalunya segueix amb la voluntat de fer la consulta un cop el Congrés tombi la petició del Parlament per poder convocar referèndums. "L'Estat està preparat per a qualsevol escenari que es pugui produir", va etzibar.
No va voler "avançar esdeveniments"; simplement va deixar caure la possibilitat de portar la Constitució al límit, cosa que no havia fet mai fins ara, malgrat que les veus més ultraconservadores del seu partit l'hi hagin demanat en nombroses ocasions. Rajoy es va limitar a explicar que el que podia revelar del seu pla és que farà créixer l'economia, garantirà la liquiditat de la Generalitat, incrementarà els "llaços" entre Catalunya i Espanya i farà complir la legalitat i la Constitució. La via del diàleg la va donar del tot per trencada. Va admetre que no pensa trucar al president de la Generalitat, Artur Mas. Si el líder català ho fa, ell el rebrà, però va insinuar que si és per parlar de la consulta ho pot desestimar, ja que la sobirania és una qüestió que "pertany exclusivament al conjunt del poble espanyol". Porta tancada, doncs.
Euskadi, tampoc
Tampoc hi ha marge per a la negociació a Euskadi amb els temes espinosos. Rajoy no pensa modificar la política penitenciària, com li reclamen per afavorir el final definitiu d'ETA. Amb la seva negativa a fer passos, Rajoy no creu que "tornin les bombes", però, en tot cas, va insistir que "un govern no pot acceptar el xantatge de ningú" i va donar el tema per tancat. Fins i tot va evitar concretar si impediria per llei que els que han complert condemna per terrorisme es puguin presentar a unes eleccions. A ell li agradaria, però va esquivar els detalls apel·lant al fet que els serveis jurídics ho estan estudiant.
Rajoy va estar a punt de fer una promesa d'aquelles que un polític sempre acaba lamentant. Va dir que estava convençut de poder aconseguir acabar la legislatura amb 632.000 aturats menys. Després ell mateix ho va matisar. No volia donar xifres concretes. Es va limitar a destacar que per primera vegada des del 2007 la tendència de l'atur a l'alça s'ha estancat.
Rajoy no volia enganxar-se els dits, després de recordar que precisament a Antena 3 el seu mentor, José María Aznar, li va retreure que no hagués complert la seva promesa electoral d'abaixar impostos. Ahir mantenia que ho acabarà fent, però sense concretar com i si aquesta baixada serà generalitzada.
Per a l'expresident només va tenir bones paraules, de la mateixa manera que es va desfer en elogis cap als membres del seu govern, tan criticats per Aznar i qüestionats a les enquestes. Manté que seguirà amb tot el seu equip. Inclosos el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i el de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. Va afirmar que no ho fa per aconseguir el rècord del govern més longeu, sinó perquè ell sempre "donarà suport" als ministres "amb coratge i valents".
Compromís amb la Corona
No obstant, aquest gest va ser mínim si es compara amb el que va tenir amb Cristina de Borbó. Es va mullar com poques vegades ha fet per demostrar la seva aposta per la Corona. Va assegurar que està convençut de la innocència de la infanta, fins al punt de verbalitzar que no creu que hagi de renunciar als seus drets dinàstics per no perjudicar més la monarquia.
Rajoy, que es veu setmanalment amb el rei, va confessar que Joan Carles "com a pare" ho està passant malament, tot i que "està al peu del canó" amb tot el que passa.
El president espanyol es va mostrar incòmode amb les preguntes sobre Bárcenas. Va assegurar que han trencat del tot la relació i va admetre que és difícil de creure que durant 18 anys no s'assabentés dels tripijocs de l'extresorer. En tot cas, però, ni aquesta confessió ni d'altres les trobarem en un llibre de memòries. No en vol escriure cap.
Homs: "Que sotmeti a votació el seu pla"
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va respondre al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, poc després de l'entrevista a Antena 3. "Diu que té un pla. Que el sotmeti a votació", va reflexionar Homs al canal 24H de Televisió Espanyola. "La nostra prioritat és convèncer el govern espanyol per començar un diàleg que doni fruits", va apuntar el conseller de la Presidència en referència a la celebració de la consulta, que segons Rajoy no s'arribarà a produir mai. El dirigent de CiU va considerar que hauria de ser "obligatori" conèixer la voluntat dels catalans sobre el futur polític del país, i va voler deixar clar que el xoc de trens entre Catalunya i Espanya "ja s'ha produït" arran de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut. "El govern espanyol no podrà impedir votar", va reflexionar Homs, que va anunciar un reforç de la "pedagogia" de la consulta arreu de l'estat espanyol.