Les pistes sobre els pressupostos del debat de política general

Quan només s’havien complert tres minuts del discurs del president en el debat de política general, va saltar la primera notícia: el Govern es comprometia a impulsar la gratuïtat de les escoles bressol el curs vinent, començant per fer gratis P2. Aquest compromís, però, també té la seva lletra petita i és que, per complir-lo, s’hauran d’aprovar els pressupostos de la Generalitat de l’any que ve. El departament d’Economia del conseller Jaume Giró fa temps que hi treballa, però el debat parlamentari d’aquesta setmana ha deixat tocada la confiança amb el soci que tenia per aprovar els comptes, la CUP. Què en podem esperar de la negociació que s’acosta?

Aprovar pressupostos a Catalunya no ha sigut mai fàcil, i fer-ho amb la CUP, encara menys. Els anticapitalistes només van aprovar els del 2017 i perquè hi havia el referèndum. Ara tampoc sembla que l’escenari sigui propici, ja que en el debat de política general –el que ha de marcar els eixos de l’actuació del Govern els pròxims mesos– les principals demandes dels anticapitalistes no han estat ateses. Ni referèndum abans del 2015, ni reforma fiscal, ni rebuig frontal als Jocs Olímpics –ERC i Junts van votar a favor de l’esdeveniment– ni a l’aeroport –amb Junts alineant-se amb el PSC per reclamar continuar negociant amb Aena–. Unes cartes que, de sortida, allunyen la CUP d’una negociació a la qual, tanmateix, per ara no tanquen la porta. El Govern, que de moment no preveu altres socis, espera seduir els cupaires amb altres cartes.

Més enllà de la gratuïtat de P2, el debat de política general ha deixat altres pistes de per on aniran els comptes. Per exemple, que podrà ser un pressupost expansiu amb 3.500 milions d’euros extres –provinents del mecanisme de recuperació i els fons React– i que el Govern està molt poc predisposat a fer grans canvis en fiscalitat. Dijous el Parlament va tombar totes les resolucions que pretenien forçar el Govern tant a una baixada d’impostos generalitzada –com volien el PP i Cs–, com a tocar a l’alça l’IRPF, successions o patrimoni –la CUP i els comuns–. ERC i JxCat es van encarregar que només se n’aprovés una, la seva, que advocava per desplegar els impostos verds de la llei de canvi climàtic aprovada el 2017. Des d’Economia confirmen que aquesta és la idea: només tributs mediambientals perquè consideren que no hi ha gaire més marge després de l’últim pacte pressupostari del 2020 que sí que va modificar l’IRPF i successions. Finalment, els comptes també haurien d’incloure un augment de recursos per a Salut, ja que el Govern ha assumit el compromís d’injectar 5.000 milions extres a la sanitat catalana en els cinc anys vinents.

Els problemes

El gran obstacle que hi ha ara mateix perquè aquests números vegin la llum és que la confiança entre el Govern i la CUP s’ha deteriorat des del minut u de la legislatura i s’ha agreujat amb el debat de política general, culminat amb el rebuig d’ERC i JxCat a la idea cupaire de tornar a la lògica de la unilateralitat. Malgrat el rebombori, fonts del Govern asseguren que mantenen intacta la intenció d’aprovar els números amb la CUP. El mateix president Aragonès ho va confirmar des de l’hemicicle: “Volem que aquests pressupostos siguin aprovats amb la majoria de la investidura”. És a dir, amb els vots anticapitalistes. El president també va saber allà mateix per boca de Carles Riera que no ho tindrà fàcil: “Si vol que puguem negociar-los, haurà de fer un gir de 180 graus”. En clau de Procés i en clau de polítiques socials.

Els ponts, malgrat tot, no estan totalment enfonsats. Dijous, al Parlament, els tres partits independentistes van estar negociant una proposta de resolució conjunta sobre el futur del Procés que va acabar naufragant. En una de les moltes anades i vingudes pels passadissos, els diputats de la CUP mostraven la seva decepció per no haver aconseguit un aval al referèndum. Malgrat tot, ningú donava per trencada la negociació pressupostària. “Avui estem parlant del debat, la resta ja ho valorarem; no n’hem parlat”, deien des de la CUP.

Finalment, en la negociació que s’acosta, hi haurà un tercer actor en discòrdia, el PSC, que s’ha ofert a fer de soci si la CUP no ho vol. En el debat, el líder dels socialistes al Parlament, Salvador Illa, no va poder ser més clar: “Si no aconsegueix aprovar els pressupostos amb la majoria de la investidura –va dir a Aragonès–, vostè sap que en pot parlar amb el meu grup”. L’oferta ha estat presentada, però el Govern no en vol sentir a parlar. “El PSC, descartat”, argumenta una veu autoritzada d’ERC, que assegura que no tindria sentit haver pactat a l’acord d’investidura unes determinades polítiques amb la CUP i ara negociar els vots amb algú altre. ¿I l’altre soci, JxCat? També són taxatius que l’aliat són els cupaires i afegeixen que ja hi ha hagut converses per començar a explorar el seu suport. Ara bé, “la CUP és la CUP”, repeteixen, tenint present l’episodi del 2016. Per això hi ha qui no acaba de descartar els socialistes com a última carta per salvar els comptes: “Hem de tenir pressupost”.

Des del PSC confirmen que no hi ha hagut cap interès real per part de l’executiu. “No ens han dit de parlar i nosaltres no farem res més. Ja els hem estès la mà”, expliquen. I els comuns, que van ser soci del Govern el 2020, no es veuen negociant aquesta vegada. Van tenir un parell de reunions informals amb Giró abans de les vacances, però res més. “Ens van dir que al setembre tornaríem a parlar i no han contactat amb nosaltres”, expliquen els liles. Així, malgrat el debat de política general, el Govern manté la seva tria: o la CUP o la CUP.