Pisos de 500.000 euros a tocar del barri de la Mina

Sant Adrià de BesòsUn mastodont de disset plantes s'alça a la cruïlla dels carrers Sant Raimon de Penyafort i Ramon Llull. Sant Raimon de Penyafort marca la frontera entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Una vorera del carrer pertany a la capital catalana, on l’Ajuntament no permet l’obertura de més hotels. I l'altra, a Sant Adrià de Besòs, on no hi ha cap moratòria hotelera. De fet, les disset plantes acolliran ni més ni menys que 311 apartaments turístics. Els obrers treballen a preu fet i les grues no paren de pujar i baixar materials de construcció.

El carrer Ramon Llull, en canvi, marca la frontera entre dues realitats molt diferents dins un mateix municipi. Tembo BCN Suites –aquest és el nom de l'edifici de disset plantes– serà un aparthotel de quatre estrelles amb vistes privilegiades al mar. Just al davant i a l'altra banda del carrer, s'estenen els blocs degradats del barri de la Mina. El contrast no pot ser més gran.

Sant Adrià de Besòs és un dels municipis de Catalunya on el cost del lloguer i el del metre quadrat d'obra nova s'han encarit més en els darrers deu anys: un 50% i un 36%, respectivament. El preu mitjà del lloguer actualment és de 837 euros mensuals, segons dades de l'Incasòl. I el de compra, de 247.000 euros, segons la Generalitat.

“A mi em sembla molt bé que construeixin pisos a tocar d’aquí, però cal que també arreglin la Mina”, diu Ricardo Manzano, que pren el sol assegut a la terrassa d'un bar al carrer Mart, on hi ha el mític bust de Camarón. Té 75 anys i fa més de mitja vida que viu al barri. Li agradaria marxar, assegura. Però, on? Els preus dels pisos estan pels núvols.

“Aquí hi ha rates, brutícia i de tot”, diu indignada una altra veïna. Pregunti a qui es pregunti, tothom contesta el mateix, que se senten abandonats i que fa dècades que esperen que els reallotgin en altres habitatges. “Jo pagava 200 euros de lloguer, i aquest any me l’han pujat a 250. ¿Vostè creu que hi ha dret?”, diu el Francisco, de 71 anys, que com molts altres veïns de la Mina assegura que ell no votarà el 28 de maig. “Per a què, si les coses no canvien?” De fet, al barri hi ha pocs cartells electorals, i els que hi ha són la majoria del PSC, en què apareix somrient l'actual alcaldessa del municipi, Filo Cañete, i el lema “Sant Adrià de Besòs en marxa”. També hi ha algun cartell del PP.

A vint escassos metres del carrer Mart, estan construint un bloc d’habitatges de façana blanca impol·luta. Una mica més enllà, les excavadores fan els fonaments de tres nous edificis que tindran un total de 75 pisos. “Solar en venda. 5.000 m² de sostre edificable”, diu un cartell en un altre terreny. L'edificació d'aquesta zona va començar fa un parell de dècades i la metamorfosi continua.

“Un pis de 60 m² a primera línia de mar val 500.000 euros. I a segona línia, 350.000”, detalla Albert Pérez, propietari de la immobiliària Fòrum del Mar, que comercialitza alguns dels habitatges. A primera línia de mar vol dir que té vistes al mar, però no pas que estigui al costat de la platja ni del port. De fet, per davant hi passa la ronda Litoral. "El 60% de la nostra clientela són estrangers, sobretot xinesos i europeus", afegeix. Segons diu, la gent d'aquí té poc interès per aquests pisos perquè són a tocar de la Mina. De fet, el rètol de la immobiliària que anuncia la venda i lloguer d'habitatges està escrit en castellà, xinès i anglès.

Els blocs són nous i alguns tenen vistes al mar, però a la zona gairebé no hi ha botigues ni gent pel carrer. Tampoc cartells electorals, només uns quants del candidat de Junts a Sant Adrià de Besòs, Àngel Gil. “La majoria de veïns són estrangers. En aquest edifici tenim més de trenta nacionalitats”, explica el porter d’un bloc de 110 pisos que és a primera línia de mar, a l’avinguda Eduard Maristany. Segons diu, els veïns no saben què és la Mina ni que és a pocs metres.