La pinça Robles-Feijóo, la veritable amenaça per a Pedro Sánchez

Delegat a MadridQuina és la gran amenaça per a Pedro Sánchez? La tesi oficial parla d’uns socis de govern deslleials (Unides Podem) i uns socis parlamentaris potencialment inestables (ERC). Però ¿i si en realitat el que amenaça Sánchez fos una altra cosa? ¿I si és una aliança informal entre la dreta de Feijóo i el deep state representat per Margarita Robles el que realment conspira contra ell?

Margarita Robles s’ha atrinxerat al ministeri de Defensa i res fa pensar en una renúncia pacífica, tot i que una part del PSOE la considera un llast per a la supervivència del govern. Alguns companys de gabinet la troben egòlatra i excessivament pagada de si mateixa. I, de fet, en les intervencions dins del consell de ministres gasta un to de superioritat amb els seus companys semblant al que utilitza al Congrés amb socis i oposició. Però què passa? Doncs que com que ella s’ha erigit en una mena de Lady Estat, temen que si la fan fora, el deep state, que sempre ha vist amb recel aquest govern, els ho farà pagar molt car. Ella se sent forta i es permet el luxe fins i tot d’atacar la mà dreta del president, Félix Bolaños. Alguns li tenen moltes ganes, però el debat és obert ara mateix dins del PSOE, i no hi ha una posició clarament guanyadora.

I mentre el PSOE navega a la deriva, el PP ha trobat en Alberto Núñez Feijóo el candidat ideal per a aquest temps de tribulacions. Divendres el polític gallec va seduir l’auditori del Cercle d’Economia amb un discurs anticentralista i moderat alhora, una música que no s’havia sentit mai fins ara al PP. Entre l’empresariat hi ha qui el veu fins i tot com un control a Vox i minimitza els riscos de l’entrada de l’extrema dreta a l’executiu. “Aquesta és la dreta espanyola que feia temps que demanàvem”, sembla que diuen alguns, que s’han vist obligats a aixoplugar-se durant aquests anys sota les ales del PSC-PSOE tot i les seves posicions clarament dretanes. Feijóo sap que no ha de fer gran cosa per continuar pujant. Al més pur estil Rajoy només ha d’esperar que Sánchez es vagi coent en la seva pròpia salsa de contradiccions i tensions internes. La guerra d’Ucraïna ha sigut l’empenta que necessitaven per fer girar el vent de les enquestes.

Així doncs, a Sánchez li queda cada cop menys marge per reconduir la situació amb els socis i prendre un altre cop la iniciativa i impuls polític. En realitat, un cop les enquestes ja dibuixen una majoria PP-Vox, té pocs incentius per mantenir-se en una estratègia conservadora. A Andalusia, antic feu socialista, les enquestes auguren un enfonsament del PSOE semblant al del Titanic. En el fons, Sánchez ha d’afrontar un dilema de caràcter existencial. ¿Vol morir matant seguint el model que li va servir per recuperar el control del PSOE o vol morir intentant salvar un Estat que li va declarar la guerra el dia que va decidir ser president amb el suport d’Unides Podem i els independentistes? Les pròximes setmanes tindrem la resposta.