Les pilotes de goma encallen la reforma de la 'llei mordassa'
L'independentisme català i basc fixa com a punt clau eliminar l'ús d'aquest material perquè la norma tiri endavant
MadridEra un dels compromisos de l'actual govern espanyol i va ser una de les primeres iniciatives que va entrar al Congrés quan va arrencar l'actual legislatura, el gener del 2020. Però, a hores d'ara, el més calent és a l'aigüera. La reforma –no derogació– de la llei de seguretat ciutadana, l'anomenada llei mordassa, està encallada a la cambra baixa des de fa mesos per les desavinences amb els socis, imprescindibles perquè la norma pugui veure la llum. Les reunions entre el PSOE, Unides Podem, ERC, EH Bildu, PNB i també Junts són gairebé setmanals des de ja fa gairebé un any, però a hores d'ara hi ha temes en què les posicions encara són molt distants. És el cas de l'eliminació de les pilotes de goma, una qüestió prioritària per a l'independentisme català i basc, i a la qual els socialistes es neguen. Aquest dilluns hi torna a haver una altra reunió per intentar acostar posicions, però sembla difícil que es pugui arribar a un pacte abans que s'acabi l'any.
En l'última trobada de la setmana passada, de fet, no es va abordar ni aquest tema, sinó que va ser fa dues setmanes, quan va quedar palesa l'oposició del PSOE a la petició de la resta de grups, també Unides Podem, d'eliminar les pilotes de goma del material que utilitza la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i substituir-les per bales de foam. Fa un any, el PSOE i Unides Podem van consensuar una bateria d'esmenes de mínims per incorporar a la proposició de llei del PNB –a través de la qual s'està vehiculant aquesta reforma– en què s'establia que els agents policials estatals haurien de fer servir els materials "menys lesius per a les persones" i "evitar els que causin lesions irreparables". No prohibien, així, les pilotes de goma, un punt clau per a ERC, Junts i EH Bildu.
Tot i firmar l'esmena conjunta amb el PSOE, Unides Podem és partidària de suprimir l'ús d'aquest material, i en l'última reunió on es va abordar aquesta qüestió, els liles van portar-hi una proposta que volia ser un punt intermedi entre la posició dels socialistes i la de la resta. Així, segons fonts consultades, proposen crear una comissió pilotada pel Defensor del Poble perquè elabori un informe sobre la "desaparició del material antidisturbis que pugui causar lesions irreparables" i aquí s'hi inclouen les pilotes de goma. L'informe, que hauria d'estar a punt sis mesos després que s'aprovi la llei, hauria d'incloure també el material alternatiu a fer servir. A banda, també plantegen que aquesta comissió o un organisme independent, dirigit també pel Defensor del Poble, supervisi les actuacions policials, inclòs el material antidisturbis, per detectar possibles vulneracions de drets i que n'elabori un informe anual. La proposta no la veuen malament des d'EH Bildu; Junts la veu "insuficient", però s'obre a parlar-ne, mentre que a ERC consideren que no arribaria a bon port per la manca de predisposició del PSOE a suprimir les pilotes de goma. Els socialistes no han volgut fer cap valoració sobre la qüestió, tot i que diverses fonts coneixedores de les converses apunten que el grup no veia bé la proposta.
Tampoc vol pronunciar-se públicament el PNB, tot i que recorden que a Euskadi aquest material està prohibit. Fonts del departament d'Interior del govern basc recorden que només es pot fer servir en casos excepcionals i si ho autoritza el viceconseller de seguretat, tot i que des de la mort d'Iñigo Cabacas a causa de l'impacte d'una pilota de goma, l'Ertzaintza no les ha tornat a utilitzar mai més. Catalunya també les va eliminar i les va substituir per les bales de foam després que Ester Quintana perdés un ull per l'impacte d'una pilota de goma en una manifestació. L'abril del 2014, el Parlament va aprovar les conclusions de la comissió que va avaluar el material antidisturbis dels Mossos després del cas Quintana. El PSC es va abstenir. Els Mossos, doncs, no les poden fer servir, però la limitació no s'aplica per a la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, com es va poder veure en els disturbis posteriors a la sentència del Procés i, fins i tot, durant l'1-O, quan Roger Español va perdre un ull per l'impacte d'un d'aquests projectils.
Tres discrepàncies més
A banda de les pilotes de goma, també hi ha altres temes que encallen la negociació. És el cas, per exemple, de les sancions per les faltes de respecte a l'autoritat. La proposta dels dos socis de govern era considerar com a infracció lleu "els insults o injúries" als agents policials i suprimir el que diu ara la llei impulsada pel PP, que parla de "faltes de respecte i consideració", cosa que deixa marge a una interpretació àmplia. Aquesta qüestió encara no ha estat solucionada per les reticències dels socis, que demanen acotar-lo encara més o fins i tot eliminar l'article.
També estan a debat les infraccions greus per "desobediència" o la "resistència a l'autoritat". Una qüestió que ni el PNB en la seva proposició de llei inicial, ni tampoc el PSOE i Unides Podem en les seves esmenes posteriors, havien proposat modificar. Els socis, en canvi, demanen canvis per especificar aquest precepte i introduir-hi, per exemple, la necessitat de violència física. Tampoc hi ha acord a l'hora de determinar les responsabilitats si es cometen infraccions en manifestacions. L'esmena que van introduir el PSOE i Unides Podem mantenia la porta oberta a responsabilitzar els convocants de concentracions dels aldarulls que s'hi poguessin cometre, però tant ERC, EH Bildu com Junts demanen que això s'elimini.
Fa un any, quan el PSOE i Unides Podem van presentar l'acord de mínims per començar a negociar amb els grups la normativa, van rebre la contestació contundent dels sindicats policials, que consideraven que la reforma "criminalitzava" els agents policials. La protesta es va canalitzar a través d'una manifestació al centre de Madrid, on s'hi va sumar la triple dreta. L'executiu espanyol haurà de triar si tira endavant la llei incorporant les peticions dels socis i compleix amb un altre dels compromisos de legislatura, o evita tensar la relació amb els sindicats policials i guarda la reforma en un calaix.