Xavier Vendrell: "Petro és una persona desconfiada i això és el que l'ha mantingut viu"

BarcelonaL’exdirigent d’ERC Xavier Vendrell ha estat un estret col·laborador del nou president colombià Gustavo Petro. Atén l'ARA per parlar d'una campanya en la qual ha participat activament.

Quin rol ha tingut en aquesta campanya?

— El meu compromís en aquesta campanya amb el president Petro ha estat fer que les coses passin. Des del primer minut li vaig dir que jo hi era per pressionar, perquè a Colòmbia hi ha una cultura de molta dilació en les decisions. He ajudat a crear una agència de comunicació amb militants i gent del món de la comunicació, còmplices del projecte de Petro, i hem tingut 40 persones treballant en la comunicació. He ajudat a estructurar un equip de seguretat personal del candidat. També he estructurat el voluntariat, una experiència molt interessant, 56.000 persones en tot el territori. I finalment la meva tasca principal ha estat l’organització dels testigos electorales, el que a Catalunya coneixem com a apoderats, que ha permès tenir un control i evitar el frau en aquestes eleccions. Hem cobert més del 90% de les taules, més de 90.000, amb els nostres apoderats, una estructura que pràcticament quadruplica la màxima experiència que hi havia hagut a Colòmbia. Per tant, ha sigut una gran satisfacció poder col·laborar en aquesta campanya.

 Com arriba a conèixer Petro?

— El vaig conèixer quan acabava de ser escollit alcalde de Bogotà, fa gairebé 11 anys, i hem mantingut una relació política que s'ha acabat convertint en una relació d’amistat personal i familiar. Fa una mica més d’un any em va demanar que fes el pas d'acompanyar-lo en aquesta campanya i les meves circumstàncies personals ho feien possible. Des que vaig deixar la política activa a ERC, en el sentit de política institucional i els càrrecs que vaig tenir, he estat treballant en diversos projectes a Colòmbia. Conec el país, hi he estat més d’un centenar de vegades i, per tant, el coneixement del país i la meva relació de confiança i d’amistat personal amb Petro m’han portat a assumir aquest repte. D’alguna manera vaig col·laborar amb Petro quan era alcalde; després, quan es va presentar l’altra vegada com a candidat a la presidència, i ara ho hem consolidat en aquesta campanya.

Què significa aquest resultat històric per a Colòmbia?

— Evidentment, és un canvi històric que hem d’entendre molt bé. No estem parlant d'una situació qualsevol. Han matat més de 1.200 dirigents des que es va signar la pau fa cinc anys, la gent mor de gana, no estem parlant de fer un maquillatge, cal fer un canvi molt de fons que passa per posar el país a produir. La productivitat és molt baixa. El PIB de Colòmbia, amb 52 milions d’habitants, és el mateix que té Catalunya amb 7,5 milions. Això vol dir impulsar en primer lloc el sector primari, l’agricultura sobretot. Hi ha milions d’hectàrees fèrtils que no són conreades per l’egoisme dels terratinents i la inoperància dels governs. Això serà el primer que farà el de Gustavo Petro, impulsar l’agricultura, generar milions de llocs de treball en aquest sector, i això fa que comenci a girar la roda per poder desplegar també el sector turístic i el sector industrial. Les possibilitats són immenses. Això és el que es farà al costat d’una política de pau, d’un gran acord perquè no pot ser que aquest país continuï després de 60 anys en una situació de violència i de mort permanent. I sempre amb unes polítiques ambientals que el president Petro té molt clares: transformació de la matriu energètica per aconseguir un model de desenvolupament sostenible i d'acord amb el camí que segueix el món. Això tindrà un impacte no només a Colòmbia, sinó en tota la regió llatinoamericana i jo crec que al món. Es va destapar el canvi a Llatinoamèrica amb Xile, ja veníem d’un canvi al Perú, ara a Colòmbia, i al Brasil tinc la convicció que Lula de Silva guanyarà les eleccions, i, per tant, l’esquerra governarà amplament a Amèrica Llatina. Esperem que això ajudi a frenar la dreta populista que desgraciadament al nostre continent està agafant més empenta de la que voldríem.

Com és Gustavo Petro?

— Petro és una persona amb una gran formació intel·lectual en molts àmbits, com ara en l'àmbit humanista i en l'econòmic. És una persona que llegeix moltíssim, molt documentada. És una persona vergonyosa encara que a vegades sobti que un polític sigui vergonyós. És una persona tímida, reservada i desconfiada, que segurament en el nostre món, Europa, seria un defecte, però això és el que l’ha mantingut viu. Hem de pensar que els tres darrers candidats progressistes que tenien possibilitats reals de guanyar la presidència de Colòmbia van ser assassinats. Petro ha fet els mítings amb armilla antibales i amb quatre persones de seguretat al seu voltant amb escuts. És una persona molt tossuda que ha tingut una idea al cap per transformar Colòmbia: convertir un país pobre i amb molta violència en un país ple de vida. I aquesta tossuderia és la que l’ha portat a guanyar la presidència de la república.

Quin és el seu vincle amb Colòmbia?

— Com deia abans, vaig començar a venir a Colòmbia després de deixar la política professionalment. Vaig emprendre diferents projectes. Els més importants que hem desenvolupat amb el meu soci en aquest país han estat dues residències d’estudiants, una al centre de Bogotà i una altra en una ciutat just al nord de Bogotà, Chía. També hem acompanyat diferents empresaris que volien obrir mercat, hem tingut una consultoria. Una relació empresarial que ha acabat sent una relació emocional. Després de deu anys venint a Colòmbia hi he fet molt bons amics, i això em manté lligat a aquest país sense perdre mai de vista que casa meva és Catalunya.