El pes polític de la consellera d'Economia

BarcelonaFa catorze anys que el Govern no té majoria absoluta i que les negociacions dels pressupostos són un maldecap per al conseller d’Economia de torn (cinc pròrrogues, sense comptar la d’aquest any, ho demostren). Això no ha canviat pas en la negociació per als de 2024, però sí que hi ha una novetat rellevant: per primer cop, la consellera d’Economia s'ha mantingut en segon pla en les negociacions amb els socis potencials. Va fer una reunió inicial amb els grups, però després no s'ha estat trobant ni amb el PSC, amb qui ja ha tancat el pacte després de quinze rondes de negociació, ni amb els comuns, l’altre soci imprescindible, ni amb Junts, l’alternativa per si el pla A fallava. Fonts dels equips negociadors s'han mostrat sorpreses perquè la dinàmica de la negociació no hagi portat a un contacte estable amb la consellera, com asseguren que sempre hi havia hagut en un moment o altre amb els seus predecessors (o amb ella l'any passat). Sí que hi ha hagut, en canvi, interlocució directa entre el president Aragonès i el líder del PSC, Salvador Illa, o la dels comuns, Jéssica Albiach.

Per què ara no? L’any passat la consellera també va tenir un rol intern important, però sí que va participar en moltes de les reunions amb els grups, especialment amb els socialistes i els comuns, amb qui va aconseguir tirar endavant els comptes. Llavors, com ara, ha sigut un equip format per dos alts càrrecs de Presidència (qui els ha liderat ha estat la secretària general de Presidència, Núria Cuenca) i un d’Economia els que han pilotat els contactes, tot i que fonts de l’executiu destaquen que en plena coordinació amb la consellera, que remarquen que és la principal responsable de l'elaboració dels pressupostos (de fet, ha estat participant en molts dels equips que els han elaborat des del 2017).

Què diferencia Natàlia Mas dels seus predecessors més immediats (Jaume Giró, Pere Aragonès, Oriol Junqueras i Andreu Mas-Colell)? Més enllà que tots eren homes –ella és la primera consellera del departament–, el seu pes polític. Tots ells eren o bé líders dels seus partits o bé la segona figura política –després del president– d’aquells governs. El paper de Mas, una excel·lent economista i, segons el seu entorn, molt metòdica en l’elaboració dels comptes, és més tècnic. És millor? És pitjor? Si aconsegueix tirar endavant els comptes, serà la primera consellera des del 2015 que n’aprovi dos de consecutius.