Personalitats socialcristianes promouen un manifest pel sí-sí
La iniciativa ‘Fem-ho’ arriba en ple debat a l’Església i a Unió
BarcelonaLa data del 9 de novembre està marcada en color vermell a tots els calendaris. El Govern i els líders polítics es plantegen aquests dies de quina manera poden fer front a la suspensió dels preparatius de la consulta decretada dilluns pel Tribunal Constitucional, però ni els partits ni les entitats han parat les seves campanyes sobre l’estat propi. A més, s’han posicionat col·lectius professionals i també sectors de diverses sensibilitats polítiques. L’última iniciativa és la plataforma Fem-ho, que impulsen personalitats de l’àmbit socialcristià amb l’objectiu de defensar obertament el sí-sí.
El manifest arriba en ple debat intern a Unió -el partit que reivindica l’ideari democratacristià i que diumenge decideix en consell nacional extraordinari la seva posició- i a l’Església catalana, que tampoc és aliena al debat polític. Una altra iniciativa, en aquest cas promoguda per l’entitat Església Plural, pretén que els bisbes catalans s’impliquin i donin suport explícit al 9-N.
Fem-ho va més enllà i es posiciona obertament pel doble sí. El seu centenar de promotors, que ahir a la nit van activar la web Fem-ho.cat i el compte de Twitter @fem_ho, esperen recollir en els pròxims dies moltes més adhesions per visibilitzar que el suport a la independència és ampli i també plural.
El manifest no el promouen polítics sinó personalitats que afirmen el compromís amb el “volem votar” però també amb el sí-sí com “la resposta que garanteix millor el desenvolupament personal”. Entre els signants hi ha Francesc Romeu, capellà i periodista; Quim Torra, editor i director del Born Centre Cultural; Carme Borbonès, presidenta de Càritas; Carles Armengol, pedagog d’Escola Cristiana; Aitor Pérez Codorniu, politòleg i expresident de la FNEC; Xavier Pérez Esquerdo, periodista de RAC1; Jordi Maluquer, gerent de la Universitat Catalana d’Estiu; Manel Martí i Carrasco, advocat i nét de Manuel Carrasco i Formiguera; Xavier Armengol, cap de gabinet de la presidenta del Parlament, i Josep Clotet, doctor en biologia molecular.
El manifest compromet els signants a “participar activament en la definició de les bases constitucionals” del nou país, que afirmen que no pot ser “un qualsevol”. Entre els “valors morals” que pretenen que inspirin l’estat català hi ha els que emanen de la doctrina social de l’Església i s’hi inspiren, tot i que aclareixen que “lluny de tot confessionalisme” i amb ànim de construir una societat “oberta i integradora”.
El manifest s’estructura en quatre punts: els drets civils amb “conviccions fermes”, una economia “solidària i fraternal”, un país “sòlid” des del punt de vista ètic i moral i una Catalunya “radicalment democràtica”. Aposten per donar a les famílies, “des de la seva pluralitat i diversitat”, el paper central que es mereixen, “rebel·lar-se contra les immoralitats econòmiques” i fer de l’honestedat dels polítics una bandera.
Aposta per la radicalitat democràtica
Fem-ho dedica especial atenció a l’aposta per la radicalitat democràtica. Apunta que el nou estat català hauria d’apostar per “la transparència aplicada a tots els nivells, la limitació de mandats i la desaparició de portes giratòries”. Afirmen que el dret a decidir ha d’anar molt més enllà de les eleccions o les grans decisions col·lectives. “Cal votar més i millor”, proclamen abans de proposar una “reforma radical” de l’actual sistema polític. Es tracta de “trencar l’ statu quo acostant la democràcia a les persones” en un estat que hauria de néixer “de l’expressió pacífica i democràtica”.
Fa uns dies es va presentar Esquerres pel Sí-Sí, en la qual s’han implicat dirigents polítics com Joan Tardà, d’ERC; Raül Romeva i Jaume Bosch, d’ICV; David Companyon, d’EUiA; David Fernàndez, de la CUP, i Teresa Forcades, de Procés Constituent. A Fem-ho no hi ha líders polítics, però se’ls espera.