Personalitats independentistes d'esquerres pressionen per crear una organització unitària al voltant de Puigdemont

BarcelonaEudald Carbonell, Julià de Jòdar, Pep Riera, Blanca Serra, Carles Solà, Bernat Joan, Hèctor López Bofill, Jordi Pesarrodona o l'alcalde de Montblanc i exdiputat al Parlament Pep Andreu, que precisament avui s'ha donat de baixa de la formació republicana. Aquests són alguns dels noms d'un grup d’històrics independentistes d’esquerres que es mouen entre la CUP i ERC i que reclamen ara crear una organització unitària al voltant de l'expresident Carles Puigdemont. Els sotasignats aposten per "una entesa ideològicament transversal" que "articuli i superi" les formacions actuals sense concretar, però, si es vol que es presenti a les pròximes eleccions.

En el manifest, que es presentarà dissabte a l'Ateneu Barcelonès, els seus promotors demanen que l’independentisme traci una estratègia conjunta al voltant de "la línia que menen Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i el Consell per la República". "El president Carles Puigdemont simbolitza la persistència del compromís col·lectiu amb la causa de la independència, i el Consell per la República n'és l'expressió institucional embrionària", afirmen defensant clarament la via impulsada per l’exili a l'hora d'internacionalitzar el conflicte.

Davant la repressió de l'Estat i per superar "l'estancament i el retrocés cap a l’autonomisme" que, a parer seu, transita l'independentisme, els sotasignats advoquen per la unitat per dibuixar un nou full de ruta. Un atzucac que només es pot superar per una entesa "susceptible d’aplegar la majoria social i política que identifica la catalanitat, la prosperitat, la llibertat i la millora de les condicions de vida i de treball amb la consecució d’un estat propi: la República Catalana".

Amb aquest objectiu s'ha convocat una "assemblea oberta" per al 29 de març a Barcelona, en què podria gestar-se la creació d'aquesta nova organització política independentista que pretén superar la lògica dels partits. Aquesta iniciativa arriba en ple procés de reorganització interna de l'espai neoconvergent, quan la marca electoral Junts per Catalunya (JxCat), el PDECat, la Crida Nacional de Jordi Sànchez i altres grups d'independents com Acció per la República han de definir la seva articulació de cara a les pròximes eleccions catalanes.

Manifestos anteriors de suport a l'expresident

No és el primer manifest que se signa en suport a Puigdemont. Alguns d'aquests signants –com Carbonell, Riera o Josep Guia, un dels fundadors del PSAN– ja van mostrar el seu suport a la candidatura de l'expresident 12 dies abans de les eleccions europees del 26 de maig del 2019. Aleshores, l’expresident balear Cristòfol Soler, la cantautora Maria del Mar Bonet, l’escriptora Isabel-Clara Simó, les actrius Lloll Bertran, Txe Arana i Pepa Arenós, l’economista Jordi Galí o l’empresari Joan Canadell –un dels que liderava la llista independentista que s’ha imposat a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona– van subscriure que la llista de Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí és la que "més molesta" a l'Estat i que per això, en un primer moment, la Junta Electoral Central va decidir excloure'ls.

Prèviament un centenar d'intel·lectuals i polítics de l'escena catalana van reclamar tornar a investir l'expresident, "destituït il·legalment amb matusseres maniobres polítiques i jurídiques", el mes de març del 2018. Entre els signants s'hi trobaven destacades figures del panorama polític, com l'exvicepresident del Govern Josep Lluís Carod-Rovira; el flamant vicepresident de l'ANC, Pep Cruanyes, i l'escriptora Liz Castro. El manifest també comptava amb el suport de rellevants personatges del món de la dramatúrgia, com el director Joan Lluís Bozzo i l'escriptor Joan-Lluís Lluís, així com diversos professors i juristes, que sentenciaven que "ningú no pot dubtar que és un home de profundes conviccions republicanes que, durant el seu mandat, ha assumit amb coratge els valors i principis de democràcia i progrés".