El periple del president a l’exili

BarcelonaEl 29 d’octubre, mentre desenes de periodistes esperaven al Palau de la Generalitat l’arribada de Carles Puigdemont -quan dos dies abans el Parlament havia proclamat la independència-, el president penjava una foto del cel vist des del Pati dels Tarongers. Jugava a l’equívoc: en aquell moment estava arribant a Bèlgica, on començaria cinc mesos d’exili i periple per Europa que, si la justícia alemanya accepta l’ordre de detenció del jutge Pablo Llarena, poden haver arribat a la seva fi.

Bèlgica

De l’hotel a la Casa de la República de Waterloo

Puigdemont va viatjar a Brussel·les d’incògnit el 29 d’octubre, on es va reunir mig Govern, que parcialment -Joaquim Forn i Meritxell Borràs van tornar per comparèixer davant la jutge Carmen Lamela- va quedar-se a l’exili. Lamela, després de decretar presó per als set membres de l’executiu que van anar a declarar -Santi Vila va quedar en llibertat després de passar una nit a la presó-, va enviar una euroordre de detenció a Brussel·les per Puigdemont i els consellers a l’exili. El president va entregar-se a la justícia i va sortir-ne amb mesures cautelars: prohibició de sortir del país i comunicar els seus desplaçaments. Tot mentre el jutge revisava la petició de Lamela, que no es va arribar a resoldre. Davant el temor que Bèlgica es negués a extradir-lo pel delicte de rebel·lió, el jutge del Suprem Pablo Llarena -ja al càrrec del cas- va decidir retirar-la i el procediment es va tancar definitivament el 14 de desembre. Puigdemont ha aprofitat l’estada a Brussel·les per mantenir una intensa agenda política. Va capitanejar la gran manifestació que, el 7 de desembre, va recórrer els carrers de la capital europea en contra de la repressió. I, més enllà de fer servir l’altaveu de la premsa internacional, va fer campanya electoral (amb un resultat inesperat que li permetia seguir liderant la majoria independentista) i ha encapçalat les converses per formar govern, amb constants viatges dels negociadors a Brussel·les.

Tot i la insistència per seguir sent president des de Bèlgica, Puigdemont va anunciar que feia un pas al costat i la seva voluntat de liderar “l’Espai Lliure”, un ens privat destinat a internacionalitzar el Procés. Després de passar-se setmanes en un hotel, la seva presidència ja tenia seu: una mansió a Waterloo batejada com “la Casa de la República”.

Dinamarca

La primera sortida amb el dubte de l’euroordre

Puigdemont va trigar gairebé dos mesos a sortir del país. Ho va fer al gener en un viatge a Dinamarca, per impartir una conferència a la Universitat de Copenhaguen i visitar el Parlament del país, convidat pels diputats que estan seguint el cas català. El viatge va evidenciar una fissura entre la fiscalia i el Tribunal Suprem. El ministeri públic va demanar reactivar l’euroordre, però Llarena ho va rebutjar perquè considerava que Puigdemont volia ser detingut per poder ser candidat a la investidura. Aleshores el president seguia sent el candidat, i el Tribunal Constitucional assegurava que per votar-lo s’havia de presentar davant el jutge. Setmanes després, Llarena demostraria que amb això no n’hi hauria prou, negant a Jordi Sànchez el dret a ser investit.

Suïssa

Els consellers aprofiten la llibertat de moviments

Fa tot just una setmana, Puigdemont va participar en diversos actes paral·lels a la reunió del Consell de Drets Humans de l’ONU, a Ginebra. Allà va coincidir amb Anna Gabriel, l’última exiliada fins aleshores, i Meritxell Serret. Una mostra que els consellers gaudien de la llibertat de moviments per Europa que els garantia l’absència d’euroordre, fins al punt que Clara Ponsatí va decidir moure’s de Bèlgica a Escòcia.

Finlàndia

Un final abrupte i la incertesa sobre el futur

De Suïssa Puigdemont va anar directament a Finlàndia, on va tenir una agenda similar a la de Dinamarca: conferència a la Universitat de Hèlsinki i visita al Parlament del país. Tot, però, va coincidir amb el seu processament al Tribunal Suprem i la reactivació de l’ordre de detenció europea. Segons el relat del diputat finès Mikko Kärna, amfitrió de Puigdemont a Finlàndia, el president va deixar el país divendres al vespre. La seva intenció era defensar-se de l’euroordre a Bèlgica, on ja coneixien el cas, abans que a Finlàndia, on havia de començar tot el procediment. Dissabte tant la fiscalia belga com la finesa afirmaven que havien rebut l’euroordre però desconeixien on era Puigdemont. La resposta va arribar ahir al matí: el periple del president ha acabat, de moment, a Alemanya, que té a les seves mans acabar amb l’exili i enviar-lo a una presó de l’Estat.