La periodista russa assassinada a Kíiv havia treballat a l'organització de Navalni
El govern ucraïnès descarta que morís en un atac deliberat rus i parla de "mala sort"
BarcelonaLa mort de la periodista russa opositora al règim de Vladímir Putin, Oksana Baulina, ahir mentre cobria la guerra a Kíiv (Ucraïna), ha fet sonar les alarmes davant els atacs russos que també s'acarnissen amb els professionals de la informació. L'assessor del ministeri d'Afers Interiors d'Ucraïna, Anton Herastxenko, ha comparegut aquest dijous per informar del cas de Baulina, que treballava per al portal d'investigació The Insider, crític amb el Kremlin. Abans d'incorporar-se al mitjà havia estat productora de l'organització d'Aleksei Navalni, l'opositor rus que va sobreviure a un enverinament l'agost del 2020 i que ara compleix una doble condemna en una presó de màxima seguretat russa. "Els ciutadans russos van matar un altre ciutadà rus", ha lamentat l'assessor, que ha explicat que la periodista va rebre el tret d'un "morter rus", amb un rang d'abast d'uns deu quilòmetres. Quan se li va preguntar si podria haver sigut un atac premeditat contra la periodista, Herastxenko ho ha descartat: "No pensem que fos a propòsit, creiem que va ser mala sort".
Alguns periodistes sobre el terreny han documentat les conseqüències de l'atac de morter, que va impactar directament sobre el cotxe de Baulina. Herastxenko ha explicat que un altre civil va perdre la vida i un agent de policia va resultar ferit en el mateix moment. Baulina gravava imatges de la destrucció causada per les tropes russes en un centre comercial al districte de Podilski de la capital d'Ucraïna quan va morir. Sobre el possible motiu de l'exèrcit rus per llançar diverses ofensives en aquest indret concret, Herastxenko s'ha limitat a dir que "no té lògica" i ha assegurat que no ho podia "explicar": "Són feixistes. Poden matar qui vulguin, quan vulguin". Ha recalcat que la policia ucraïnesa ajudarà a repatriar el cos de Baulina a la seva família.
The Insider, que té les oficines a Letònia, va lamentar la mort de la seva corresponsal en un escrit: "Continuarem cobrint la guerra a Ucraïna, també els crims de guerra com el bombardeig indiscriminat de zones residencials, que resulten en les morts de civils i periodistes". Baulina havia treballat per a l'Anti-Corruption Foundation, crítica amb el Kremlin. Quan va ser qualificada d'entitat extremista pel govern rus, la periodista va haver d'abandonar Rússia per poder continuar treballant, explica el mitjà digital.
Setanta mitjans han hagut de deixar de treballar per la guerra
Les autoritats ucraïneses han registrat la mort de cinc periodistes i 148 crims contra informadors i mitjans de comunicació en aquest país des de l'inici de la guerra el 24 de febrer, segons el Centre de Comunicació Estratègica i Seguretat de la Informació d'Ucraïna (Stratcom), que assenyala que a més hi ha hagut cinc incidents amb armes de foc contra informadors registrats i onze amenaces de mort. L'exèrcit rus ha ocupat o destruït quatre redaccions, i setanta mitjans han hagut de deixar de treballar a causa de la guerra: deu torres de televisió han estat enderrocades, i en sis ocasions s'ha interromput la difusió per ràdio i televisió. A més, s'han registrat dinou ciberatacs contra mitjans ucraïnesos. La Federació Internacional de Periodistes (FIP) i la Federació Europea de Periodistes (EFJ) han condemnat en un comunicat recollit per Europa Press els bombardejos russos sobre objectius civils a Ucraïna.