¿Està en perill el tercer grau per als presos polítics?

BarcelonaFa quinze dies que els nou presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem esperen que se'ls assigni un règim penitenciari. Fa dos anys que estan en presó preventiva i, malgrat que ja han estat valorats al detall durant aquest temps per les juntes de tractament penitenciari –les responsables de fer l'informe–, encara no s'ha anunciat cap decisió. Tenen dos mesos de marge per fer-ho i la principal incògnita passa per saber si obtindran, d'entrada, el tercer grau, el règim de semillibertat que els permetria sortir del centre penitenciari i només anar-hi a dormir de dilluns a dijous. Una qüestió que podria estar directament lligada al context polític i social posterior a la sentència. ¿Està en perill el tercer grau per als presos polítics? Diversos catedràtics i fiscals convocats aquest dimarts pel Centre d'Estudis del Departament de Justícia consideren que sí.

"Les declaracions dels últims dies dels polítics catalans banalitzant la violència o dient que ho tornaran a fer poden arribar a tancar la possibilitat d'un indult i també del règim obert", ha opinat Mercedes García Aran, catedràtica en dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Segons ella, els aldarulls i l'actitud de menysteniment de la violència per part d'alguns representants polítics i de les entitats sobiranistes –ha assenyalat directament la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie– són "absolutament contraproduents".

Tant ella com l'exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) José María Mena consideren que, tècnicament, no hi hauria d'haver impediments perquè se'ls concedís el tercer grau, que no requereix el compliment d'una certa part de la condemna. Però tots dos també coincideixen que la situació actual no fa més que perjudicar aquesta opció. "Als condemnats no els van bé situacions de crispació", ha subratllat Mena, donant per fet un recurs de la fiscalia en cas que la Generalitat opti pel tercer grau. "El primer que s'ha de fer és pensar en la dimensió humana i no convertir-los en histatges de la batalla política", ha insistit tot recordant la seva amistat personal amb un dels presos de Lledoners, Jordi Sànchez.

García Aran i Mena han compartit col·loqui amb el catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Nieva i el catedràtic de dret constitucional de la UB Enoch Albertí en un acte en què també ha participat la consellera de Justícia, Ester Capella. El sentit general dels quatre ponents ha sigut el mateix: el delicte de sedició no s'ajusta als fets de la tardor del 2017 i les penes són excessives. L'atemptat greu a l'autoritat o el delicte de desordres públics s'ajustarien millor, segons tots quatre, al que va passar a Catalunya el 20-S i l'1-O, fet que hagués rebaixat les condemnes a un màxim de tres anys de presó.

La decisió de les juntes de tractament penitenciari arribarà, segons diverses fonts consultades per l'ARA, després de les eleccions generals del 10-N i, si es considera que s'ha d'aplicar el tercer grau als presos polítics, començarà probablement un procediment judicial instat per la fiscalia que arribaria al jutge de vigilància penitenciària, a l'Audiència de Barcelona i, en última instància, al Tribunal Suprem.