Podem: perfil baix davant el 9-N
Els cercles catalans de la formació defensen a Rubí el dret a decidir tot i prioritzar la protesta social
BarcelonaEl fenomen volcànic de Podem, que amb el seu explosiu creixement a les enquestes amenaça de carbonitzar el sistema tradicional de partits a tot l’Estat, troba en el procés sobiranista engegat a Catalunya un territori viscós davant el qual encara no ha formulat cap proposta articulada de model d’estat. I ara per ara tampoc li convé fer-ho. Els suports a cabassos que està acumulant la formació que lidera Pablo Iglesias provenen de segments diversos de l’electorat, cohesionats per les consignes contra les desigualtats socials i la corrupció, però dividits al voltant del conflicte català. No és estrany, per tant, que, malgrat defensar obertament el dret a decidir, Podem prefereixi adoptar un perfil baix davant la votació del 9-N.
A tan sols una setmana del que Artur Mas definia com “el dia D de la democràcia”, els més de 90 cercles de Podem a Catalunya -més de 25.000 adherits- van reunir-se ahir en assemblea a Rubí. El partit encara no disposa d’una estructura autonòmica, de manera que la trobada va ser informativa i deliberativa però no podia servir per prendre decisions. Més de mig miler de persones van omplir el Teatre Municipal La Sala per debatre bàsicament tres qüestions: quin calendari seguirà el partit per desplegar les seves estructures municipals, quan tocarà fer el mateix en l’àmbit de tot Catalunya i quin posicionament cal adoptar davant el procés català.
Les tres ànimes de Podem
Van intervenir-hi els representants dels cercles a Sabadell, Rubí, Lleida i Arenys de Mar per parlar-ne. La formació assumeix la reivindicació del dret a decidir dels catalans -el mateix Pablo Iglesias s’hi ha pronunciat reiteradament a favor- però sense que aquesta bandera hagi de tapar, en cap cas, la de les lluites socials. Marc Bertomeu, portaveu de Podem Barcelona, identifica tres tendències: una de majoritària que prioritza l’eix social, una altra que al mateix nivell hi situa les reivindicacions nacionals i un sector “minoritari” que voldria aparcar el debat sobre el futur polític de Catalunya. En qualsevol cas, la qüestió nacional no figura en el primer lloc de la llista de prioritats. Beatriz Rilova, també portaveu de Podem Barcelona i membre de l’equip tècnic que està pilotant el projecte a escala estatal, afegeix una puntualització: “Per nosaltres l’eix en què cal fixar-nos és un altre: oligarquies - classes populars”.
Aquesta indefinició pel que fa a l’horitzó nacional de Catalunya porta Podem a prendre’s el 9-N amb certa distància. D’acord amb la seva aposta pel dret a decidir, els de Pablo Iglesias donaven ple suport a la consulta convocada per a aquesta data. Segons recorda Rilova, defensaven fins i tot desobeir un Tribunal Constitucional “polititzat per les forces del règim”. Però des del moment en què Mas reconverteix la votació en un procés participatiu previ al que anomena “consulta definitiva” -unes eleccions de caire plebiscitari sobre la independència-, Podem s’ho replanteja.
De la discussió interna mantinguda ahir pels cercles catalans del partit se’n deriva que els adherits són lliures de participar-hi i votar el que creguin convenient, però la formació evitarà implicar-se en la campanya pel nou 9-N, que de fet ja no percep com una consulta sinó com un “acte de protesta” contra un TC que impedeix posar les urnes, explica Rilova. Podem renega, a més, de l’ús “partidista” que Mas fa del 9-N com a primera volta de les plebiscitàries. El calendari del partit preveu que el febrer del 2015 ja estiguin constituïdes les seves estructures autonòmiques, però el procés podria accelerar-se a Catalunya si Mas anticipa les eleccions. I Podem no se les vol perdre: l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat li atorga entre deu i onze escons al Parlament.
A un pas de la Moncloa, segons una enquesta
Una enquesta de Metroscopia publicada ahir al diari El País ja situa Podem com a primera força en intenció de vot en unes eleccions generals. En concret, el sondeig li atorga una intenció de vot del 27,7%, per davant del 26,2% que té el PSOE i del 20,7% del PP, que cau fins a la tercera plaça. En cas que es confirmés a les urnes, aquest resultat alteraria completament el mapa polític espanyol, que des de la desfeta de la UCD, el 1982, ha estat dominat pel PP i el PSOE. L’ascens de Podem ha sigut vertiginós, ja que en l’anterior baròmetre, de fa només un mes, la formació de Pablo Iglesias tenia un 13,8% d’intenció de vot. Podem ha doblat la seva expectativa de vot en un mes marcat pels escàndols de corrupció i la crisi de l’Ebola. IU-ICV i UPyD també veuen retallades les seves expectatives de vot per l’ascens de Podem: els primers passen d’un 5,2% a un 3,8% en un mes, i el partit de Rosa Díez es manté en el 3,4%, lluny del 4,7% que va assolir a les eleccions del 2011. Tot i això, la caiguda més important és la del PP, que perd deu punts en només un mes i passa del 30,2% al 20,7%. El PSOE de Pedro Sánchez baixa, però no tant: del 30,9% al 26,2%.