Pérez de los Cobos dispara contra Trapero: “El dispositiu dels Mossos l'1-O va ser una estafa”

BarcelonaEl coronel de la Guàrdia Civil i coordinador dels tres cossos policials per a l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, no té cap dubte que el pla del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, era facilitar el referèndum. En la seva declaració davant del magistrat del Tribunal Suprem, a la qual ha tingut accés 'La Vanguardia', diu clarament que el seu dispositiu va ser una "estafa". Durant l'interrogatori com a testimoni, de més de tres hores, la fiscal li pregunta sobre els 99 locals que els Mossos asseguren que van tancar durant la jornada de l'1 d'octubre.

Davant la "sorpresa" d'aquesta dada, la Guàrdia Civil va decidir acarar la informació. "Vam arribar a la conclusió que sorprenentment la majoria d'aquests locals pertanyien a municipis molt petits on hi havia un únic local de votació. La majoria es corresponia amb locals en què s'havia votat durant tota la jornada amb una altíssima participació, que fins i tot va arribar a superar en alguns casos el cens d'aquests municipis. Amb això i amb la informació de què disposàvem, vam arribar a la conclusió que en realitat aquest llistat de 99 locals era una part més de l'estafa que va suposar aquest dispositiu", subratlla Pérez de los Cobos. La policia catalana rebat, però, que en va tancar entre 130 i 140, mentre que les policies espanyoles en van clausurar entre 60 i 70, segons fonts del cos.

"El que pretenien era tractar d'aparentar davant l'autoritat judicial un compliment parcial, i el que realment van fer va ser esperar que acabés la jornada, permetre l'escrutini i, després que la seva actuació no afectés la votació, i de mutu acord, s'emportaven l'urna i les paperetes i ho comptabilitzaven com a col·legi tancat", afegeix. Aquesta afirmació coincideix amb les comunicacions dels Mossos realitzades a través de la seva emissora i que va publicar aquest diari.

Facilitar el referèndum

Trapero està investigat per dos delictes de sedició per la inacció del cos policial que dirigia tant en el referèndum com en els aldarulls del 20 de setembre davant del departament d'Economia. Aquest mateix divendres està citat a declarar davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que decidirà després d'escoltar-lo si cal acordar mesures cautelars contra ell. Pérez de los Cobos ha declarat tant al Tribunal Suprem com a l'Audiència Nacional pel paper dels Mossos. En el cas de la causa que dirigeix Pablo Llarena, el seu testimoni serveix al jutge i a la fiscalia per acreditar el paper del conseller d'Interior, Joaquim Forn, en l'actuació de la policia autonòmica.

El relat ofert pel coronel de la Guàrdia Civil assenyala que el dispositiu dissenyat i executat per la direcció dels Mossos "anava encaminat a facilitar el referèndum il·legal". I apunta en aquesta responsabilitat a Trapero, que estava "absolutament alineat" amb la posició del conseller d'Interior, del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i del director general dels Mossos, Pere Soler.

"Trapero va abundar i va corroborar tota l'argumentació que es feia per part de Forn i Puigdemont", sosté Pérez de los Cobos. No obstant això, no diu el mateix de qui va ser número dos de Trapero i ara dirigeix els Mossos per designació del govern central després de l'aplicació de l'article 155. "En les reunions amb Ferran López no vaig percebre cap alineament amb posicions diferents del compliment del mandat judicial", al·lega el coronel, que, al contrari, sí que defensa que Trapero es va oposar des del primer moment a la seva designació com a coordinador i als mandats judicials.

La narració del que va passar aquells dies se centra bàsicament en el fet que durant les reunions prèvies la fiscalia ja va advertir a Trapero que el dispositiu plantejat era insuficient i ell va assegurar que el canviaria. Fins a l'1 d'octubre, el cos encarregat d'evitar que s'obrissin les escoles i de confiscar les urnes, les paperetes i el material informàtic eren els Mossos amb el suport, en cas de necessitar-lo, de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Però ja abans de les 9 del matí d'aquell dia "hi ha una constatació prou fefaent de la inacció dels Mossos i d'una actitud contrària a les ordres que s'havien rebut".

El relat de Pérez de los Cobos és molt dur respecte a l'actuació del cos català. L'acusa d'haver alertat els responsables de les meses electorals el dia abans de l'1-O que una patrulla passaria a les 6 del matí del dia 1 per comprovar si el col·legi electoral estava obert i que en cas que hi hagués un nombre elevat de gent als voltants no s'actuaria: "El problema és que, com a conseqüència d'aquestes visites en què faciliten la informació que la patrulla es tornaria a personar a les 6 del matí del dia 1, les plataformes que van organitzar l'1-O van fer una crida a ocupar els col·legis, una crida que estava absolutament condicionada per aquesta informació que havien tingut. Amb aquestes visites es deixava constància de com seria la pauta d'actuació de la unitat policial, cosa que jo no he vist mai", analitza.

També els acusa de fer seguiments a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per conèixer els seus moviments aquell dia, de permetre fins i tot que els responsables de les meses tanquessin els col·legis per dinar i després els tornessin a obrir i de tenir coneixement d'actuacions en contra de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil però no els auxiliessin. Pérez de los Cobos relata un succés del qual ha tingut coneixement per les comunicacions de l'emissora dels Mossos, en què una patrulla d'un determinat col·legi posa en coneixement de la seva sala d'operacions "que la intenció dels individus en el cas que es personin les forces de seguretat de l'Estat és obrir un passadís i fer-los arribar a les urnes, que estarien unides a les taules per ridiculitzar-los". "Van permetre durant tot el dia que se celebrés la votació i un cop finalitzada van apilar el material per tractar de fer veure que s'havia donat compliment al seu mandat", al·lega.

Reunió amb Trapero l'1-O

El responsable de la Guàrdia Civil ha explicat que el mateix dia 1 d'octubre a les 11 del matí va parlar amb Trapero, en una conversa "tensa", per transmetre-li que el dispositiu no era eficaç. "Ell em diu que és el comandament dels Mossos, que la meva tasca és la coordinació, que ell no ha de retre comptes i que la seva opinió és que el dispositiu erroni és el que està articulat per les forces de seguretat de l'Estat". Malgrat totes les advertències, el major dels Mossos no va voler posar en risc les persones concentrades per defensar la votació com li reclamava el coordinador. "A aquestes hores del matí no hi havia cap dubte que el dispositiu que s'havia articulat per la direcció dels Mossos estava encaminat a facilitar el referèndum. Coneixent com conec des de fa temps el senyor Trapero les possibilitats que a aquelles hores modifiqués el seu criteri quan va tenir molts dies per haver-ho disposat d'una altra manera i molts mesos per haver decidit quin seria el seu actuació aquell dia... crec que a aquelles hores del matí no hi havia res a reconduir", conclou.

"No hi va haver càrregues policials"

D'altra banda, el coordinador dels tres cossos per a l'1-O va defensar que aquell dia "no hi va haver càrregues policials" com es diu sinó que hi va haver "actuacions policials per complir el mandat judicial". Fins i tot va sostenir que hi va haver actuacions que es van avortar perquè "donades les situacions d'hostilitat, l'actuació havia de conduir a l'ús de la força que derivaria en situacions molt delicades". Així mateix, recorda que la instrucció que es va donar per part del secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, el 29 de setembre era que "les actuacions fossin com més ràpides millor i que no s'usés excessivament la força en les actuacions, entre altres motius per la seguretat dels mateixos cossos". Una argumentació que queda en entredit tenint presents els més de 900 ferits que hi ha va haver l'1-O fruit de la violència policial.