El pelegrinatge independentista de Jordi Turull

AmerVa ser poc després de l'ingrés a la presó d'Estremera quan, totalment sol al mòdul 4, va rebre un munt de cartes. No ha passat ni un sol dia que Jordi Turull no hagi pensat en la manera d'agrair-les. I va fer una proposta al seu grup d'amics en un locutori de Lledoners. "Estàs com una cabra", li van respondre després de saber que volia recórrer Catalunya caminant. Caminant? Sí. Explica que sempre li ha agradat, tot i que abans era més atrevit amb els pics més alts. I tot es va activar quan va veure "que els indults anaven de debò". Ell llegia la col·lecció dels senders GRdes de la presó i els seus amics feien la resta: samarretes, una web i dibuixar les rutes.

El resultat, la Travessa per la Llibertat: 320 km, de Portbou a Arnes. Aquest dimarts tocava la quarta etapa: de Girona –l'alcaldia de Carles Puigdemont– fins a Amer –la seva ciutat natal–. Amb una sensació de pelegrinatge independentista, a les set del matí un centenar de persones ja l'esperaven. Turull s'ha fet una sessió fotogràfica matinal –alguns han esperat que hi hagués més llum–. Uns altres s'hi han acostat només per veure'l –com un que fumava pipa, per exemple, amb cap intenció de fer camí.

Sí que anaven equipades l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la consellera Gemma Geis. Així com Madrenas ha fet tot el camí, a Geis l'esperava el cotxe oficial a 3 km i només ha tingut temps de fer una petita lliçó de geografia local a Turull i de recordar-li que recorria amb bicicleta aquells paratges. Un membre de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya havia de marcar el camí –Turull diu que això és una part clau de l'aventura: "No perdre's i no fer el ridícul"–, tot i que de seguida un grup de competidors pel mallot groc s'han avançat. Però el gran grup segueix Turull, que té el repte de caminar mentre es fa selfies, parla, escolta i mira l'aplicatiu del mòbil per veure que tot està en ordre (a punt d'arribar a destinació li diu que ha cremat 1.300 calories).

Els cotxes fan sonar el clàxon –en senyal de suport– i els ciclistes es queixen –el gran grup ocupa molt d'espai–. S'hi incorpora gent als pobles per on passa. També n'hi ha que ho deixen abans d'hora: la Clara abandona perquè ha d'obrir la botiga. La retirada no sempre és per motius laborals –la majoria són jubilats–, sinó també per cansament. I és que el ritme és alt per l'ímpetu del grup del mallot groc. Turull aguanta bé, recorda que feia sis dies de gimnàs a Lledoners. En Joan, de 67 anys, a una hora d'Amer decideix fer el tram final amb bus. Descobreix que falten dues hores perquè passi; serà un dels últims d'arribar a peu. Ell és de Parets del Vallès –el poble de Turull– i és amic d'infància de la família de l'exconseller: "Vam anar a treure restes del chapapote amb el germà petit d'en Turull". Dormirà a Amer i farà dues etapes més. Turull fa el mateix: dorm en hostals o cases de veïns. Pel camí troba persones que li han enviat cartes i les identifica per l'adreça.

No tothom va a peu. La Rosa, de 82 anys, va amb bicicleta, tot i que al final acaba caminant un tros amb la bici al costat aprofitant que fa baixada. També fa camí la dona de Turull, Blanca Bragulat, que actua de community manager. Tot va a les xarxes. De fet, l'encarregat inicial es va esquinçar el turmell a la primera etapa i ara el rol l'han assumit un amic íntim i ella. Res seria possible sense els amics, que segueixen el gran grup amb cotxe.

També hi ha una cursa de relleus entre alcaldes. Reben Turull, li ensenyen el municipi amb orgull i es retiren –alguns arriben a Amer–. I el final és una festa. Anna Puigdemont, germana de l'expresident, rep Turull i els excursionistes respiren: botifarrada i cua a la pastisseria Puigdemont. Turull també hi para per visitar la mare de l'expresident.

La ruta s'acaba. ¿Però, què és el que més li agrada a l'exconseller, de tot això? No saber què hi ha passat el pont o després d'aquella fageda. Explica que abans d'entrar a la presó portava ulleres per veure-hi de lluny. Però, privat de llibertat, tot quedava a prop, tot era territori conegut. Ara Turull només porta ulleres per conduir i l'entusiasma poder tornar a mirar cap a l'horitzó sense saber què hi ha més enllà.