La cúpula de CDC frena les pugnes internes i situa Pere Vila com a president de la Diputació de Girona
La direcció del partit ha hagut de prendre la decisió el dia abans del ple de constitució perquè no hi havia acord a nivell territorial
GironaEl president de CDC a les comarques gironines i exalcalde de Llançà (Alt Empordà), Pere Vila, serà el nou president de la Diputació de Girona. CDC recupera la presidència després d'un mandat convuls i polèmic, que ha tingut dos presidents d'Unió. La disputa per la presidència ha estat intensa i, al final, ha estat la direcció del partit qui ha acabat prenent la decisió gairebé 'in extremis' perquè, a nivell territorial, no hi ha havia acord. El secretari general de CDC, Josep Rull, ha assegurat que han decidit que el president serà Pere Vila menys de 24 hores abans del ple de constitució –dimecres a les 12 del migdia– perquè hi ha candidats "molt valuosos" i no per pugnes internes dins el partit.
Fins a la línia de meta hi han arribat diversos homes forts del partit i, tot i que Vila estava inclòs a les travesses inicials, semblava que el pols final estava entre l'alcalde de Llagostera (Gironès), Fermí Santamaria, i el de Banyoles, Miquel Noguer, tots dos avalats per uns bons resultats a les urnes en les darreres eleccions municipals. Amb l'elecció de Pere Vila, CDC es decanta per un home de l'aparell del partit i líder a la demarcació.
Pere Vila (Llançà, 1973) és tècnic especialista en turisme i hostaleria. Actualment és diputat al Parlament de Catalunya. En les passades eleccions del 24 de maig va ser el candidat de CiU a l'alcaldia de Llançà on va guanyar amb un 45,30% dels vots. Ja coneix la casa perquè va ser diputat adjunt a Presidència a la Diputació de Girona entre el 2011 i el 2013, va marxar abans d'acabar el mandat cap al Parlament. També va ser president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà (2007-2009) i des del mes de març de 2012 és el president de CDC a la Federació de Girona.
Després dels resultats de les darreres municipals, el primer pols ja va ser entre CDC i UDC per veure qui tenia la presidència de la Diputació. Unió l'havia tingut durant el darrer mandat i aspirava a mantenir-la, mentre que Convergència apostava pel canvi, sobretot tenint en compte el resultat del darrer mandat en mans d'UDC. Enmig de l'estira i arronsa, la coalició es va trencar i Unió va acabar sortint del govern.
Un cop resolt, a nivell de direccions dels partits, que la presidència serà per a Convergència, començaven les disputes internes. Des de l'inici han sonat diversos noms, entre ells el de Pere Vila però també els de Noguer, Santamaria o Albert Piñeira (alcalde de Puigcerdà i un dels joves polítics amb més projecció dins el partit).
El secretari general de CDC, Josep Rull, treu importància al fet que la direcció nacional del partit hagi acabat prenent la decisió. "La decisió finalment l'ha assumit la direcció del partit havent escoltat el territori i ha costat com ha costat a altres llocs, perquè tenim gent molt valuosa i un sol lloc com a president", ha afirmat Rull que ha assegurat que "ha costat prendre-la per la gran qualitat dels candidats".
Mandat de polèmiques
Unió assumia el 2011 per primera vegada la presidència d'una Diputació. Ho feia a la de Girona i a mans de Jaume Torramadé, alcalde de Salt durant el darrer mandat. Poc temps després d'assumir el càrrec, esclatava la primera polèmica: les denúncies creuades entre Torramadé i l'exassessora d'UDC Minerva Amador. L'expresident assegurava que l'assessora l'extorsionava reclamant-li diners a canvi de no denunciar-lo per assetjament sexual, mentre Amador sosté que durant un sopar Torramadé li va fer tocaments no consentits. L'afer va forçar Torramadé a dimitir i actualment tots dos estan pendents de judici (l'expresident acusat d'abús sexual i l'exassessora de coaccions).
El 29 de gener del 2013, l'alcalde de Platja d'Aro (Baix Empordà), Joan Giraut, rebia la vara de president de la Diputació de Girona. El canvi es feia després del trasbals que havia viscut la corporació, tant portes endins com enfora. En teoria Giraut havia de pacificar la corporació però lluny d'això va començar una guerra oberta contra el cap de protocol de la corporació, Josep Maria Amargant, que va acabar amb un altre president declarant com a imputat als jutjats i el debat públic sobre situacions anòmales dins la Diputació relacionades amb assessors de partits que cobraven un sou però no havien trepitjat mai l'edifici per anar a treballar.
Després d'aquesta etapa i amb la nova presidència, un mandat per endavant que tampoc seran senzills per a l'equip de govern perquè, tot i que CiU té majoria absoluta, està per veure com encaixaran CDC i UDC junts quatre anys després del trencament de la federació.
