Pere Aragonès serà l’home fort d’ERC al nou Govern
Les negociacions segueixen bloquejades i encara s’ha de definir quin paper tindrà Junqueras en l’executiu
BarcelonaLa restitució del Govern legítim amb què l’independentisme es va presentar el 21-D va quedar aparcada fa temps de la taula de negociació entre Junts per Catalunya i ERC. Carles Puigdemont no serà investit pel Parlament -se li reservarà un paper des de Brussel·les- i Oriol Junqueras, a la presó, no podrà exercir de vicepresident encara que fos nomenat. Fonts d’ERC expliquen a l’ARA que la participació de Junqueras en el nou executiu encara està oberta, però assumeixen que en tot cas seria simbòlica: el nou home fort dels republicans al Govern serà l’actual secretari d’Economia, Pere Aragonès.
La vicepresidència és l’últim escull en unes negociacions que ja fa 64 dies que s’allarguen i que ahir encara estaven bloquejades. Dins d’ERC s’ha imposat la tesi de fer passar al primer pla els nous lideratges del partit, que fins ara s’havien resguardat a l’ombra del president, Junqueras, i de la secretària general, Marta Rovira. Ja ho van fer al Parlament -després de donar-hi moltes voltes- situant Roger Torrent de president de la cambra, i ara tot està planejat perquè Aragonès agafi les regnes de la conselleria d’Economia i es converteixi en el referent polític dels republicans a l’executiu. Diverses fonts apunten que, per tant, Rovira no faria el pas a la Generalitat i es mantindria com a presidenta del grup parlamentari d’Esquerra i com a líder del partit en absència de Junqueras, que ben pocs confien que sigui alliberat pròximament.
Aragonès és l’únic representant de la cúpula del departament d’Economia que no està sent investigat pel referèndum de l’1-O. Junqueras, en presó preventiva des del novembre, i Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, investigats pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, tindran un paper a la recambra, però no repetiran al Govern. De fet, segons expliquen les mateixes fonts, Junqueras només seria partidari d’ocupar la vicepresidència si el magistrat Pablo Llarena li concedís la llibertat i pogués exercir el càrrec de forma efectiva. En tot cas, remarquen des d’Esquerra, la decisió al voltant de Junqueras encara no s’ha pres, i dependrà de la fórmula que s’acordi amb JxCat.
L’horitzó de les inhabilitacions
La intenció dels republicans és seguir comptant amb la gran majoria de les persones que ja són a l’executiu. “És la forma més similar que podem trobar a la restitució del Govern”, indiquen. El repartiment de conselleries que negocien amb JxCat és molt similar al de la legislatura passada, cosa que facilitarà la continuïtat de l’obra de Govern. Es preveuen algunes promocions internes -també per a les figures de consellers- i ERC guanyarà pes amb el repartiment 50%-50% de les conselleries. Però les cares visibles canviaran, per la persecució judicial i també per decisió del partit, que vol començar a preparar la nova generació de líders davant la més que probable inhabilitació de la cúpula actual de la formació. Sense anar més enllà, el president, la secretària general i el secretari general adjunt (Junqueras, Rovira i Salvadó) estan imputats. En el millor dels casos, apunten algunes fonts, seran condemnats per desobediència i inhabilitats per exercir càrrecs públics durant anys.
Negociacions aturades
En aquest context, i malgrat que tant JxCat com ERC s’esforcen a dir que l’acord és imminent, el pacte no arriba. Ahir a mitja tarda es van trencar les negociacions pel desacord en l’estructura del Govern. Un conflicte que les dues formacions explicaven amb versions contradictòries. Per una banda, fonts d’Esquerra asseguraven que el problema era com casar el pla B a Puigdemont de JxCat (d’entrada investir de president Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real) amb la figura de la vicepresidència, que tocaria a ERC. Tal com explicava ahir l’ARA, fonts de JxCat es mostraven preocupades per qui gestionaria el dia a dia de l’executiu: si Sànchez seguís a la presó tot i ser president, qui governaria a la pràctica seria el vicepresident, d’ERC. “En alguna cosa s’ha de notar que hem guanyat les eleccions”, afirmaven fonts de JxCat. Tanmateix, ahir la llista del president negava oficialment que tingués cap problema amb els càrrecs i deia que ERC podia proposar qui volgués per a les seves conselleries. Però constataven: “Estem a favor de la màxima restitució”.
Fonts de JxCat recriminen a ERC que vulguin fer un govern “merament autonòmic” i insisteixen que hi ha d’haver una nova estructura a Brussel·les que piloti Puigdemont. També els retreuen que posin l’èmfasi en els càrrecs del Govern. “No poden pretendre guanyar la negociació 10 a 0”, lamenten des de JxCat. I és que asseguren que des d’ERC no es conformen amb les set conselleries que els pertocarien (ara en tenen 6), sinó que demanen la presidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la secretaria de Comunicació i la direcció general de Difusió. Unes àrees que pertanyen al departament de Presidència, fins ara de CDC. El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, va reclamar ahir “responsabilitat” i “generositat” a JxCat. Per enèsima vegada, la negociació es torna a encallar i, tot i que els partits diuen que l’acord arribarà, l’ombra d’unes eleccions apareix a l’horitzó.
Pere Aragonès
Un pas endavant del conseller d’Economia a l’ombra
El 2015 ja va sonar com a possible conseller d’Economia. Aleshores, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) encara no es considerava prou preparat per assumir el repte -tenia 33 anys, 10 dels quals de diputat-, però Oriol Junqueras no va voler prescindir-ne i el va situar en una de les tres potes de la principal conselleria d’ERC. Com a secretari d’Economia ha sigut el responsable d’elaborar els pressupostos -que ha reivindicat com els més socials de la història- i de negociar-los amb la CUP. Només li va sortir bé a la segona. El control del dèficit públic ha sigut una altra de les característiques de la seva acció de govern. Aragonès ha tingut una relació cordial amb el ministeri -també la tenia Junqueras- i ha sigut el representant de la Generalitat en les reunions del Consell de Política Fiscal i Financera. Era, diuen alguns, el conseller d’Economia a l’ombra i ara, amb 35 anys, farà un pas endavant i se situarà com un dels valors de present i futur del partit.