Pere Aragonès: “Sánchez no volia ser investit i dependre d’ERC”

SubdirectorPere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) es prepara per assumir més responsabilitats dins d’ERC davant l’eventualitat d’una condemna a Oriol Junqueras. El missatge que llança és que si l’independentisme vol triomfar ha de convèncer molts electors que ara voten socialista.

Aquesta setmana hem vist com al Congrés de Diputats s’ha tombat la investidura de Pedro Sánchez malgrat els esforços d’ERC perquè el PSOE i Podem es posessin d’acord. Quina valoració en fa?

Sánchez ha fet tot el possible perquè ningú el votés. I el nostre vot volia deixar clar que, malgrat la provocació constant del senyor Sánchez, en què demanava a crits que hi votéssim en contra, nosaltres no ens movem de la taula de negociació. Però, clarament, ell no volia ser investit perquè no volia estar condicionat per l’independentisme català i basc i dependre d’ERC. Hem assistit a una escenificació d’una investidura en què el candidat no volia ser investit.

Vostès es van abstenir però Gabriel Rufián va advertir que a la tardor podria ser diferent perquè hi hauria la sentència del Procés.

Ens hem abstingut per deixar clar que nosaltres estem per desbloquejar la situació, per obrir una legislatura a favor del diàleg i la negociació que acabi amb una votació sobre la independència. Però aquesta abstenció només té sentit si hi ha el concurs de Podem. Qualsevol altra variable canvia la situació.

¿Per a vostès una repetició electoral seria una opció perillosa?

Una repetició electoral sempre comporta riscos. El PSOE va obtenir els resultats que va obtenir perquè la dreta estava dividida. Potser la dreta aprèn la lliçó i va junta. Per tant, una repetició en el millor dels casos ens deixaria en el mateix escenari en què som ara. Seria un error.

Les enquestes diuen que el PSOE creixeria.

Sánchez demostra que actua en funció de les enquestes i que incompleix el que va dir en campanya, que era que estava per un govern d’esquerres i per parar els peus a la dreta. Això ho ha incomplert. Nosaltres vam dir que estàvem pel diàleg i per impedir que la dreta arribés al govern. I hem complert.

JxCat va votar que no, i s’ha evidenciat un cop més que no hi ha una unitat estratègica dins de l’independentisme.

Jo només puc parlar per ERC. Nosaltres treballem en l’estratègia que creiem més útil per aconseguir la independència. I que passa, en primer lloc, per aconseguir una majoria incontestable en totes les eleccions i en totes les administracions; en segon lloc, per obtenir una hegemonia social a la societat civil; i en tercer lloc per guanyar suport en l’àmbit internacional. El nostre vot a la investidura també està fet en aquesta clau, perquè els nostres interlocutors vegin que estem pel diàleg. Creiem que aquesta és la via més realista i eficaç.

¿Aquesta estratègia és compartida per JxCat o la CUP?

Amb JxCat n’hem parlat molt, però hem de ser respectuosos amb el debat intern que està tenint el món postconvergent. Quan tinguin definida la seva posició serà el moment de poder treballar alineats. I vull veure de forma molt positiva el que s’ha conegut de la ponència política de la CUP perquè coincideix amb l’anàlisi d’ERC en el sentit que s’han de crear les condicions per poder exercir l’autodeterminació.

¿És diferent tenir al davant un govern del PSOE que del PP?

Hem de tenir en compte que el Procés s’ha produït, en un 90%, amb un govern del PP. El PP a Catalunya és políticament marginal. Ara és diferent perquè qui defensa el projecte de l’Estat a Catalunya, que és el PSC, sí que té una posició central. Per tant, a diferència del PP, que la seva manera de derrotar-nos era posar-nos a la presó, el PSC ens vol derrotar a les urnes. Això ho hem d’interioritzar. A les generals, l’independentisme va treure un 40% i no un 48% [dels vots]. Això vol dir que hi ha un 8% que balla, que hi ha gent que vota independentista en unes eleccions i PSC en altres. I això explica que amb la nostra abstenció nosaltres vulguem posar el PSOE davant el mirall del diàleg, perquè molta gent necessitarà veure que no està disposat a dialogar per fer el pas i donar suport a l’independentisme.

Quina ha de ser la resposta a la sentència del judici del Procés?

Per a nosaltres ha de ser una resposta àmplia, transversal i que ens permeti sumar i avançar. Han de ser-hi presents espais polítics com els comuns o gent de l’òrbita del PSC. I això s’hauria de traduir també en una acció política clara al Parlament.

Però en què es traduiria?

Primer hem de veure la sentència, i ha de ser una resposta compartida. Hi ha d’haver una mobilització important i una resposta institucional i política. A mi m’agradaria que hi fóssim els del 3-O, a part dels de l’1-O i el 27-O. I, precisament per això, totes les decisions que hem anat prenent els darrers temps a ERC les hem fet dirigint-nos a aquest 80% de Catalunya que creu que això s’ha de resoldre votant i que els presos i els exiliats haurien de ser a casa i que comparteixen els valors republicans.

Jordi Sànchez ha parlat de fer una aturada indefinida.

És evident que quan parlem de mobilitzacions tothom té el 3-O al cap, però s’ha de consensuar entre molta gent. Ha de ser una mobilització constant. La clau és ser persistents perquè l’Estat ens està sotmetent a una guerra de desgast, i nosaltres no podem desgastar-nos. Per tant, més que una mobilització permanent d’alta intensitat, crec que mobilitzacions constants i continuades són els que ens poden permetre tenir avantatge estratègic.

ERC s’està preparant per a l’eventualitat d’un llarg empresonament d’Oriol Junqueras i vostè es postula per ocupar el càrrec, de nova creació, de coordinador nacional. ¿Això prefigura una futura candidatura a la Generalitat?

L’objectiu d’aquest doble tàndem amb Oriol Junqueras i jo mateix per una banda i Marta Rovira i Marta Vilalta per l’altra és traslladar el missatge que no ens escapçaran. Perquè tenim actius suficients per anar proporcionant lideratges constants. I després també es pretén enfortir Esquerra com la força política vertebradora del moviment independentista. Hem obtingut un milió de vots a les generals i hem guanyat les municipals.

No m’ha respost sobre la seva possible candidatura a la Generalitat.

El que no farem serà avançar-nos a la repressió. El nostre candidat és Oriol Junqueras. I en tot cas serà una decisió col·lectiva.

¿Vostès i el PSC són ara els principals partits a Catalunya?

Les organitzacions són importants, i li posaré un exemple. ERC va donar resposta als embargaments decretats pel jutjat número 13 amb una contribució extraordinària dels militants. La gent represaliada ha de saber que no estaran sols.

¿Què els ha dolgut més, perdre l’alcaldia de Barcelona a mans dels comuns o la Diputació a mans del PSC i JxCat?

Els dos casos són una mostra que el vell bipartidisme entre el PSC i CiU, ara amb un altre nom, es resisteix a ser escombrat. S’han fet acords que no tenen cap altra explicació que mantenir el vell ordre de distribució de poder a Catalunya. Per sort, això està superat per molta gent. I estem convençuts que són acords igual d’inexplicables per als mateixos votants dels comuns i JxCat. No els han donat cap raó que no sigui la del manteniment del poder.

¿El pacte de la Diputació ha tingut efectes en la relació entre socis?

El que em preocupa no és si això fa que Esquerra puguem estar més o menys enfadats. El que em preocupa és què farà la Diputació de Barcelona quan seguim avançant en Tributs de Catalunya per la integració de les diferents hisendes del país, en què les diputacions tenen un paper important. De moment hem vist quina ha estat la primera decisió: retirar el llaç groc de la façana. ¿Podrem repetir la foto de tots els alcaldes i presidents de Diputació al costat del president Puigdemont?

Vostès governen amb uns pressupostos prorrogats del 2017 i aquesta setmana el PSC s’ha ofert per pactar-los. Què farà vostè?

Jo seré coherent amb el que vaig fer l’any passat, que és parlar amb tothom. I és que per a la millora de les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya, per augmentar els recursos en salut, ensenyament, en protecció social, en seguretat, en lluita contra el canvi climàtic, nosaltres no deixarem ningú de banda. En tot cas serà la responsabilitat dels grups i si hi estan d’acord o no.

¿El Govern pot continuar si no aprova els pressupostos?

Nosaltres presentarem el projecte de pressupostos del 2020 aquesta tardor perquè entenem que la pròrroga dels del 2017 no és possible. I insisteixo: estem oberts a treballar el màxim possible.

Vostès s’han vist obligats a augmentar l’impost de les hipoteques perquè tenien una necessitat comptable. ¿Tan malament estan, les arques de la Generalitat?

Hem estabilitzat els comptes i hem tornat la despesa corrent en salut, en ensenyament i en protecció social als màxims històrics del 2010. Ara hem de recuperar la inversió. Això ho hem fet reduint el dèficit en 8.000 milions d’euros. Aquí hi ha hagut un esforç extraordinari de posar al dia els comptes. Nosaltres exigim que el govern espanyol canviï la regla de despesa. No pot ser que la Generalitat de Catalunya l’any que ve hagi de fer dèficit zero. ¿Com podem completar la línia 9 si hem de fer dèficit zero? ¿Com podem fer inversions per fer front al canvi climàtic? Hem de passar de la política d’austeritat a la de prosperitat.

Vostè va dir a Sitges que si el govern espanyol afluixava el control dels comptes de la Generalitat estava disposat a entrar a la negociació del finançament autonòmic. Aquesta oferta es manté?

També vaig dir que no tenia sentit cap negociació multilateral. En tot cas, aquesta decisió sobre recursos ha de ser bilateral. No anirem a discutir amb no sé quina comunitat autònoma per les engrunes que deixa l’Estat. No ho farem. No és possible tornar a esquemes antics de pràctica autonomista. S’ha acabat. El poble de Catalunya ha decidit que això no ho vol.

Vostè ha posat sobre la taula un salari mínim per a Catalunya més elevat que l’espanyol.

La competitivitat l’hem guanyada sobre les espatlles de la classe treballadora d’aquest país. No podem legislar sobre el salari mínim, però podem establir un salari de referència i, mitjançant la concertació, mitjançant sindicats i patronals, acordar que en els convenis col·lectius d’aplicació a Catalunya aquest sigui el de referència. I la Generalitat de Catalunya també ens hi hem de comprometre en la contractació pública. Per això l’1 d’agost el Govern aprovarà un acord per fer l’estimació de quin és aquest salari mínim de referència a Catalunya i calcular-ne els impactes.

Quina resposta han obtingut dels agents socials?

Estan a l’expectativa de l’acord que farem dijous que ve. Crec que ha estat rebut amb complicitat per molts d’ells. Alguns altres són més escèptics. Com que soc una persona molt persistent, estic convençut que arribarem a acords.