Pere Aragonès intenta recuperar la iniciativa enmig de les turbulències

BarcelonaLa matinada electoral del 14 al 15 de febrer d’ara fa un any Pere Aragonès sortia de la seu d’Esquerra convençut que seria el proper president de la Generalitat. El que probablement no s’esperava és que tardaria 92 dies en arribar a un acord amb JxCat. Un any exacte després de les eleccions, aquella tortuosa negociació va ser el preludi d’una presidència que tampoc està resultant un camí planer. El seu primer any de mandat presenta avenços en termes socials -ha aconseguit aprovar un pressupost expansiu-, però segueix encallat en l’horitzó nacional i sense perspectiva de millora. No hi ha unitat independentista a Catalunya, ni la taula de diàleg -la gran aposta del president i el seu partit- mereix per ara l’atenció del govern espanyol. Amb aquests ingredients, Aragonès celebrarà demà una conferència un any després d’aquella nit electoral. Un manera de recuperar la iniciativa enmig de les turbulències.

Les últimes dues setmanes no han sigut fàcils de pair per a l’independentisme i, per extensió, per al president i el seu Govern. El que més atenció ha generat ha sigut el conflicte pel cas Juvillà, però en paral·lel també s’han succeït una sèrie de reunions al Palau de la Generalitat que no han ofert una imatge d’unitat gaire millor. El president, per preparar la seva conferència, ha citat un per un els principals partits i entitats independentistes, i s’ha constatat de manera crua la divisió del moviment. “És evident que tothom hi ha anat amb les cartes marcades i sabent el que explicaria després anés com anés la reunió”, exposa una veu coneixedora dels contactes. JxCat, la CUP i l’ANC reclamen donar per amortitzada la taula de diàleg i volen passar al pla B, però tampoc hi ha cap idea compartida de quina ha de ser l’alternativa.

Des del Palau de la Generalitat expliquen que la conferència del president de demà serà molt personal. Porta temps elaborant-la amb el seu nucli més proper. No serà un balanç del que ha fet en tot aquest temps el seu govern, ja que encara no té l’any complert -es va formar a finals de maig del 2021-. Sense oblidar els grans reptes que considera que té el país i la necessitat de reforçar els consensos -com per exemple el de la protecció de la llengua-, Aragonès dedicarà gran part del discurs a l’àmbit nacional i a la necessitat de tornar a una “estratègia compartida” per part de tot l’independentisme. Però que ningú esperi un gir de guió respecte als postulats partidaris del diàleg que ha exhibit fins avui. I més ara que la via de la desobediència institucional amb el cas Juvillà ha resultat fallida.

Aragonès segueix convençut que el diàleg és el camí i que encara té com a mínim un any de marge per intentar-ho. Els seus socis, JxCat i la CUP, li repeteixen sovint que la taula és un “fracàs”, però des de Palau al·leguen que en els pactes postelectorals firmats es donava dos anys de coll per fer-la funcionar i no se n’han complert ni la meitat. “Queda molt per davant. I a part de les eleccions de Castella i Lleó, el cicle electoral no comença fins al 2023”, assenyala una veu de la plaça Sant Jaume. Per tant, el repte és fer funcionar la taula abans de l’any vinent, quan, llavors sí, el més probable és que tot quedi aturat per les eleccions municipals i generals.

Això sí, en la conferència de demà el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’emportarà alguna advertència per la seva manca de dedicació a la negociació. Sánchez ha assumit el compromís de reunir la taula com a mínim dues vegades aquest any, però es resisteix a posar-hi data. Aquesta demora complica les coses a Aragonès quan intenta defensar la via del diàleg a Catalunya davant dels sectors de l’independentisme més abrandats. El president català ja va mirar de pressionar fa poc el president espanyol perquè no dilatés més la reunió: “No hi haurà segona oportunitat”. Per ara, els avisos no tenen cap efecte.

Sigui com sigui, Aragonès sap que recosir la unitat independentista no serà fàcil i fer funcionar la taula tampoc. Per tant, un dels objectius de la conferència -i del mandat- serà reivindicar que el Govern treballa per als ciutadans i per a la independència al marge de la batussa partidista. En definitiva, mirar de deixar en un segon terme la divisió independentista. Aquesta setmana al Parlament ja en va oferir un petit tast: “Dirigim-nos al conjunt del país, i m’aplico la recepta. Menys parlar de nosaltres i més parlar del país. Si ho fem així, avançarem”.

Al marge de l’horitzó nacional, el president no té resolt quins suports tindrà al Parlament per governar els propers dotze mesos. La CUP ja es considera partit de l’oposició i les relacions del Govern amb els comuns s’han refredat -malgrat el pacte de pressupostos- pel rebuig d’Esquerra a la reforma laboral. Però tot això forma part de les preocupacions a mitjà termini. Demà del que es tracta és de reconquistar la iniciativa.

Tres-cents convidats

La conferència també s’haurà de mesurar per la seva posada en escena. Un cop s’han deixat enrere les restriccions de la sisena onada, serà el primer acte multitudinari que ha dissenyat el president. S’esperen uns 300 convidats de l’àmbit social, cultural i econòmic a la sala oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). S’han convidat representants de tots els partits excepte Vox. El líder de l’oposició i guanyador del 14-F, Salvador Illa (PSC), ha anunciat que hi serà. En canvi, no tenen previst fer-ho ni la delegada del Govern, Maria Eugènia Gay, ni l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.