Pere Aragonès i el pes de la presidència

BarcelonaEn alguns moments de la setmana passada, quan les converses pels pressupostos no avançaven i tot semblava dissenyat perquè la negociació entre el Govern i el PSC descarrilés en un revolt de la B-40, al Palau de la Generalitat va prendre cos la possibilitat real d’una pròrroga. El fracàs dels comptes empenyia el president Pere Aragonès a un escenari endimoniat que en aquestes pàgines vam descriure amb la dicotomia d’eleccions o calvari. Va ser aquesta perspectiva la que va precipitar la cessió amb la ronda Nord, que va capgirar la negociació fins al punt que aquest dimecres el mateix Aragonès i el primer secretari del PSC, Salvador Illa, signaven l’acord per als pressupostos del 2023.

A l’hora de la veritat, doncs, Aragonès va fer valdre el pes de la presidència. No sense debat intern a Esquerra, en la balança dels republicans mantenir el Govern –i assegurar-se amb els pressupostos una oportunitat real d’esgotar la legislatura– ha pesat més que el desgast que suposarà internament i al territori un pacte amb els socialistes que a més avala una carretera contra la qual Esquerra sempre ha fet bandera. El factor Generalitat, així, s’ha imposat al factor partit, que ja des del primer moment va recelar d’un acord amb el PSC.

Aragonès necessitava aprovar els pressupostos per sobre de tot perquè només amb els comptes del 2023 validats tenia opcions reals d’esgotar la legislatura. El problema per a ell és que el contingut de l’acord –la negociació del qual ha pivotat sobre projectes com la B-40, l’ampliació de l’aeroport i el Hard Rock– mina la promesa de canvi de model amb què va arribar a la Generalitat i que es basava en, segons va explicar durant la investidura, liderar quatre revolucions: la social, la verda, la feminista i la democràtica. Digerit el gripau dels pressupostos, aquest serà el gran repte ara del president: demostrar que l’aprovació dels comptes valia el peatge de la ronda Nord perquè permetien al Govern dur a terme una acció transformadora que fins ara no s’ha visualitzat. Per això, l’executiu intentarà que debats com el de l’aeroport no monopolitzin l’agenda. No ho tindrà fàcil, perquè l’oposició ja ha demostrat sobradament la capacitat de condicionar-lo des del Parlament.

Un nou escenari

La reculada d’Esquerra amb la B-40 va agafar per sorpresa també un PSC que havia trufat la negociació de carpetes incòmodes per als republicans i que ja tenia coll avall que no hauria d’aprovar els pressupostos. Avalant els comptes, ells mateixos han allunyat la possibilitat d’unes eleccions anticipades i han donat al Govern oxigen per acabar la legislatura. També Junts per Catalunya, que confiava en un escenari d’extrema debilitat d’Aragonès sense comptes, haurà d’esperar. Als quarters generals dels partits s’imposava aquests dies la prudència: preparar a fons les municipals –i els pactes postelectorals– i esperar que les espanyoles de final d’any acabin de redibuixar el nou escenari.

Els detalls

Per si havien faltat nervis i suspens en la negociació dels pressupostos de la Generalitat, la presentació dels comptes al Parlament per part de la consellera d’Economia, Natàlia Mas, va tenir el seu propi moment de tensió quan el secretari general d’UGT, Camil Ros, assegut entre el públic, es va desmaiar. Va caldre interrompre durant uns instants la presentació, però per sort Ros es va recuperar aviat.

Més enllà de preparar discursos i rodes de premsa, a vegades als caps de comunicació dels polítics els toca fer també d’apuntadors. Dimarts al Senat, mentre Yolanda Díaz parlava de l’SMI amb els periodistes, la seva cap de premsa s’esforçava perquè recordés que s’havia incrementat un 47% des del 2018. Primer va intentar que li llegís els llavis, però finalment va haver d’acabar fent-ho a través de signes.