Pere Aragonès: “Davant les exigències de puresa ideològica nosaltres diem: «Hem de sumar més»”

BarcelonaPere Aragonès (Pineda, 1982) arriba a l’ARA amb mascareta i només se la treu per fer les fotos de portada. En política la imatge és el missatge. I el moment és excepcional.

¿Hi ha un risc real que s’hagi de tornar a un confinament total de la població i a aturar l’activitat econòmica?

Hem après que no podem fer asseveracions absolutes, però podem dir que prenem i hem pres totes les mesures per evitar un confinament total. Pel dany econòmic que provocaria, però també pel dany emocional. Per tant, quan el Govern pren mesures en un determinat territori o una limitació d’activitats és per evitar un confinament total.

Ara tothom està d’acord que es va actuar tard. Per què costa tant fer aquesta autocrítica?

Hem de ser molt humils. Evidentment si al mes de març haguéssim tingut el coneixement que tenim ara hauríem pres decisions diferents. Però en aquells moments no hi havia aquest coneixement ni l’experiència de la primera onada.

¿Vostè recorda el dia que es va adonar del que els venia a sobre?

El dijous que vam tancar les escoles i la conca d’Òdena. I el que toca fer és confiar en els científics, tot i saber que entre ells també hi ha visions oposades.

Parlant d’escoles. ¿Hi haurà inici del curs escolar presencial?

Aquest és l’objectiu i estem preparats perquè sigui així. També és cert que avui no podem saber quina serà la situació epidemiològica el 13 de setembre, però l’objectiu és obrir sí o sí. Probablement algunes de les característiques d’aquesta obertura s’hauran d’anar ajustant.

Quina és la situació de les finances catalanes, amb la caiguda brusca d’ingressos que hi ha hagut?

Durant aquest any 2020 podem garantir tots els serveis. De cara al 2021 hi ha temes que s’han de posar sobre la taula. I a mi em sorprèn que el govern espanyol no ho estigui fent. En aquests moments la Generalitat no coneix els recursos que vindran del sistema de finançament l’any vinent, i exigim saber-los ja. És evident que l’any vinent haurem de tenir un dèficit elevat.

¿Han arribat ja els diners d’aquest fons extraordinari de l’Estat?

Van arribant per trams. És el moment d’ampliar els pressupostos, ho hem fet en 1.230 milions i ho seguirem fent a mesura que el fons es vagi ampliant. Alhora, tornem a reclamar que no podem estar amb un dèficit del 0%. Per això reclamem un objectiu de dèficit de l’1%, que és el que pertocaria a Catalunya.

¿Hi ha prou diners per contractar els mestres i metges nous?

Absolutament. Fixi’s que en aquests moments no hi ha problemes de tresoreria. Garantim els pagaments no només de les nòmines i de tots els proveïdors, sinó de totes les ajudes i subvencions de la Generalitat.

Vostè insisteix que no hi haurà retallades però sí que hi ha d’haver un replantejament global de la despesa.

Cada departament ha fet la seva pròpia repriorització del pressupost. Però el que necessita aquest país són grans projectes. Ara que hi haurà recursos disponibles europeus, han d’anar destinats a repensar l’estructura econòmica del país. No han d’anar a tapar forats, com es va fer amb el pla E de Zapatero, sinó a fer un replantejament estratègic del país en tres àmbits: recerca i salut, digitalització i economia verda. El país s’ha de reconstruir de manera diferent al que hi havia.

Volen crear una agència independent per definir i decidir el destí dels fons europeus que arribaran.

La proposta en què estem treballant és que hi pugui haver una valoració ex ante de les propostes que pugui ser feta amb criteris científics, no partidistes. Creiem que és una bona manera de poder-ho defensar davant d’Europa i davant de l’Estat.

Aquests fons es decidiran des de Madrid. ¿Vostès prefereixen que es donin per projectes o que hi hagi un fix per a Catalunya?

En qualsevol dels dos criteris estem preparats. Tenim 20 projectes estratègics per quan vinguin aquests fons. I sabem que quan hi ha el criteri polític de repartiment s’acaba perjudicant Catalunya.

¿Podria posar algun exemple concret d’aquests projectes?

Miri, un dels reptes més importants que tindrem en les properes dècades és la gestió de l’aigua, un recurs escàs. Per tant, modernitzar el regadiu a tota la zona dels canals d’Urgell ens permetria un estalvi molt important i recuperar cabal del Segre. Un segon exemple: transformar tots els sostres de la Generalitat en espais de producció d’energia solar. I un tercer en l’àmbit del transport públic: tenir les principals ciutats del país connectades a menys de trenta minuts de Barcelona.

¿Estan preparant ja els pressupostos de l’any que ve o és millor que els faci el nou Govern?

Hi ha la possibilitat que hi hagi un avançament electoral i per això estem a l’espera. Nosaltres som partidaris que aquesta crida a les urnes es faci abans que hi hagi una possible inhabilitació ferma per part del Suprem.

I quina resposta han rebut fins ara del president de la Generalitat?

El que ens diu és que encara no ha decidit la data. Hem de ser conscients que si hi ha una inhabilitació estaríem sense president, malgrat que a mi em pertocaria fer algunes de les funcions de manera interina, però això no és tenir un president. I en aquests moments és necessari un president que exerceixi.

¿Vostè preferiria no haver d’assumir funcions del president Torra?

És que crec que el millor seria que això no passés. El que pertocaria seria unes eleccions i que el president Torra pogués passar el testimoni al següent president o presidenta.

Esquerra en aquest escenari electoral es planteja negociar els pressu postos de l’Estat amb Sánchez?

Si Pedro Sánchez vol un segon acord amb Esquerra, abans ha de complir el primer, recuperar el crèdit perdut, i això vol dir afrontar la via política com a resolució del conflicte. Ara veiem com la Fiscalia torpedina el tercer grau dels presos, que davant de la fugida del rei emèrit el govern espanyol mira cap a una altra banda, que durant la pandèmia s’envaeixen competències...

I com es recupera aquest crèdit?

Primer, revertint la política repressiva. Nosaltres proposem una llei d’amnistia perquè, si no, no podem negociar d’igual a igual. I, en segon lloc, asseure’s a negociar amb el Govern una via política, que per a ERC és un referèndum d’autodeterminació prèvia amnistia.

¿Posen el referèndum com a condició sine qua non?

No, posem com a condició sine quan non tornar a seure a la taula de negociació. És el govern espanyol qui s’ha aixecat de la taula. Són ells els que han de fer propostes. Les nostres són conegudes. Jo vull que l’independentisme superi el 50% dels vots. I estem en condicions de fer-ho.

¿L’ha decebut personalment el senyor Sánchez?

No n’espero res des d’un punt de vista personal. El que sé és que la força ens la donen els vots, en aquest cas els 13 diputats a Madrid.

Sembla que Sánchez ha canviat aquests 13 diputats pels 10 de Cs.

Ells hauran de triar. Però aquí el problema també el té Podem. ¿Estan disposats a tolerar que el PSOE faci un acord amb Cs que trenqui la coherència del govern de coalició?

¿Encara manté que la família Borbó és una organització criminal?

Sí, evidentment. Què hi ha més corrupte que un cap d’estat ho sigui perquè és fill d’una determinada persona i no perquè l’han escollit?

El PSOE fins i tot és reticent a treure el delicte d’injúries a la Corona.

Per això el nostre missatge als republicans espanyols és: “Ajudeu-nos, perquè si alguna cosa pot obrir el pany de la república espanyola serà una república catalana independent”. I també hem de dirigir-nos a aquells ciutadans de Catalunya que encara no són independentistes però que sí que són republicans.

Està pensant en els votants del PSC?

En els votants del PSC i en els votants de Podem també que se senten republicans i que veuen com uns, el PSOE, és el partit dels més monàrquics en aquests moments, i l'altre, que és Podem, i que son republicans podríem dir-ne asimptomàtics, no? Que ho són de paraula però que després en les decisions que pren el seu govern o en les complicitats que té el govern de coalició del que formen part doncs no es veu aquest republicanisme per enlloc. Per tant l'independentisme té una oportunitat també. Per això és important dirigir-nos al conjunt de la ciutadania i això és el que fa ERC. Esquerra Republicana té la missió estratègica d'anar allà on hi ha un espai d'interacció de l'independentisme amb algú que no ho és. Anar-hi a convèncer i a explicar les bondats del projecte. I a explicar que l'única oportunitat de tenir una república és tenir una república catalana independent.

La qüestió és com s’hi arriba, a aquesta república. Carles Puigdemont ha parlat de “confrontació intel·ligent”.

En tot cas, ja ens explicaran com es concreta aquesta proposta més enllà del titular. Però és que la negociació i el diàleg han de ser tan intel·ligents com la confrontació. La nostra proposta és clara: forçar l’Estat a una negociació. I per fer-ho necessitem sumar molta més gent. Necessitem majories més àmplies i necessitem enfortir les institucions, un bon govern republicà i internacionalització de la nostra causa.

El problema és què passa quan l’altra banda no vol negociar o pacta amb Cs o fins i tot el PP.

Doncs es torna a forçar amb majories més àmplies. ¿I com s’obtenen a Catalunya majories més reforçades amb un escenari com el que vostè diu? Dirigint-nos al votant del PSC i dient-los: “¿El vostre projecte és aquest que va agafat de la mà del PP i de Cs, o esteu més a prop d’un projecte d’esquerres, a favor d’un referèndum i a favor de la república? La nostra tasca és aquesta.

¿I les relacions amb JxCat? Tota la legislatura ha estat farcida d’episodis de tensió...

Hem de fer autocrítica i admetre que ens cal consens estratègic. Nosaltres estem disposats a posar la nostra proposta sobre la taula i que la discuteixi tothom.

¿Vostè considera que aquesta confrontació intel·ligent de què parla Puigdemont passa, per exemple, per cessar el secretari general del Parlament, el senyor Muro?

Crec que hauríem de revisar si el ple sobre la monarquia ha sortit com ens hauria agradat, perquè al final s’han acabat destacant més les diferències al voltant del paper dels funcionaris del Parlament que no pas que som l’únic Parlament de l’Estat que va fer una votació i un debat sobre la monarquia amb un resultat favorable a la república.

¿JxCat ha tingut un comportament lleial amb Esquerra Republicana al llarg dels últims mesos?

Això ho jutjaran els ciutadans a les urnes.

Però vostè en deu tenir una opinió.

Sempre treballem per dirigir les nostres energies no a perdre el temps a veure qui és més independentista ni a criticar el del costat, sinó a convèncer els que encara no estan convençuts. Ara hi ha un objectiu compartit, que és superar el 50%.

Però l’independentisme està bastant lluny d’aquesta situació. Fins i tot Puigdemont en el seu llibre titlla Oriol Junqueras de deslleial.

Davant d’exigències de puresa ideològica, la nostra resposta sempre és que hem de sumar més gent. Aquí dedicarem els nostres esforços. No ens trobaran perdent el temps en criticar l’independentista del costat. Amb la feinada que tenim!