La pèrdua de Muriel Casals commociona el món cívic i polític
L’expresidenta d’Òmnium i diputada de Junts pel Sí mor als 70 anys després de patir un accident
BarcelonaCalidesa, tenacitat, compromís, convicció, transversalitat, diàleg, pau, intel·ligència. Són alguns dels adjectius que ahir utilitzaven els cercles propers a Muriel Casals per descriure la seva manera de fer i de ser. L’expresidenta d’Òmnium Cultural i diputada de JxSí va morir ahir a la matinada -la defunció es va decretar a la 1.06 hores- després d’estar hospitalitzada des del 31 de gener per l’atropellament d’una bicicleta. Ahir, 14 de febrer, el país es despertava commocionat per la mort d’una de les icones del procés sobiranista.
D’arrels franceses, nascuda a Avinyó l’abril del 1945, l’expresidenta d’Òmnium va créixer en un ambient molt polititzat que l’ha acompanyat tota la vida. Del PSUC a ICV, passant per l’activisme polític al capdavant d’Òmnium, i fins a arribar al Parlament amb JxSí. El 2010 va donar el tret de sortida a la primera gran manifestació a favor del dret a decidir, després de la sentència contra l’Estatut. Un clam que va contribuir a fer créixer fins a arribar als moments més àlgids de l’independentisme.
En definitiva, una figura sense la qual la “història recent del país no hauria sigut la mateixa”, va assegurar JxSí en un comunicat.
Aquest missatge va anar seguit d’una carta del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, plena d’emotivitat sobre Casals: “Una dona forta, valenta, de pensament lliure i vehement. Ens ha ensenyat a ser tan suaus amb les paraules, a exposar amb tanta delicadesa les idees, que ha sigut una veritable mestra”.
El president, Carles Puigdemont, va comparèixer a les 12 del migdia a la sala Torres-García del Palau de la Generalitat per expressar la commoció per la pèrdua de Casals: “La Muriel és un referent ètic a seguir”.
Les mostres de suport van multiplicar-se al llarg de tota la jornada d’ahir, així com la promesa de tirar endavant el “somni” pel qual Casals havia estat treballant des de la seva militància cívica i política. “El teu somriure ens guiarà. El teu record ens servirà d’esperó”, expressava Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, a través de Twitter.
També el vicepresident, Oriol Junqueras, es comprometia a “fer realitat el somni de llibertat”, mentre el conseller de Salut, Toni Comín, que va seguir de prop l’evolució de la diputada els últims dies a l’Hospital Clínic de Barcelona, va cridar a fer-li un “gran homenatge”. “L’hi devem”, va dir en declaracions a Catalunya Ràdio.
Moltes veus van coincidir a situar Casals com una de les “arquitectes determinants” en l’edificació de Junts pel Sí. De fet, el mateix expresident de la Generalitat Artur Mas va elogiar la seva noblesa i capacitat conciliadora, gràcies a la qual -va confessar- es van “desencallar” moments “molt delicats” del procés independentista. Per a Mas, el “millor homenatge” serà seguir les petjades i el rumb que Casals va dibuixar. “De tots nosaltres, la millor era la Muriel Casals”, va afirmar el líder de CDC també a Catalunya Ràdio. Al seu torn, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va defensar que l’expresidenta d’Òmnium encarna la “feminització de la política”: defensar les idees des de la valentia però al mateix temps “buscant aliances i diàleg”. El president de l’ANC, Jordi Sànchez, en va destacar la capacitat de seducció i la contundència en les decisions, mentre que l’expresident de l’AMI Josep M. Vila d’Abadal va elevar-la a la persona que va “iniciar” el procés.
Totes les forces polítiques van expressar el seu condol i van tenir paraules per a Casals. El líder de CQSP, Lluís Rabell, va destacar com un autèntic “llegat polític” l’últim discurs que va fer en la sessió constitutiva de la comissió d’estudi del procés constituent, que havia de liderar durant els propers mesos. La CUP, en un comunicat, va lamentar la seva mort i va definir-la com “una militant per una Catalunya lliure i justa”. C’s, PP i PSC també van expressar el seu condol. Segons va informar JxSí, es farà un funeral íntim per a la família i un acte de comiat obert a tothom en els pròxims dies -tot i que ahir ja hi va haver mostres de condol popular davant del Parlament-. Així serà l’adéu a Muriel Casals, el “somriure de la revolta”.