Un 74% dels catalans creu que hi ha "bastanta" o "molta" corrupció a Catalunya

BarcelonaLa percepció de la corrupció a Catalunya arriba a nivells alts: fins a un 82,6% de la ciutadania ho percep com un problema "molt o bastant greu", mentre que un 74,2% de la població enquestada creu que actualment hi ha molta corrupció a Catalunya. Aquest és el resultat del baròmetre sobre la corrupció a Catalunya elaborat per l’Oficina Antifrau, dirigida per l’expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno. El baròmetre s'ha fet amb una mostra de 850 enquestes.

L’actual director, encarregat de presentar l’informe en roda de premsa, ha descrit el panorama com a "molt preocupant" i ha demanat més contundència a l'hora de lluitar contra la corrupció per part dels poders públics. Tot i això, la majoria d'indicadors en relació amb les males pràctiques han baixat lleugerament respecte del 2014, quan els que pensaven que la corrupció era un problema "molt greu" arribaven al 88,9% i els que creien que hi havia molta corrupció a Catalunya assolien el 82,3%.

Gimeno atribueix el descens a la manera de percebre la corrupció o la proliferació de casos més antics, però ha demanat no abaixar la guàrdia: creu que els nivells continuen sent molt alts. Per a Gimeno hi ha corrupció que es considera "menor", i es "justifica" assegurant que cal oposar-se a tot tipus de males pràctiques. El cap d'Antifrau ha atribuït aquesta visió més relativista a factors culturals" i "desencantament".

Corrupció a l'entorn de la política

Gimeno ha matisat que aquesta percepció generalitzada dista molt de l'experiència individual que ha tingut la ciutadania en el seu àmbit privat, on les dades cauen dràsticament.

Un 21,1% afirma haver vist en algun moment que algun treballador de l'administració pública es comportava d'una manera "corrupta", i d’aquests, el 31,8% afirma haver observat com s’afavoreix un familiar, amics o empreses. La tercera conducta més observada és la de seguir criteris inapropiats en l’aplicació de multes, empadronaments o sanitat. D’altra banda, només un 7,5% afirma haver presenciat que "a la feina algú li ha demanat un suborn" o que el govern municipal li fa pagar una taxa il·legal per un tràmit o un permís.

Aquestes dades, segons Gimeno, indiquen una conclusió clara: que la naturalesa de la corrupció és política, més que de funcionaris, jutges o personal policial. De fet, fins a un 66,2% creu que les administracions públiques tracten de forma "privilegiada" les persones i entitats afins al govern i un 80,7% opina que hi ha uns vincles "massa estrets entre política i negocis".

Gimeno també ha posat de manifest el "repunt" en la percepció negativa de la política, ja que un 49,6% dels enquestats enfront d'un 44,7% consideren que els càrrecs públics són "poc o gens" honestos i en desconfien. Una xifra, però, que millora respecte del 2014, que arribava al 55%. La ciutadania no es refia, majoritàriament, del finançament dels partits i de les seves fundacions, que Gimeno ha definit com a "forats negres". De fet, un 40% dels enquestats pensa que les formacions es financen il·legalment.

També els mitjans de comunicació reben una "targeta vermella" dels ciutadans: un 69,5% opina que la informació que ofereixen sobre els casos de corrupció és poc o gens objectiva, una percepció 10 punts més elevada que ara fa dos anys (58,3%).

En relació amb les mesures de la lluita contra la corrupció, Gimeno ha dit que no haurien de ser objecte de "mercadeig" en el marc de les negociacions polítiques, sinó que haurien de comptar amb el compromís de totes les forces, i ha demanat establir "més protecció" per a aquells que denuncien la corrupció.

On se centren les males pràctiques?

Per als enquestats, les institucions on més se centra la corrupció són els partits polítics, les entitats financeres, els sindicats i els ajuntaments, tot i que ha baixat la percepció de corrupció en relació amb aquests organismes en comparació amb l’any passat. En l’activitat pública, la corrupció, segons els enquestats, està concentrada en els contractes públics, la concessió de llicències i autoritzacions, a més dels ajuts a les empreses i subvencions a entitats.

Tanmateix, Gimeno també ha avisat de certa "tolerància" de la ciutadania envers certes pràctiques que són corrupció. "Hem d'evitar que la ciutadania i els càrrecs públics considerin una corrupció tolerable i una altra, intolerable. Tota és censurable i s'ha de combatre amb una resposta proporcionada", ha dit. I és que es justifiquen certes pràctiques com fotocopiar llibres sencers, o que un metge ajudi un amic a saltar-se la llista d'espera. Gimeno, així, ha instat la ciutadania a "no ser flexible" envers la corrupció.