Pepe Fanjul, el magnat del sucre que ha ofert a Joan Carles I viure a la República Dominicana

BarcelonaDavant del secretisme (i consegüents elucubracions) que envolta la ubicació actual de Joan Carles I, només hi ha una cosa clara: al rei emèrit no li falten amics de confiança arreu del món. Fins al punt que en les últimes hores les ofertes per acollir-lo s'han multiplicat, i els amfitrions varien en funció de si el destí final de l'antic monarca és la República Dominicana o bé Portugal. En el cas del país lusità, qui l'acolliria al municipi de Cascais –a tocar d'Estoril– seria l'aristòcrata portuguès Joao Manuel Brito e Cunha, mentre que si el país caribeny és finalment l'escollit, Joan Carles I s'instal·laria en un complex turístic propietat de l'empresari Pepe Fanjul.

D'aquesta manera, el rei emèrit hauria triat els luxes d'aquesta illa del Carib per fugir, segons afirmava en la carta al seu fill, de "la repercussió pública de certs esdeveniments passats" de la seva "vida privada". Casa de Campo, com es coneix el resort propietat de Fanjul, és "el destí de luxe preferit dels viatgers exigents i de celebritats d'arreu del món", que l'escullen –argumenten els propietaris a la seva pàgina web– per ser una comunitat tancada i privada. Té tres camps de golf, vuit restaurants, una marina, un centre eqüestre i un camp de tir. Tanmateix, el que segurament ha acabat de convèncer Joan Carles I és l'íntima amistat amb un dels propietaris.

Pepe Fanjul és, amb els seus tres germans, el propietari de Fanjul Corporations, un conglomerat en què s'uneixen un ampli negoci familiar al voltant del sucre i diverses propietats immobiliàries. Entre aquestes últimes, a part del resort Casa de Campo, hi ha l'aeroport de la Romana, ciutat de la costa dominicana on se situa el complex turístic. Pel que fa al negoci del sucre, tenen fins a sis empreses dedicades al sector: Domino Sugar, Florida Crystals, C&H Sugar, Redpath Sugar, Jack Frost i Tate & Lyle, que, quan els Fanjul van adquirir el 2010, es considerava el principal productor de sucre de la Unió Europea.

L'origen d'aquest petit imperi rau en el matrimoni entre l'empresari cubà Alfonso Fanjul i Lilian Gómez-Mena, filla d'un emigrant espanyol que havia desplegat a Cuba tot un negoci fet a partir de camps de sucre, i que incloïa refineries, destil·leries i diverses propietats immobiliàries. El matrimoni es va fer càrrec de tot, però al triomfar la revolució impulsada per Fidel Castro la família va veure's forçada a marxar als Estats Units. Ara bé, el que d'entrada semblava que els abocava a perdre tot el que havien construït a Cuba es va convertir en l'oportunitat d'estendre els seus tentacles a l'Amèrica del Nord. Van triar Florida, on van fundar Florida Crystals, que és un dels principals orígens de l'actual fortuna familiar.

Els Fanjul van anar escalant el negoci fins a tancar un acord amb Gulf and Western Industries, el 1984, pel qual aquesta empresa els venia els seus negocis a la República Dominicana. El paquet incloïa, a més de camps de sucre, dos hotels a Santo Domingo i el resort exclusiu Casa de Campo, un complex que Joan Carles I va començar a visitar recurrentment després de la seva abdicació el juny del 2014 i on ara podria tornar a passar-hi una temporada. Però no és del complex vacacional que sorgeix l'amistat entre Pepe Fanjul i el rei emèrit. Més aviat, haver triat aquest hotel és fruit d'una amistat que ve de lluny: la tieta d'Alfonso Fanjul (i bestia dels quatre Fanjul ara al capdavant del grup) es va casar amb el príncep Alfonso, tiet del rei emèrit.

De fet, un dels punts en comú amb l'altre perfil que es valora com a possible allotjador, Joao Manuel Brito e Cunha, és que l'amistat també ve de la infància. En aquest cas, pel fet que els Borbons van instal·lar-se a Estoril durant el franquisme i el rei va passar-hi part de la infància. Brito e Cunha és un aristòcrata portuguès, descendent de famílies pertanyents a la noblesa i que es va casar amb Ana Filipa Espirito Santo, part d'una de les famílies de banquers més conegudes al país lusità. El Banco Espirito Santo (BAS) va ser durant més de cent anys el banc més important de Portugal, fins que el 2014 van acusar formalment el seu president, Ricardo Salgado (cosí d'Ana Filipa Espirito Santo), de delictes de frau, abús de confiança i falsificació i blanqueig de capitals, cosa que va anar enfonsant a poc a poc l'empresa.