El penúltim servei de Jorge Fernández Díaz

Barcelona“Sempre has sigut fidel, com a mínim a mi”. Amb aquestes paraules Mariano Rajoy va ungir Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 1950) en un míting a Barcelona abans de recompensar-lo amb el ministeri de l’Interior. Era el 2011, Rajoy encara no havia arribat a la Moncloa, però el Jorge -com l’anomenen els seus companys- ja era, un cop més, candidat del PP a Catalunya per al Congrés. Com el 1989. Com el 1993. Com ara. L’home que ho ha sigut tot -ministre, secretari d’estat, diputat i fins i tot governador civil d’Astúries i de Barcelona sota les sigles d’UCD- tornarà a encapçalar la llista del PP per Barcelona en unes eleccions espanyoles. I ho farà, no és poc important, davant d’Alícia Sánchez-Camacho, encara presidenta.

Fernández Díaz sempre sembla que ja hi era. Ja manava al PP a Catalunya abans que el partit existís com a tal. També actualment. Al carrer Urgell no es pren cap decisió rellevant sense el seu vistiplau. Ara, davant les veus que en privat demanaven renovació, ha tornat a fer un gest de força. De la màxima confiança de Rajoy -és, juntament amb José Manuel García-Margallo i Ana Pastor, un dels pocs amics que el president té entre els ministres-, Fernández Díaz s’ha mostrat invulnerable a les moltes relliscades sonades que ha protagonitzat en el seu càrrec. Devot de Santa Teresa de Jesús, de qui va arribar a dir que intercedia per Espanya, sembla un miracle que hagi sobreviscut a totes les polèmiques. L’útima, una reunió al ministeri amb Rodrigo Rato que el va forçar a comparèixer al Congrés.

“El Jorge és invulnerable”, diuen els seus. Se n’ha sortit de tot. També dels excessos verbals que sovintegen les seves intervencions. També de la hiperbòlica comparació entre l’avortament i ETA, i de la polèmica per haver condecorat la Verge Maria amb la més alta insígnia policial. Pròxim a l’Opus Dei, Fernández Díaz -que, confessa, va tenir una aparició el 1991 a Las Vegas i fa que el seu equip li busqui esglésies a prop dels actes per poder anar a missa- cobreix per a Rajoy un flanc essencial, el del votant més conservador. L’ala més a la dreta. També amb Catalunya. Amb la seva elecció, el PP situa al capdavant de la llista a Barcelona l’home que dirigeix les operacions policials a Espanya. Sota el punt de mira del sobiranisme per les filtracions, Fernández Díaz serà candidat a Catalunya en un dels moments en què la pressió policial és més intensa. “El seu coneixement del terreny i la seva resistència als atacs seran clau en aquesta campanya”, defensen des del partit.

Amic de la família Pujol

Enfrontat ara amb CDC -l’última baralla va ser pel fals informe sobre l’exalcalde Xavier Trias-, l’home que ho ha sigut tot va ser, també, amic de la família Pujol. La nit electoral del 2011 un dels primers a felicitar-lo per la majoria absoluta del PP va ser Oriol Pujol. Els arxius del Parlament recorden com molt abans, el 1984, havia votat la investidura de Jordi Pujol com a president de la Generalitat malgrat que CiU ja tenia majoria absoluta. Va ser una de les seves poques intervencions a la cambra catalana, abans de marxar a Madrid el 1989, quan va ser per primer cop cap de llista al Congrés i va treure els pitjors resultats de la història. Ara torna a ser candidat i les perspectives no són gaire millors que aleshores. Serà seva la feina de parar el cop que vaticinen les enquestes. El ministre, diuen, encara té corda i vol guanyar les eleccions. Per tornar a ser ministre? “Només li falta ser ambaixador al Vaticà”, ironitzen els seus companys.