Què pensen els nous consellers del referèndum de l'1-O?

BarcelonaPere Aragonès assegura que el seu nou Govern "representarà els consensos del 80% de la ciutadania" en referència al dret a decidir, i Junts carrega contra els perfils no independentistes que han rellevat els seus consellers. Però, quin posicionament tenen els nous membres de l'executiu respecte a l'1-O i el Procés? El president ha defensat aquest matí que el seu Govern "treballa per la independència" i que "no és qüestió d'atorgar o treure carnets". Amb tot, ha subratllat que tots ells "s'han significat" a favor de la defensa d'un referèndum i "la fi de la repressió". Amb l'excepció del nou conseller de Salut, Manel Balcells, i de la consellera d'Economia, Natàlia Mas –que ja treballava a la conselleria durant el referèndum–, la resta s'ha posicionat de forma clara públicament.

Joaquim Nadal

Recerca i Universitats

Joaquim Nadal havia deixat la política activa abans de l'1-O, després d'una llarga trajectòria al PSC. En una entrevista a La Vanguardia va explicar que l'1-O va anar a votar amb la seva família "amb total tranquil·litat", tot i que un dels seus germans "va rebre a Aiguaviva". Nadal va titllar l'actuació policial de "desproporcionada i innecessària". Tot i això, no va donar validesa a la votació. Aquell referèndum, segons ell, no era "el de veritat" per les condicions en què es va fer, i lamentava que els promotors no ho haguessin explicat amb prou claredat als votants. "És una referència, un termòmetre, però no ha representat una homologació internacional", va explicitar.

Carles Campuzano

Drets Socials

El conseller de Drets Socials Carles Campuzano va trencar amb Junts per diferències amb l'expresident Carles Puigdemont, ja que ell considerava que calia recórrer al pragmatisme i pactar un referèndum amb l'Estat. Ja amb el covid a les nostres vides, el maig del 2020 va publicar un article a El Periódico en què convidava a repensar el Procés, i advertia que els "sectors independentistes" que aspiren a "mantenir el conflicte enquistat" es "tornen a equivocar". Un any abans havia defensat que "els escenaris de l'octubre del 2017 no són imaginables ni recomanables avui". Abans de la celebració del referèndum, Campuzano ja va demostrar alguns dubtes al respecte. Després de dir que la declaració unilateral d'independència estava "absolutament descartada" i en tot cas requeriria "un procés de negociació amb l'Estat", va fer una rectificació i va dir que si la votació era un èxit el Parlament hauria de donar sortida a la llei de transitorietat.

Gemma Ubasart

Justícia, Drets i Memòria

Se la considera sobiranista perquè ha defensat la celebració d'un referèndum pactat, però mai s'ha declarat independentista. Gemma Ubasart va escriure un article el passat 1 d'octubre a El Periódico en què recordava l'efemèride cinc anys després. Va definir el referèndum com un "'episodi de mobilització massiva": "Aquest acte de sobirania, juntament amb les fortes càrregues policials, va situar Catalunya i el contenciós nacional-territorial que viu Espanya al mapa europeu i internacional". Ubasart va ser dirigent de Podem, etapa en la qual va ser taxativa en rebutjar la via unilateral i va apostar per la via escocesa. Els seus posicionaments li van valdre crítiques a Twitter del republicà Gabriel Rufián: "A mi del PSOE la que més m'agrada és Gemma Ubasart".

Meritxell Serret

Acció Exterior

Meritxell Serret està pendent de judici per haver organitzat l'1-O quan era consellera del govern de Carles Puigdemont. "Tenim molt clar per què hi som i què implica el que farem, i com que és una obra col·lectiva, si hem de posar tots la nostra signatura ho farem", va dir a El Punt Avui el juliol del 2017, sobre l'assumpció de responsabilitats que haurien de fer els consellers per portar-lo endavant. Va tornar de l'exili el 2021, i va reconèixer davant el jutge que va organitzar l'1-O malgrat els advertiments del Tribunal Constitucional. En una entrevista a l'ARA va admetre que hi ha hagut "canvis" a l'estratègia d'ERC perquè la "repressió" té "impacte". "No podem abandonar mai la bandera del diàleg", va dir.

Juli Fernàndez

Territori

"Tenim l'ajuntament més compromès amb la construcció d'una república". Aquest és el titular que Juli Fernàndez va donar el 2016 a El Periódico quan era alcalde de Sabadell. L'1-O del 2017, la Policia Nacional va carregar contra els votants concentrats davant l'Escola Nostra Llar de la ciutat: entre aquella multitud hi havia Fernàndez. "El que legitima el referèndum és la participació", havia dit abans de la celebració del referèndum. En un acte amb 500 alcaldes el juliol del 2017, també va assegurar que facilitar la votació no era un acte "independentista" sinó "democràtic". El febrer del 2021, menys de deu dies abans de les eleccions, es va pronunciar en un article a Nació Digital en què novament va defensar la celebració d'un "referèndum d'autodeterminació" per decidir el futur de la nació.