Tot el que està pendent entre l'Estat i la Generalitat (i que Illa hereta)
El finançament, la condonació del FLA, la llei del plurilingüisme i Rodalies, entre els acords que encara s'han de complir
BarcelonaEl president de la Generalitat, Salvador Illa, va arribar divendres a la Moncloa amb mà estesa en una ronda de contactes amb els presidents autonòmics on Pedro Sánchez s'ha trobat més adversaris que aliats. L'objectiu del Govern era més aviat explorar vies de col·laboració amb l'Estat que no pas posar al damunt de la taula les carpetes pendents fruit dels pactes heretats des de l'executiu liderat per Pere Aragonès o dels acords entre socialistes i independentistes.
La taula del diàleg, una de les protagonistes de la legislatura anterior, va ser el fòrum on se'n van tancar alguns. L'última reunió d'aquest espai va ser el desembre del 2023, quan Aragonès i Sánchez es van veure al Palau de la Generalitat. Estava previst que hi hagués una nova taula a l'abril, però la caiguda de la legislatura catalana va enterrar-la definitivament. En tot cas, alguns dels acords que van sorgir s'han complert –per exemple el traspàs de l'ingrés mínim vital– mentre d'altres els hereta el govern d'Illa com a assignatures pendents.
Finançament singular i FLA
La negociació d'un nou model de finançament singular per a Catalunya ocupa el primer lloc en el rànquing de temes oberts i que marcaran la legislatura catalana. Els socialistes s'han compromès a negociar amb l'executiu espanyol un nou sistema que permeti que l'Agència Tributària de Catalunya recapti el 100% dels impostos i contribueixi a les despeses de l'Estat i a la solidaritat interterritorial a través de fons separats. Però abans de posar cap proposta al damunt de la taula, el Govern d'Illa ha posat en marxa un grup d'experts perquè plantegin possibles vies per aconseguir-ho, amb l'objectiu que l'administració catalana ja pugui recaptar l'IRPF que es paga a Catalunya el 2026. El pacte entre PSC i ERC pel finançament singular planarà sobre el congrés del PSOE el proper cap de setmana, malgrat que els socialistes catalans ja han deixat clar que la seva posició no serà objecte de debat, per moltes esmenes que hi presentin els crítics. En paral·lel, l'executiu espanyol té encara pendent donar llum verda a la condonació parcial del deute del FLA a Catalunya per valor de 15.000 milions, pactada en la investidura de Sánchez.
Llei de plurilingüisme
És un dels acords als quals van arribar Aragonès i Sánchez en l'última reunió institucional al Palau de la Generalitat, abans que els pressupostos catalans del 2023 descarrilessin per l'oposició dels comuns al Hard Rock i que el dirigent republicà convoqués eleccions. La llei, que s'havia de presentar abans de les vacances d'estiu del 2024, vol garantir el dret de la ciutadania de Catalunya a dirigir-se i rebre resposta en català amb l’Administració General de l’Estat. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, reiterava ara fa un mes el compromís del govern espanyol amb aquesta normativa i amb el pacte per impulsar l'ús del català a Europa, que Illa ha tractat d'accelerar en el seu viatge a Brussel·les aquesta setmana. El que sí que ja està en marxa és la nova llei del dret a defensa, que entra en vigor el 4 de desembre, i que obligarà als jutjats de tot l'Estat a facilitar traductors de català, ja que diu que així ha de ser "si l'ús d'una llengua, especialment la materna o una de les llengües oficials a les comunitats autònomes, contribueix a garantir l'exercici del dret de defensa".
Traspàs de Rodalies i infraestructures
Des que ERC i el PSOE van pactar el traspàs de Rodalies amb la investidura de Sánchez, s'han anat fent passos per posar en marxa la nova empresa mixta que haurà d'assumir el servei. El primer traspàs hauria d'arribar el gener del 2025 amb la R1. A l'última reunió de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals, encara sota el mandat d'Aragonès i en vigílies de l'acord per investir Illa, es va acordar la transferència a la Generalitat de 1.000 milions per a les Rodalies en els pròxims tres anys, dels quals 283 s'haurien d'haver abonat abans del 31 d'octubre com a pas previ al traspàs en concepte de compensació pel dèficit d'explotació de Renfe. L'executiu espanyol admet que va tard. En paral·lel, el Consell de Ministres va aprovar dimarts la concessió directa de subvencions a la Generalitat per reforçar Rodalies per valor de 201 milions. També té deures pendents amb el Corredor Mediterrani i els accessos al Port de Barcelona.
Fàbrica de microxips i dessaladores
En l'última trobada amb Aragonès, Sánchez va signar amb el Govern un acord pel qual Indústria es comprometia a garantir el finançament amb 365 milions d'euros amb càrrec a fons europeus d'una fàbrica de microxips per a Catalunya. Aquest divendres, amb la reunió Salvador Illa-Pedro Sánchez es va desencallar l'acord pel centre Innofab, una infraestructura cientificotecnològica clau i la primera planta destinada a fabricar i provar nous prototips de microxips, que tindran segell català i vocació d'acabar-se exportant a la Xina o els Estats Units. D'altra banda, i per lluitar contra la sequera, el consell de ministres va posar aquest estiu fil a l'agulla a les inversions de 513 milions d'euros per ampliar la dessaladora del Foix i l'ampliació de la plata de la Tordera. Són, però, a crèdit: la Generalitat haurà de tornar els diners i les obres haurien d'arrancar el 2025.
Competències d'immigració
És, en aquest cas, un deute del govern espanyol amb Junts que haurà d'assumir el Govern d'Illa. Junts va arrencar de Sánchez un pacte perquè la Generalitat assumeixi les competències en immigració. Segons Junts, l'acord es materialitzarà abans que acabi l'any i permetrà que el Govern tingui la "gestió integral" de la immigració. "Podrem donar una resposta catalana a aquesta qüestió perquè tindrem els instruments per fer-ho des de Catalunya", va defensar el secretari general de Junts, Jordi Turull, aquest dijous. La Generalitat ja té competències en acollida i treball de persones immigrades, però els juntaires reclamaven que el Govern pugui decidir sobre els fluxos migratoris.
Investigació i recerca
De l'última reunió de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals també en va sortir un acord per tal que l'Estat transfereixi a la Generalitat 2 milions per assumir la gestió de les beques, una reclamació que feia tres dècades que s'arrossegava, i 7,9 milions pels endarreriments en aquest concepte. El ministre de Política Territorial admet que encara s'està treballant per fer aquest traspàs.