Els pèl·lets no són el 'Prestige' (tampoc a les urnes)

Santiago de Compostel·laEncara que Ecoloxistas en Acción hagi convocat per a la jornada de reflexió una retirada de pèl·lets en una platja de Portonovo (Pontevedra), els missatges als xats de Telegram on la ciutadania s’autoorganitzava les últimes setmanes per recollir microplàstics han sigut testimonials. Un mes i mig després que esclatés la crisi a les costes gallegues, pràcticament no arriben pèl·lets, alguns estan enterrats sota la sorra i la gran majoria de tones que duia el vaixell Toconao estan perdudes al mar. “No és tan visible com el chapapote”, admet el politòleg Antón Losada per explicar que aquesta qüestió hagi passat pràcticament inadvertida durant la campanya electoral. Fa dues dècades la imatge era la d’un mar negre tacat de petroli, voluntaris vestits amb granotes blanques que s’enfosquien ràpidament i mobilitzacions ciutadanes multitudinàries.

“Realment, són successos diferents pel que fa a la naturalesa del contaminant i ningú ha pretès una semblança en aquest sentit”, afirma Xaquín Rubido, portaveu de la plataforma Nunca Máis, que va aglutinar la protesta de la catàstrofe del Prestige. “Les similituds venen de la manera de gestionar-ho: ocultar-ho i minimitzar-ho per no alarmar la població en un període preelectoral”, diu Rubido, que considera que el govern de la Xunta de Galícia va tenir por que la crisi dels pèl·lets es convertís en un cas Prestige. Per això, la “incompetència va anar seguida de mentides i manipulació”, afegeix Losada. Fa uns dies, el ministre de Transports, Óscar Puente, assenyalava que els vaixells que el govern gallec deia que havia fet servir per buscar microplàstics ni tan sols havien salpat.

Interrogants sense respondre

A petició de l’ARA, la conselleria de Medi Ambient de la Xunta ha indicat que el dispositiu que va posar en marxa –setmanes després de tenir constància que arribaven pèl·lets a les platges– n'ha retirat 3.640 quilos, així com 16.743 quilos d’altres plàstics assimilables a residus urbans. A més, els voluntaris i els ajuntaments han recollit 1.384 quilos més. El contenidor que va caure al mar duia 26 tones de pèl·lets. Rubido destaca que arran del Prestige, els governs espanyol i autonòmic van prometre desenvolupar sistemes per poder localitzar i predir desplaçaments de corrents marítims. “No sabem quins mitjans s’estan utilitzant, les zones d’actuació, etc.”, es queixa. Un altre dels interrogants sense resposta és el grau d’impacte en l’ecosistema.

“Que no sigui tòxic no vol dir que no sigui contaminant perquè els pèl·lets envaeixen un espai que no és el seu”, adverteix María Santiago, de l’organització Noia Limpa, que va elaborar uns mapes interactius per seguir on encara hi havia pèl·lets per recollir. Que voluntaris fessin la feina de les administracions és una altra de les semblances amb el Prestige. “I la coordinació amb els ajuntaments ha sigut nefasta”, denuncia Luis Pérez, alcalde de Ribeira, zona zero de l’arribada dels microplàstics. Amb els seus propis ulls, explica a l’ARA, va veure com les brigades de neteja de la Xunta es posaven a recollir quan arribava un càmera de la televisió pública de Galícia i, quan marxava, deixaven de netejar. Els últims dies el comitè d’empresa de la televisió pública gallega (TVG) ha criticat durament “manipulació informativa” sobre la crisi.

Amb tot, el cas passarà factura al PP? L’experta en dret ambiental Alba Nogueira recorda que el desgast pel Prestige va ser important, però que la caiguda de Manuel Fraga el 2005 va ser multifactorial. Ara creu que, si hi ha canvi a la Xunta, no serà pels pèl·lets.