Fran Hervías: “Pel bé d'Espanya, espero que Ciutadans desaparegui”

BarcelonaAlguns càrrecs de Ciutadans han debatut en les darreres setmanes estratègies per poder llegir el nou llibre de Fran Hervías (Tossa de Mar, 1983) sense haver-lo de comprar: "No volem fer-li guanyar diners". L'exsecretari d'organització és ara l'enemic públic número u dels taronges des que se'l va assenyalar com l'impulsor de l'opa hostil del PP. Es titula Ciudadanos. La historia jamás contada (Península), i el nucli dur d'Inés Arrimadas no en surt gaire ben parat.

Per què va voler fer aquest llibre?

— Quan vaig deixar Cs em van fer una campanya d’assetjament durant més d’un any amb insults, acusacions, i campanyes a les xarxes. Vaig pensar que quedaria el relat d’aquesta gent, que són els que han enfonsat el partit i creat el problema. I vaig pensar en el meu fill. Aleshores vaig decidir fer el llibre, perquè quedi constància del que vam fer uns quants per intentar deixar-li un país millor.

 Per què va marxar de Cs?

— Quan Arrimadas va agafar la direcció va fer un gir ideològic. Es va apropar a Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, i va coordinar les mocions de censura a Madrid i a Múrcia. Aleshores vaig decidir deixar el partit, la meva acta al Senat i vaig trucar a la direcció del PP.  

Amb qui va ser la primera conversa?

—  Vaig trucar a Teodoro García Egea, i llavors a Pablo Casado. Van posar cara de sorpresa. Els vaig dir que la meva obsessió era treure Pedro Sánchez i Pablo Iglesias de la Moncloa. No volia que fossin els que dirigien Espanya, i els vaig traslladar la meva intenció de treballar per ajudar a reunificar el centredreta.

 Va oferir una llista de possibles fitxatges de Cs?

—  No. Una vegada a Génova sí que vaig fer un informe en què hi havia càrrecs de Cs, però també d'altres formacions, del món de la cultura, l'esport... Personalitats que podrien donar suport al PP. Que hi havia més gent de Cs? Lògicament, era el partit que estava competint amb el centredreta.

Quantes persones de Cs van passar al PP mentre vostè hi era?

— Mentre jo vaig ser a Génova, només 25 amb càrrecs rellevants, que havien estat regidors, diputats, o membres de la direcció. Ara van pels 200.

Tenia un contracte al PP i amb l’arribada de Feijóo el van deixar fora. Per què?

—  Una falsedat que han dit és que m’havien acomiadat. Jo tenia un contracte associat a la secretaria d’organització. Un cop canvia, el meu contracte cau. Van decidir no tornar-me a contractar. Però el document per la reunificació del centredreta que jo vaig fer avui s’està executant.

 En el llibre denuncia moviments per debilitar-lo per part del nucli català de Cs.

—  Buscaven debilitar la meva imatge davant de l'Albert [Rivera] i el [José Manuel] Villegas, per col·locar-se ells i manipular el partit. Ho vam veure després, quan es van carregar les primàries, una cosa que no havia passat en la història del partit, i van posar Carlos Carrizosa de número u traient Lorena Roldán. Es va veure per què no és un líder: es va passar de 36 diputats a sis.

Al llibre diu que vostè va descobrir Arrimadas.

—  Vaig veure que tenia molt potencial. Als pocs dies, esmorzant amb Villegas i Rivera els ho vaig dir. La van posar perquè intervingués a la comissió de joventut del Parlament. Em vaig barallar amb la meitat de la gent de l’Albert per posar-la a la direcció. Si jo no l'hagués defensat en contra de molta gent...

Quina gent?

— Carlos Carrizosa, José María Espejo... No la volien. Deien que no tenia el perfil, que no la coneixien de res, que podia sortir malament.  

Arrimadas va treballar contra la direcció de Rivera?

— M'agradaria pensar que no. És cert que hi havia fets que podien indicar-ho. Moviments interns, veus crítiques contra l'Albert. També hi va haver oposició frontal a l'estratègia que portava a terme la direcció, especialment a Catalunya. Hi va haver gent contrària a fer actes a la Plaça Sant Jaume on s'havien de portar banderes espanyoles. Es va dir que treure llaços grocs era provocar els separatistes i no beneficiava.

La direcció d'Arrimadas va estar en contra de retirar llaços grocs?

— Ens va arribar des de diferents llocs l’oposició. L’equip d’estratègia va haver de forçar que Arrimadas acabés traient llaços grocs o acudint a diferents actes. De fet, una vegada es va negar rotundament a anar a una manifestació. A la famosa foto de Colón (Madrid), Arrimadas, curiosament, va perdre l'avió i l'AVE. Coincidència? Ho dubto.

Ha atribuït a Arrimadas negociacions amb el PP per ser cap de llista al Congrés.

—  Em va arribar d'un àmbit vinculat al PP i l’altre a Cs. Em confirmaven que Inés estava negociant el seu pas al PP. Una estratègia com la que ha fet Juan Marín, Marta Bosquets, altres càrrecs.

Begoña Villacís va parlar amb vostè per passar al PP?

—  No. Fa quatre mesos va començar a intentar arribar a un acord amb el PP per la seva incorporació i la de més gent. Ho va fer malament en la negociació. Deia que volia crear una corrent interna, va demanar càrrecs institucionals i orgànics i no va parlar amb Ayuso.

Albert Rivera ha de tornar a la política?

— Li puc dir de l'Albert que Espanya s’ha perdut un gran president.

 Cs desapareixerà en les pròximes eleccions?

—  Pel bé d’Espanya, espero que desaparegui. Avui en dia votar Cs és com jugar a la ruleta russa. I un vot de Cs pot representar donar-li el govern a Pedro Sánchez.