Pedro Sánchez, un valor refugi sense fons
Cap de políticaPerdut enmig de l’orgia de declaracions contradictòries del PSOE en les últimes hores, el seu portaveu al Congrés, Antonio Hernando, deia que el pacte contra el jihadisme firmat per Mariano Rajoy i Pedro Sánchez serà tan eficaç com el Pacte per les Llibertats i Contra el Terrorisme. Segons ell, aquell acord rubricat a finals del 2000 entre José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero va ser el principi del final d’ETA. És cert que moltes mesures acordades aleshores, en una iniciativa proposada per un Zapatero acabat d’arribar i que el PP va titllar d’entrada d’“ocurrència”, van ofegar el terrorisme etarra, que embrutia constantment l’agenda política. Però també que, atesa la majoria absoluta del PP, el concurs del PSOE era tan accessori com ara.
Almenys, però, allò va servir a Zapatero per prestigiar-se a ulls de part de l’opinió pública i existir. A diferència del que li passa ara a Sánchez hi va ajudar que tot el PSOE fes pinya i secundés l’estratègia. Amb el temps es constataria que moltes iniciatives del pacte, com ara il·legalitzar l’esquerra abertzale o endurir el Codi Penal, es podien prendre sense firmar res i que el PSOE les hauria votat igualment. De fet, CiU va acabar dient que sí a la llei de partits malgrat haver denunciat l’acord.
Aquell pacte de l’any 2000, ordit per Javier Zarzalejos i Alfredo Pérez Rubalcaba, incorporava una motivació política: demonitzar i enviar a l’oposició el nacionalisme basc. Nicolás Redondo Terreros (PSOE) feia de crossa de Jaime Mayor Oreja (PP) a les basques del 2001. No se’n van sortir. Ibarretxe (PNB) els va derrotar i els va demostrar que el que servia a Madrid no tenia per què servir a Euskadi.
La foto de dilluns és similar a la del 2000, tot i que ara no hi ha cap mòbil polític més enllà de l’intent de Sánchez de treure el cap i aparèixer com un home d’estat. Les condicions són molt diferents de les de Zapatero, a qui l’irrefrenable autoritarisme d’Aznar i la derrota a Euskadi van fer abandonar la via pactista. Sánchez pilota una nau a la deriva i al costat hi té Podem, una alternativa cada cop més potent que el CIS d’avui demostrarà que no pot despatxar titllant-la de populista. És possible que hagi arribat a la conclusió que només pot sobreviure com a valor refugi de l’esquerra i aliat moderador de Rajoy, per més que els xoqui als seus. Ho fa, això sí, amb l’impagable ajut d’un establishmentque ja en va tenir prou de domar una esquerra a finals dels 70.
