Els riscos del discurs bèl·lic i patriòtic en l’emergència sanitària

Experts en ciències polítiques, comunicació i filosofia avisen que pot tenir efectes negatius per a la democràcia

Efectius de la Unitat Militar d’Emergències (UME) de l’exèrcit espanyol divendres a l’aeroport del Prat, on van fer tasques de desinfecció de les instal·lacions.
Marc Toro
21/03/2020
4 min

BarcelonaEn el ple extraordinari al Congrés de dimecres passat, convocat per abordar la gestió de la crisi del coronavirus, es va pronunciar fins a 26 vegades la paraula guerra, es va apel·lar 26 cops més a la lluita i es va fer servir vuit cops el terme enemic. Conceptes que tant la dreta com l’esquerra van deixar anar des d’un faristol on també es va cridar a la unitat en 30ocasions i es va dir Espanya 102 cops. “La muralla per contenir el virus és en la comunitat de ciutadans [...]. I amb aquestes armes aturarem el virus, resistirem i el vencerem”, havia dit el dia abans el president espanyol, Pedro Sánchez. “Lluitarem junts i guanyarem junts”, proclamava dilluns el president de la Generalitat, Quim Torra. La retòrica bèl·lica i patriòtica està omplint aquests dies el discurs dels polítics -també a la resta del món-, però en l’origen de la crisi no hi ha cap conflicte armat, sinó una pandèmia. Per què s’està abusant, doncs, d’aquestes metàfores? I quins efectes pot arribar a tenir? Experts consultats per l’ARA analitzen aquesta tendència i alerten que, si es perpetua, pot tenir riscos per al sistema democràtic.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“El discurs sobre una batalla a lliurar s’espera que serveixi perquè la població se’n senti part i actuï de manera responsable”, explica la politòloga de la UAB Berta Barbet. “Es busca connectar amb les persones perquè s’impliquin en una lluita col·lectiva”, hi coincideix el professor de filosofia i pensament polític de la UPF Jordi Mir, i el professor de comunicació de la UOC Lluís Pastor afegeix que l’objectiu és “antropomorfitzar” una cosa que “no es veu” -el virus- per generar un “nosaltres contra ell”, garantir “unitat” i prevenir el “caos” en una situació d’emergència. “És una manera de justificar que les mesures impopulars que s’estan prenent, com l’estat d’alarma, tenen un objectiu i que s’han de complir”, rebla Barbet.

El reforç de la “nació espanyola”

Per a la politòloga, a més, es busca promoure un fenomen conegut en anglès com a rally around the flag ; és a dir, una mobilització al voltant de la bandera que, davant de “desgràcies” com la pandèmia actual, fa que augmenti el “sentiment de suport” cap al govern. I no només cap al govern: també un “sentiment de més confiança en l’Estat”, afegeix el politòleg i professor de la Universidad Carlos III de Madrid Pablo Simón. Segons apunta el professor de comunicació de la UPF Carles Pont, de fet, la intenció és reforçar un “tot imaginari” com és la “nació espanyola”. “Una nació ferida que lliura una guerra no convencional”, afirmava dimecres el líder del PP, Pablo Casado. “Vam ser, som i serem una nació forta”, sentenciava el portaveu de Vox, Iván Espinosa. Pont també fa notar, en aquest sentit, que el lema “ Este virus lo paramos unidos ” que fa servir la Moncloa fa pensar en el de “ Mejor unidos ” de Cs per reivindicar l’unionisme.

Intencions al marge, la pregunta de fons és si el bel·licisme i el patriotisme són adequats davant d’una emergència sanitària com l’actual. Simón veu “positiu” que s’utilitzin aquest recursos per estrènyer els “llaços socials” i promoure la “solidaritat” i la “predisposició” de la ciutadania a seguir mesures com les del confinament. Deixa clar, però, que la qüestió és “saber quan parar”, ja que hi ha el risc que “l’excepcionalitat es faci permanent” i que l’ enemic al qual es fa referència acabi passant de ser el virus a altres coses com determinats “col·lectius socials”. “El risc és que el debat públic que hauríem d’estar fent sobre què està passant i quins escenaris ens podem trobar derivi en un escenari de bons i dolents”, afirma Mir. Barbet ho resumeix amb una falta de respecte a la “pluralitat”. “Si diem que hem d’anar tots a l’una i tu surts de l’una ets l’enemic”, il·lustra, i reivindica que, malgrat que se segueixin les instruccions de l’estat d’alarma, tothom ha de tenir “dret a pensar que no és el millor”. La politòloga de la UAB alerta, amb tot, que els discursos que estem veient en la política fan una “apel·lació al pensament acrític en un moment de crisi” que pot ser contraproduent. “El poder continua sent el poder i ha d’estar controlat”, afirma, i adverteix del risc que, passada la pandèmia, “s’instal·li en l’imaginari col·lectiu la idea que la democràcia molesta quan hi ha una crisi”. Simón assenyala, en aquest sentit, que caldrà estar “vigilants” quan acabi la crisi perquè es “restableixi la normalitat” i evitar que el discurs derivi en una alteració continuada del repartiment de competències -ara centralitzades per l’Estat- o un creixement de l’“autoritarisme”.

L’ús de la por per part del poder

En el pla més pràctic, Pastor creu que el discurs d’unitat al voltant del govern pot ser contraproduent per al seu lideratge si les seves decisions acaben sent “fatals”, mentre que Pont creu que la “reiteració” del bel·licisme pot generar una sensació de més “incertesa” o “perill” en la població, sobretot quan el discurs el fan militars. El cap de l’estat major de la Defensa, Miguel Ángel Villarroya, va arribar a afirmar divendres que “en aquesta guerra irregular i estranya, tots som soldats”. “La por és el monopoli dels poders autoritaris”, reflexiona la filòsofa Marina Garcés. I conclou: “Tenir por al virus també és tenir por als altres, i, si això ens separa, el poder en surt reforçat”.

stats