Pedro Sánchez prepara una revolució al consell de ministres

Madrid"L'única que té el lloc assegurat és Teresa Ribera, la resta, tots ballen", diu irònic una font socialista coneixedora del que s'està coent a la Moncloa de cara a la confecció del pròxim govern. Totes les fonts consultades coincideixen que Pedro Sánchez prepara una revolució i que el nou executiu tindrà un perfil més polític, més dur, per fer front a l'ofensiva de la dreta. "Sánchez va haver de fer la campanya pràcticament en solitari", es queixen al PSOE els que troben a faltar més acompanyament al president. Ara la idea és que hi hagi almenys un home o dona fort a l'executiu que sigui clarament identificable, i més càrrega política als ministeris, més rostres capaços de repartir llenya quan toqui i donar cobertura al president espanyol, que en aquesta legislatura planeja tenir una agenda internacional encara més intensa. Anem a pams, però.

Per què Teresa Ribera és l'única que té el lloc assegurat? "El president té com una mena d'enamorament amb Ribera, considera que ella li ha salvat la carrera fent baixar els preus de l'electricitat i el gas", expliquen a Ferraz. I és cert que el moment més baix de Sánchez va coincidir amb l'escalada dels preus de l'energia, que Ribera va neutralitzar aplicant el sistema d'excepció ibèrica, que després van copiar altres països. Al costat de Ribera, però, hi ha tres figures que han format part de l'equip negociador de la investidura i que tothom dona per fet que continuaran: Félix Bolaños, ministre de la Presidència; María Jesús Montero, ministra d'Hisenda, i Pilar Alegría, titular d'Educació.

Bolaños és clau per conduir la relació amb els socis, però no té un perfil mediàtic gaire marcat. Sobre Montero sempre hi ha l'especulació de si l'enviaran a Andalusia a competir amb Juanma Moreno, però d'entrada és una fixa. I Alegría és un valor a l'alça que podria anar a un ministeri més polític i fins i tot optar a ser portaveu. També es dona per fet que Margarita Robles, amb qui els independentistes van topar arran del cas Pegasus, continuarà. Sánchez valora molt la seva feina al capdavant d'un ministeri, el de Defensa, tan delicat en aquests moments.

De Calviño a Raquel Sánchez

La vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, està pendent de fer el salt a Europa per dirigir el Banc Europeu d'Inversions (BEI). Si això passés, el recanvi més lògic seria el de substituir-la per l'actual titular de Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, un dels perfils més ben valorats per Sánchez, sobretot per la gestió de les pensions, una altra de les palanques que expliquen el resultat del 23-J.

Més complicat ho tenen per repetir Fernando Grande-Marlaska, ministre de l'Interior; Pilar Llop, ministra de Justícia, i Raquel Sánchez, titular de Transports. Són, però, tres casos molt diferents. Marlaska està molt desgastat i ja hauria fet el seu paper. En canvi, Llop i Sánchez no han complert les expectatives. Llop és víctima del fiasco de la llei del només sí és sí, i a l'exalcaldessa de Gavà se li retreu que ha fet una gestió massa tècnica d'un ministeri que és molt polític, ja que és el que reparteix més recursos pel territori.

Al ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, se li reconeixen mèrits diplomàtics en moments difícils, però és possible que també sigui rellevat per algú amb més perfil polític. L'actual ministra de Política Territorial i portaveu, Isabel Rodríguez, també se la veu massa tova per als temps que venen, tot i que podria ser recol·locada en un ministeri més sectorial i menys polític. En canvi, a Miquel Iceta li passa al contrari: ell vol continuar a Cultura i Sánchez no vol prescindir d'un pes pesant del PSC, però alguns creuen que no se l'aprofita prou bé al seu ministeri. Pel que fa a la valenciana Diana Morant, titular de Ciència, la majoria aposta perquè Sánchez li doni una segona oportunitat, mentre que Luis Planas, d'Agricultura, podria haver complert el seu cicle, igual que Héctor Gómez a Indústria i José Manuel Miñones a Sanitat.

Les novetats

Pel que fa als nous noms que podrien entrar al nou executiu, n'hi ha dos que sonen amb força, un d'ells especialment morbós. Antonio Hernando va ser la persona que va trair Pedro Sánchez el 2017, quan el PSOE el va fer fora, però el 2021 el líder el va repescar per al seu nucli dur de la Moncloa. Hernando té aquest perfil polític que busca Sánchez. Un altre nom que circula és el de l'expresident valencià, Ximo Puig, un autèntic pes pesant que, tot i haver sigut contrari a Sánchez en uns inicis, ara, juntament amb Francina Armengol, representa l'ala més federalista i partidària de pactar amb els independentistes a dins del PSOE. Puig podria tenir un paper significatiu en la legislatura que s'aproxima. Evidentment, la revolució a l'executiu anirà acompanyada d'una similar al partit, en què ara mateix hi ha una figura que emergeix per damunt de la resta: Santos Cerdán, poderós secretari d'organització, que ara s'ha guanyat el dret a configurar-se un equip a mida a Ferraz. I ningú l'hi podrà negar.

Pel que fa als ministres de Sumar, ara mateix només hi ha assegurada la continuïtat de Yolanda Díaz com a vicepresidenta segona i ministra de Treball. No continuaran ni Ione Belarra, ni Irene Montero, ni Alberto Garzón ni Joan Subirats. Hi pot entrar algun rostre important de Més Madrid, com Íñigo Errejón o Mónica García, i des de Catalunya, un cop autodescartada Ada Colau, també sona amb força Ernest Urtasun. Altres noms que circulen amb força són Sira Rego, d'Esquerra Unida, i l'economista Nacho Álvarez, que fins ara era secretari d'estat de drets socials però que s'ha fet conegut pels seus didàctics fils a X sobre economia.