Sánchez es queda per liderar una "regeneració democràtica" que no concreta
El president espanyol apunta a reformes en la justícia i contra la "desinformació" d'alguns mitjans
MadridLa litúrgia dels últims cinc dies apuntava més aviat a una voluntat de dimitir, i sobretot la visita a Felip VI d’aquest matí, però Pedro Sánchez ha tornat a sorprendre fins i tot els seus anunciant que es manté a la Moncloa “amb més força”. El president espanyol ha trencat el seu silenci per plantejar un “punt i a part”: vol liderar una “reflexió col·lectiva” que “posi fre a la política de la vergonya” i al “fang” que, denuncia, ha instal·lat el conglomerat de la dreta i la ultradreta a l’Estat. Per això, s’ha compromès a “treballar per la regeneració pendent de la democràcia i per l’avenç i consolidació de drets i llibertats”, tot i que en la seva compareixença sense preguntes a la Moncloa no ha concretat cap iniciativa.
La decisió de Sánchez s’havia convertit en un compte enrere que tenia gairebé tot Espanya a l’expectativa. Per al PP i el sobiranisme ha sigut irresponsable, teatralitzat i electoralista, i per al PSOE un alleujament. Sánchez ha admès que el comitè federal de dissabte a Ferraz va ser un punt d'inflexió. Els crits d’alegria d’una treballadora de la Moncloa que s’han pogut sentir de fons mentre el president anunciava que no dimitia resumien l’estat d’ànim dels socialistes. Ministres, líders territorials i dirigents han celebrat el desenllaç després de tanta incertesa. “Gràcies per continuar endavant”, piulava la vicepresidenta primera de l’executiu, María Jesús Montero, que fins uns minuts abans de la compareixença no sabia si hauria d’assumir la presidència en funcions.
No haurà de ser així perquè Sánchez ha imposat un nou rumb al seu govern. En una entrevista a TVE aquest vespre, el president espanyol s’ha referit a algunes de les potes que ha de tenir aquesta agenda de regeneració democràtica, després que els seus socis d’investidura li reclamessin concreció i en proposessin algunes. “Aquest punt i a part s’ha d’omplir de contingut”, exigia la vicepresidenta segona del govern espanyol i líder de Sumar, Yolanda Díaz. Una d’aquestes propostes és la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). “M’agradaria fer-ho de la mà del PP però, si aquest bloqueig continua, cal buscar una solució entre tots”, ha afirmat Sánchez, que no s’ha mullat sobre la possibilitat de rebaixar les majories per escollir els vocals de l’òrgan de govern dels jutges a través d'una reforma legal que fins ara el PSOE ha descartat. El president espanyol ha volgut deixar clar que la seva voluntat és “enfortir” el poder judicial davant el “debilitament de la seva credibilitat”.
En segon lloc, el líder socialista també vol posar fi als insults al Congrés per donar pas als “arguments”, així com a la “desinformació i les fake news” que es propaguen en alguns “pseudomitjans” que s’han fet forts en l’àmbit de l’extrema dreta i que fa mesos que han arrelat a la sala de premsa del Congrés. “Hi ha mitjans conservadors també víctimes de la maquinària del fang. Defenso la llibertat de premsa”, ha manifestat, tot i haver decidit no comparèixer en roda de premsa aquest dilluns i sotmetre’s a les preguntes d’un ventall més ampli de mitjans. Entre altres qüestions, Sumar i Podem també han reclamat la derogació de la llei mordassa.
La indignació de l’oposició
Sánchez no volia aparèixer amb un pla treballat de reformes per evitar que la ciutadania percebés aquesta reclusió de cinc dies com una “maniobra o una estratègia que no és tal”. Fonts de la Moncloa asseguren que a poc a poc s’aniran desgranant iniciatives. Per tirar-les endavant caldrà el suport de la majoria plurinacional, després de constatar que el PP veu en la decisió de Sánchez una voluntat de “canvi de règim per la porta del darrere”. Si tot va bé, l’amnistia estarà definitivament aprovada d’aquí a algunes setmanes i Sánchez haurà de donar nous incentius a partits com Junts per mantenir l’estabilitat al Congrés. Especialment, pel que pugui passar amb els pactes postelectorals a Catalunya. Carles Puigdemont ha advertit recentment que una maniobra del PSC amb altres partits per impedir-li l’accés a la Generalitat podria tenir conseqüències a Madrid. D’entrada, la majoria de socis d’investidura van rebre amb una barreja de suspicàcia i indignació la decisió de Sánchez, sobretot en l’independentisme, que recrimina al líder del PSOE que quan la guerra bruta la patien altres no s’havia mogut.
Sigui com sigui, el cap de l’executiu de l’Estat resolia per fi una incògnita que havia amagat fins i tot al seu equip més proper, després d’imposar-se un període de reflexió personal davant “l’assetjament” judicial a la seva dona, Begoña Gómez. Precisament per aquest hermetisme, serà difícil saber en aquest episodi fins a quin punt hi ha hagut tacticisme en ple cicle electoral –ha assegurat que la carta no obeïa a cap "càlcul polític"– i fins a quin punt, veritable patiment familiar. En la seva intervenció, Sánchez ha admès que “no val la pena” continuar al càrrec si “l’acció política permet l’atac indiscriminat a persones innocents”, però ha assegurat que la seva dona i ell són conscients que la “campanya de descrèdit” no s’aturarà. Al cap d’unes hores, el president de Manos Limpias, Miguel Bernad, ha amenaçat que en les pròximes setmanes “hi haurà més esdeveniments que podrien fer reconsiderar” a Sánchez la seva aposta per continuar i ha promès aportar proves al jutjat. De moment qui no citarà la parella de Sánchez és el jutge de l’Audiència Nacional que investiga el cas Koldo, tampoc com a testimoni. En una interlocutòria coneguda aquest dilluns, sosté que no pot actuar només a partir d""informacions periodístiques no contrastades".
Sánchez obre una nova etapa després d’uns dies que han desorientat bona part de la ciutadania. Segons una enquesta exprés del CIS, la meitat dels espanyols donen suport al que s’hi plantejava i l’altra meitat no. A més, el 44,5% dels enquestats creien que Sánchez havia de dimitir o convocar eleccions. En l’àmbit econòmic, la borsa no ha canviat la seva tendència a la baixa però els mercats continuen inquiets. I és que, una vegada més, Sánchez ha demostrat ser imprevisible.