Negociar el reconeixement nacional d'Euskadi i ampliar l'autogovern: l'acord PNB-PSOE
Coalició Canària també donarà el 'sí' i Sánchez serà escollit amb 179 vots
Madrid / VitòriaPedro Sánchez rebla el clau per garantir-se la investidura. Després de l'acord amb Junts, aquest matí ha firmat finalment el pacte amb el PNB, l'últim suport que li faltava per continuar a la Moncloa. L'entesa s'ha segellat en un acte amb el president de la formació basca, Andoni Ortuzar, i el mateix Sánchez en una sala del Congrés. També ha acabat donant el seu sí Coalició Canària, de manera que el candidat acabarà comptant amb 179 vots a la investidura. "A diferència del PP, el PSOE té capacitat de pactar amb tot l'arc parlamentari que no estigui representat per la dreta i l'extrema dreta", ha celebrat la número 2 socialista, María Jesús Montero.
El del PNB era à l'últim suport que li faltava al PSOE. Sumar, ERC, BNG... tots han anat signant, fins i tot EH Bildu li va donar amb la justificació que mai el PP governarà si depèn d'ells. El darrer a tancar un pacte havia estat Junts per Catalunya i, de fet, amb els vots de Carles Puigdemont el PSOE fins i tot en tenia prou amb l'abstenció dels jeltzales. Però el PNB és soci preferent i així s'explica la presència de Sánchez a la fotografia amb Ortuzar per signar un acord que té els següents punts clau:
El reconeixement nacional
Es votarà un acord després d'una negociació d'uns dos anys
Un dels punts principals de l'acord és que s'obrirà una negociació un cop comenci la legislatura basca (hi ha eleccions la primavera de l'any que ve) d'aproximadament un any i mig en què s'abordarà el "reconeixement nacional" d'Euskadi i la salvaguarda de les competències basques. El possible acord se sotmetrà a votació del Parlament basc, del Congrés dels Diputats i, posteriorment, el refrenderan els ciutadans bascos. "Es crearà una comissió bilateral per al seguiment i impuls de les fites i acords compromesos en matèria d'autogovern futur", afegeix el text.
Transferència de competències
Es traspassaran en els pròxims dos anys les matèries pendents segons l'Estatut de Gernika
El pacte també inclou el traspàs complet de competències previst en l'Estatut de Gernika, establertes en una llista que van acordar l'anterior legislatura els governs espanyol i basc. Hi haurà una reunió presencial amb l'assistència de Sánchez i el lehendakari, Íñigo Urkullu, per anar fent-ne seguiment. Aquest acord, tot i que no és la primera vegada que el PSOE es compromet amb el compliment de Gernika, inclou la polèmica transferència de les competències en Seguretat Social, que ha provocat ja el rebuig del sindicat d'inspectors de treball. Fonts de la Moncloa apunten que sempre s'ha respectat el que preveu l'Estatut, però que mai ha arribat el traspàs de la Seguretat Social. "És difícil", admeten.
El punt més novedós en l'àmbit de les transferències és que les comissions mixtes del concert basc i el conveni foral navarrès "podran consensuar les taxes de reposició de l'oferta pública laboral de nous ingressos als sectors, funcions i categories professionals que es consideren prioritàries, així com els màxims globals a l'increment de la massa retributiva dels empleats públics".
El PNB no acostuma a plantejar unes reclamacions desorbitades ni línies vermelles. Ha seguit la mateixa dinàmica que va seguir amb González, amb Aznar, amb Zapatero, amb Rajoy i durant la legislatura passada també amb el mateix Sánchez. I sempre ha arribat a acords. El seu esquema negociador sempre és el mateix.
Primer. Transferències. Llança la idea que aquesta vegada sí que ha de ser la legislatura del complet desenvolupament de l'Estatut de Gernika (aprovat el 1979). Després fixa una sèrie de transferències, en aquesta ocasió matèries com el Port de Pasaia, el Fons de Garantia Salarial (Fogasa), els Paradors o els edificis en poder del ministeri de Salut, i deixa la Seguretat Social (polítiques passives d'ocupació) per treballar-la amb temps. Sap que cap govern espanyol trencarà la caixa única gratia et amore.
Segon. Invasió competencial. Com a bon partit defensor i gestor de l'autonomia, el PNB sempre ha estat alerta perquè Madrid a través de lleis estatals no envaeixi competències que ja estan transferides a la comunitat autònoma basca. Especialment, aquelles que xoquen amb la seva ideologia i la seva forma conservadora d'entendre les polítiques públiques, com ha passat recentment amb la llei d'habitatge. Fuig com gat escaldat de les polítiques progressistes que signifiquen intervenció dels mercats o de l'economia.
Tercer. Impostos extraordinaris. Durant els últims mesos els jeltzales han estat especialment crítics amb el govern de Sánchez amb tot el que té a veure amb els impostos extraordinaris a la banca, les elèctriques i les energètiques. Això és, amb els impostos a BBVA i Kutxabank, a Iberdrola i a Repsol (Petronor), que lidera Josu Jon Imaz, expresident del partit.
Una estratègia calculada
Per què no havia signat el PNB fins ara? Perquè necessitava que s'apaguessin els llums dels altres perquè s'encengués el seu. Estar sota el focus per llançar el missatge que encara és el soci preferent i necessari per a la governabilitat de l'Estat. Necessitava aquest titular: "Gràcies al PNB hi ha Govern". Punt i seguit a un capítol més en la lluita aferrissada per ser l'únic interlocutor basc, tot i tenir menys escons que EH Bildu.
La realitat és que el PNB estava segur que si provocava unes noves eleccions el ficarien al mateix sac que al PP i a Vox, i –el més important per als jeltzales–, encara que no les tingui totes sobre si el PSE li donarà suport per mantenir el govern basc (2024, any electoral), del que no té cap dubte és que si no dona suport a Sánchez ja es pot acomiadar d'Ajuria Enea.